Tot el que necessites per anar al teatre

Els feréstecs

Els feréstecs

Quatre ‘feréstecs’ conservadors s’oposen a la vitalitat dels joves i de les dones en una de les obres mestres de Goldoni. Estrenada el 1760, Els feréstecs inicia el gran fresc crític i còmic de la vida burgesa de finals del segle XVIII elaborat per l’autor.

Durant el Carnaval, Pepito i Salvador, amb Tomeu i Arturo (quatre feréstecs ancorats en el passat) han acordat el matrimoni dels seus fills, Llucieta i Quimet. Els dos joves no s’han vist mai i es coneixeran el dia del casament. La filla comença a intuir alguna cosa, i ells decideixen que ningú la pugui veure i que, qui la vegi, s’hi haurà de casar. No compten, però, amb l’esperit més liberal i domèstic de les dones i dels joves, que desitgen un estil de vida més obert i sincer.

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández

    La temporada anterior la vàrem veure dues vegades, i possiblement aquesta si tenim un forat hi tornem.

    Unes actuacions TOTES genials !!!!!,una posta en escena original, un vestuari divertit , diferents dialectes del català……

    En aquesta obra vam descobrir la Laura Aubert que ens va agradar molt, va fer un paper ,que ens va fer riure molt.

    Us la recomano; no us la perdeu.

    19/05/2014
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals

    Quina delícia! No la vaig veure l’any passat però no em faria res de tornar-hi la setmana que ve. Màgia del teatre en estat pur, tot a base de talent, sense trampa ni cartró: el talent de Goldoni que d’una situació tòpica i senzillísima és capaç de treure’n un text que és una filigrana, una filigrana pensada per a l’escenari i per a uns actors capaços de treure petroli de la situació més senzilla. Un muntatge magistral, senzill i efectiu -que no efectista- jugant amb totes les possibilitats de la sala, una traducció que és un monument a la llengua catalana en totes les seves variants dialectals, quina música tan bonica i uns actors que fan l’efecte de disfrutar-hi tant com el públic. M’han sorprès molt favorablement els joves, el Pol López ja l’havia vist, té un paper molt curt, però, com els futbolistes, aprofita al màxim els minuts que li donen, però la Laura Aubert, que no la coneixia, per mi ha estat un descobriment. Amb els joves que estic veient darrerament penso que el futur del teatre a Catalunya pot ser esplendorós. I entre el grans -amb totes les meves reverències a Jordi Bosch- i els meus aplaudiments a la resta, un esment especial per a la Laura Conejero, ja entenc que li donessin el premi butaca! La Laura conejero, solvent en tot, és una diva en el millor sentit de la paraula, doneu-li un escenari per ella sola i l’omple de bat a bat, senyora, majora i plenipotenciària. Aquesta dona té perill. Quan la tornaran a fer?

    10/05/2014