Com ja va fer amb El metge de Lampedusa, Xicu Masó s’endinsa un altra vegada en la crisi migratòria cap a Europa, ara acompanyat per Clàudia Cedó. Síndrome de gel parteix de l’estudi de la metgessa Elisabeth Hultcrantz sobre la ‘síndrome de la resignació’, observada ja a Suècia als anys 90 del segle xx, que afecta infants i joves provinents de l’Est, de Síria i particularment a la minoria religiosa yazidita. Una malaltia que porta a la letargia en resposta al trauma del desarrelament.
Sinopsi
A finals del noranta va aparèixer a Suècia un fenomen únic que semblava que afectava només als nens i joves refugiats. Els casos van continuar durant dues dècades fins arribar a un pic de 350 casos entre el 2004 i 2005. Nens i joves que deixaven de comunicar-se i menjar per endinsar-se en una estranya letargia, propera a l’aparença del coma. No sense debat, la comunitat mèdica va denominar aquest fenomen com a “síndrome de resignació”. Aquest és el rerefons documental –amb el llibre de la metgessa Elisabeth Hultcrantz per font principal– que han fet servir Xicu Masó i Clàudia Cedó per construir una metàfora sobre la insuportable angoixa dels qui viuen tenallats per la por de tornar a un lloc de mort i sofriment, del qual van poder fugir. Una amenaça que es fa massa present quan l’esperat lloc de acollida no acaba per resoldre el seu status i els deixa als llimbs. Suècia vas ser un dels països més oberts als refugiats fins el creixement de la ultradreta, precisament a finals del segle xx. El projecte és una construcció poètica que farà servir diverses dimensions per ficar-se en la ment d’aquests cossos que han dit prou, que es desconnecten del món. Un mirall brutal que els creadors col·loquen davant del públic sobre la violència del desarrelament i el malson del passat que pateixen els refugiats, que continua amb l’esperit de denúncia que també era el motor de l’anterior muntatge de Xicu Masó.
Durada:
Idioma:
Català
Català
Sinopsi
A finals del noranta va aparèixer a Suècia un fenomen únic que semblava que afectava només als nens i joves refugiats. Els casos van continuar durant dues dècades fins arribar a un pic de 350 casos entre el 2004 i 2005. Nens i joves que deixaven de comunicar-se i menjar per endinsar-se en una estranya letargia, propera a l’aparença del coma. No sense debat, la comunitat mèdica va denominar aquest fenomen com a “síndrome de resignació”. Aquest és el rerefons documental –amb el llibre de la metgessa Elisabeth Hultcrantz per font principal– que han fet servir Xicu Masó i Clàudia Cedó per construir una metàfora sobre la insuportable angoixa dels qui viuen tenallats per la por de tornar a un lloc de mort i sofriment, del qual van poder fugir. Una amenaça que es fa massa present quan l’esperat lloc de acollida no acaba per resoldre el seu status i els deixa als llimbs. Suècia vas ser un dels països més oberts als refugiats fins el creixement de la ultradreta, precisament a finals del segle xx. El projecte és una construcció poètica que farà servir diverses dimensions per ficar-se en la ment d’aquests cossos que han dit prou, que es desconnecten del món. Un mirall brutal que els creadors col·loquen davant del públic sobre la violència del desarrelament i el malson del passat que pateixen els refugiats, que continua amb l’esperit de denúncia que també era el motor de l’anterior muntatge de Xicu Masó.
Fitxa artística
- Direcció:
- Autoria:
- Ajudantia de direcció:
Clàudia Ferrer - Escenografia:
Laura Clos
Sergi Corbera
Xarli Hernàndez - So:
Joan Gorro - Audiovisuals:
Joan Gorro - Vestuari:
Adriana Parra - Producció:
Teatre Lliure - Any de la producció:
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 2
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
Carles Armengol GiliTeatre Barcelona- JOSE GABRIEL DEL VIEJO
Articles relacionats
Espectacles relacionats
