Sinopsi

Quatre ‘feréstecs’ conservadors s’oposen a la vitalitat dels joves i de les dones en una de les obres mestres de Goldoni. Estrenada el 1760, Els feréstecs inicia el gran fresc crític i còmic de la vida burgesa de finals del segle XVIII elaborat per l’autor.

Durant el Carnaval, Pepito i Salvador, amb Tomeu i Arturo (quatre feréstecs ancorats en el passat) han acordat el matrimoni dels seus fills, Llucieta i Quimet. Els dos joves no s’han vist mai i es coneixeran el dia del casament. La filla comença a intuir alguna cosa, i ells decideixen que ningú la pugui veure i que, qui la vegi, s’hi haurà de casar. No compten, però, amb l’esperit més liberal i domèstic de les dones i dels joves, que desitgen un estil de vida més obert i sincer.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Totalment recomanable

Els Feréstecs una obra de Goldoni passat per la mà de Lluís Pasqual. Una comèdia incicialment lleugera, esbojarrada que beu de la Commedia dell’arte. Amb un argument esquemàtic inspirat com mai en una realitat totalment quotidiana. Amb la trama típica dels embolics amorosos, de gelosia. L’obra proporciona als actors un bon treball de text i de gesticulació.

Un obra que es riu de la societat, i per aquest motiu mostra amb intel·ligència la màgia del teatre. Amb uns personatges totalment toscos i odiosos, fa un divertiment totalment meravellós.

Pol López – l’hereu Quimet – amb el paper que crida l’atenció i que sembla que aquesta temporada esta en estat de gràcia amb els papers que li han tocat. Pot ser un dels hereus de l’actual panorama d’actors que actualment tenim en l’escena catalana.

I Laura Aubert, una de les fundadores de la companyia Els pirates, que vaig poder veure fa poc al Círcol Maldà en la seva recent obra ‘Sing Song Swing’, i que a Els Feréstecs fa un paper totalment opossat al que ha realitzat fins ara.

T'ho vols perdre de nou? Doncs...

13/05/2014
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La grandesa de Goldoni

És difícil no encertar-la amb Goldoni, ja que la fusteria teatral que hi ha al darrera de totes les seves obres fa que s’aguantin sempre de peu. Si a sobre es fa amb el gust i la mà esquerra que el Lliure ha sabut imprimir a molts clàssics, el resultat és una joia de gran valor que segurament deixarà empremta a la història del teatre barceloní i, sobretot, a la carrera de Lluís Pasqual.

El joc és senzill: personatges fortament emparentats amb la comèdia de l’art, però amb tota la riquesa de matisos que imposaria Goldoni; un argument filat a base de malentesos; un casori emparaulat i uns acudits que provenen de la gestualitat i els modismes orals. Tot plegat amanit amb un bon raig de folklorisme català i un polsim de mala llet.

Pasqual sap jugar molt bé a aquest joc. Però és que, a més a més, hi suma un magnífic joc de miralls amb un altre dels grans clàssics del Lliure, Un dels últims vespres de Carnaval, que ell mateix va dirigir fa una colla d’anys al barri de Gràcia. El fet que molts espectadors reconeguin la picada d’ullet –els arcs dels decorat en són una prova més que evident- contribueix a que les representacions acabin amb el públic d’empeus, cosa que a casa nostra costa força de veure.

De totes maneres, no seria just acabar aquesta crítica sense reconèixer el gran treball interpretatiu. Els actors i les actrius són, segurament, els que fan aixecar els espectadors de les butaques, ja que durant 90 minuts no corren, sinó que dansen, per un escenari gairebé inexistent. Amb una interpretació propera a la farsa, fan que el públic embogeixi des del primer minut. Jordi Bosch, Laura Conejero, Rosa Renom i la joveníssima Laura Aubert s’emporten els millors elogis, però no seria just deixar d’esmentar a Andreu Benito, Xicu Masó, Carles Martínez, Boris Ruiz, Rosa Vila i Pol López. Un repartiment majúscul per a una representació que fa pujar l’ànim i que ens recorda que a vegades cal anar a les arrels del teatre per descobrir-ne les millors virtuts.

08/05/2014
Cristina Fort
Teatre Barcelona

El Lliure és una festa

L’actual director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual dirigeix un dels èxits de la temporada, Els feréstecs. Pasqual ha traduït la comèdia optimista que Goldoni va escriure el 1760, i la trasllada a la Catalunya de finals de la Primera República. La melodia de l’himne de Riego ens endinsarà a un univers hilarant, on quatre feréstecs reacis als canvis i a l’evolució toparan amb els anhels de llibertat de les seves dones. Tot això, en plena celebració de carnestoltes i amb un casori pel mig. I és que Els feréstecs és això: una festa per als sentits.

27/06/2013
Neus Mònico Fernández

La temporada anterior la vàrem veure dues vegades, i possiblement aquesta si tenim un forat hi tornem.
Unes actuacions TOTES genials !!!!!,una posta en escena original, un vestuari divertit , diferents dialectes del català……
En aquesta obra vam descobrir la Laura Aubert que ens va agradar molt, va fer un paper ,que ens va fer riure molt.
Us la recomano; no us la perdeu.

19/05/2014
Llorenç Prats Canals

Quina delícia! No la vaig veure l’any passat però no em faria res de tornar-hi la setmana que ve. Màgia del teatre en estat pur, tot a base de talent, sense trampa ni cartró: el talent de Goldoni que d’una situació tòpica i senzillísima és capaç de treure’n un text que és una filigrana, una filigrana pensada per a l’escenari i per a uns actors capaços de treure petroli de la situació més senzilla. Un muntatge magistral, senzill i efectiu -que no efectista- jugant amb totes les possibilitats de la sala, una traducció que és un monument a la llengua catalana en totes les seves variants dialectals, quina música tan bonica i uns actors que fan l’efecte de disfrutar-hi tant com el públic. M’han sorprès molt favorablement els joves, el Pol López ja l’havia vist, té un paper molt curt, però, com els futbolistes, aprofita al màxim els minuts que li donen, però la Laura Aubert, que no la coneixia, per mi ha estat un descobriment. Amb els joves que estic veient darrerament penso que el futur del teatre a Catalunya pot ser esplendorós. I entre el grans -amb totes les meves reverències a Jordi Bosch- i els meus aplaudiments a la resta, un esment especial per a la Laura Conejero, ja entenc que li donessin el premi butaca! La Laura conejero, solvent en tot, és una diva en el millor sentit de la paraula, doneu-li un escenari per ella sola i l’omple de bat a bat, senyora, majora i plenipotenciària. Aquesta dona té perill. Quan la tornaran a fer?

10/05/2014

Deixa la teva opinió