Tot el que necessites per anar al teatre

Cambó/Companys

Espectacle d’oratòria parlamentària sobre els fets del 6 d’octubre de 1934.

SINOPSI

La causa remota del moviment inserruccional del 6 d’Octubre de 1934 cal cercar-la en la involució conservadora del govern de Madrid, més reticent encara que l’anterior, d’esquerres, al traspàs de serveis al govern autònom català. La Lliga, que havia perdut les eleccions municipals del gener (la coalició d’esquerres va guanyar en 580 municipis, i l’encapçalada per la Lliga, en 442) havia decidit retirar-se del Parlament, el qual, per tant, fàcilment aprovà, per l’abril, la moderada Llei de Contractes de Conreu, llei, però, que gràcies a la Lliga fou declarada inconstitucional pel govern de Madrid. Això causà un profund malestar i l’exacerbació del sentiment separatista de les joventuts d’Estat Català, dirigides per Josep Dencàs i Pugdollers (1900-1966), mentre que per la seva banda les forces obreres -tret de la CNT- s’ajuntaven en l’Aliança Obrera (sorgida del Bloc Obrer i Camperol).

Mentre que, arreu de l’Estat, el PSOE i altres partits es desentenien del govern Lerroux, a Astúries esclatava la revolució proletària i, a Barcelona, s’imposava la vaga general.

El dia 6 d’Octubre, a les 8 del vespre, Companys (1882 – 1940) proclamà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. El general Domènec Batet i Mestres, cap militar a Catalunya, en lloc de posar-se a les ordres del govern català va proclamar l’estat de guerra i en tres o quatre indrets de la ciutat tingueren lloc combats entre l’exèrcit i unes improvisades milícies nacionalistes.

A la matinada del 7, vista la manca de suport popular al moviment, Companys ordenà la rendició. En d’altres llocs de Catalunya, la revolta, controlada per l’Aliança Obrera, comportà la crema d’alguns edificis religiosos. Ultra la condemna a cadena perpètua del president i membres de la Generalitat, la repressió governamental significà la pràctica anul·lació de l’Estatut, substituït per un règim d’excepció que es mantingué fins al 1936, amb el triomf del Front Popular.


Valoració espectadors
  • Neus Mònico Fernández

    4 Abril 2016 Teatre Romea

    “De la oratòria al teatre”

    Una interpretació molt acurada de Carles Martínez en cadascun dels dos personatges, tan pel que fa al gest i la caracterització, com l’excel·lent dicció; accentuant i frasejant cada paraula amb una precisió extraordinària.

    L’espectacle esta constituït per dos peces d’oratòria parlamentària de fa uns 80 anys, però que segueixen sent del tot actuals. És un muntatge dirigit per Frederic Roda, que es va estrenar fa 30 anys i que ha estat representat en diverses ocasions en diferents teatres de Catalunya.

    Són dues posicions diferents, però amb una cosa en comú: la defensa de Catalunya i del catalanisme. Tots dos busquen solucions per Catalunya.

    La primera part és el discurs ( en castellà) que va pronunciar Francesc Cambó al Parlament de la República Espanyola el 13 de desembre de 1934 (desprès dels fet del 6 d’Octubre de 1934.

    Cambó era un polític espanyol. Militant des de la seva joventut del nacionalisme català, es va adscriure a la seva tendència més conservadora. En 1901 va participar en la fundació de la Lliga regionalista de Catalunya, iniciant la seva carrera política como conseller de l’Ajuntament de Barcelona. Va arribar al Congrés dels Diputats el 1907; amb la seva elecció es va obrir pas a la idea de que els catalanistes devien estar presents en les institucions centrals de l’ Estat (des de les que ell va assumir la defensa dels interessos industrials catalans), però en lo successiu es mouria en la tensió entre dos objectius irreconciliables: obtenir un poder decisiu en el sistema polític espanyol i augmentar les cotes de autogovern de Catalunya. Va sortir elegit diputat en les eleccions de 1933, que van donar el triomf a la dreta, però no en les de 1936, que va guanyar el Front Popular. Finalment, el seu conservadorisme va tenir prioritat davant el seu catalanisme i va recolzar la revolta militar que va originar la Guerra Civil (1936-39) que va portar al poder a Franco.

    Francesc Cambó :

    “Pasará este parlamento. Desaparecerán todos los partidos que están aquí representados, caeran régimenes y el echo vivo de Catalunya subsistirà”

    La segona és el discurs ( en català) pronunciat per Lluís Companys al Parlament de Catalunya el 5 de maig de 1936 amb l’objectiu de donar a conèixer els mòbils, així com la justificació dels fets del 6 d’Octubre i on defensa el sentit originari de la República, així com les llibertats de Catalunya.

    Lluis Companys i Jover era un polític nacionalista català. Advocat de formació, va participar des dels començaments de segle en diversos moviments republicans contraris al règim de la Restauració, combinant la seves idees d’esquerres amb el catalanisme, repartint la seva activitat entre la lluita política i la sindical.
    En 1931 va fundar el partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb Macià i Tarradellas. Després de la victòria de les candidatures republicanes en les eleccions d’abril, va participar en la ocupació de l’ Ajuntament de Barcelona, des d’on va proclamar la República Catalana com Estat integrant d’una «Federació Ibèrica».
    Reconduït el procés polític català al marc comú de la Segona República Espanyola, Companys va actuar como a portaveu del seu partit en les Corts, fins que, aprovat l’ Estatut d’Autonomia per Catalunya, fou elegit president del Parlament català (1932).

    Lluís Companys:

    “Aguanteu també vosaltres, aguanteu també vosaltres; perquè tots amb contacte de colzes i amb ritme adreçat, però dreçat… Segur !!!, puguem anar endavant per el vestiment de la meravellosa Catalunya dels nostres somnis. Perquè la feina que es pot fer és extraordinària Catalunya s’ho val, s’ho val … ; per la sensibilitat artística del seu poble, pels seus afanys de cultura, per la bellesa de la seva terra i pel seu sol esplendent. El nostre sentiment nacionalista, cada dia més viu, té avui, les més altes ambicions per a la Gloria de la Pàtria. He dit.”

    És interessant aquest espectacle per poder veure com parlaven els oradors en aquella època, en que es tenia molt més en compte l’estructura sintàctica i oral, que pot ser la imatge a la que se li dona més importància avui en dia.

    Extraordinària interpretació de Carles Martínez !!! He quedat meravellada de la capacitat de memorització d’aquest actor.

    El públic dempeus hem aplaudit amb força.

    Llàstima que encara hi hagi gent que no entén el que vol dir “apagueu els vostres telèfons mòbils”. Fins a quatre vegades a sonat el mateix telèfon!!!. Per un moment he pensat que en Carles Martínez o el mateix Carles Canut aturarien la funció. És vergonyós !!!

    Chapó!!! per en Carles Martínez que no s’ha desconcentrat i ha seguir endavant amb gran professionalitat.

    06/04/2016