Sinopsi
Espectacle d’oratòria parlamentària sobre els fets del 6 d’octubre de 1934.
SINOPSI
La causa remota del moviment inserruccional del 6 d’Octubre de 1934 cal cercar-la en la involució conservadora del govern de Madrid, més reticent encara que l’anterior, d’esquerres, al traspàs de serveis al govern autònom català. La Lliga, que havia perdut les eleccions municipals del gener (la coalició d’esquerres va guanyar en 580 municipis, i l’encapçalada per la Lliga, en 442) havia decidit retirar-se del Parlament, el qual, per tant, fàcilment aprovà, per l’abril, la moderada Llei de Contractes de Conreu, llei, però, que gràcies a la Lliga fou declarada inconstitucional pel govern de Madrid. Això causà un profund malestar i l’exacerbació del sentiment separatista de les joventuts d’Estat Català, dirigides per Josep Dencàs i Pugdollers (1900-1966), mentre que per la seva banda les forces obreres -tret de la CNT- s’ajuntaven en l’Aliança Obrera (sorgida del Bloc Obrer i Camperol).
Mentre que, arreu de l’Estat, el PSOE i altres partits es desentenien del govern Lerroux, a Astúries esclatava la revolució proletària i, a Barcelona, s’imposava la vaga general.
El dia 6 d’Octubre, a les 8 del vespre, Companys (1882 – 1940) proclamà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. El general Domènec Batet i Mestres, cap militar a Catalunya, en lloc de posar-se a les ordres del govern català va proclamar l’estat de guerra i en tres o quatre indrets de la ciutat tingueren lloc combats entre l’exèrcit i unes improvisades milícies nacionalistes.
A la matinada del 7, vista la manca de suport popular al moviment, Companys ordenà la rendició. En d’altres llocs de Catalunya, la revolta, controlada per l’Aliança Obrera, comportà la crema d’alguns edificis religiosos. Ultra la condemna a cadena perpètua del president i membres de la Generalitat, la repressió governamental significà la pràctica anul·lació de l’Estatut, substituït per un règim d’excepció que es mantingué fins al 1936, amb el triomf del Front Popular.
