Inici » Dagoll Dagom

Dagoll Dagom

DAGOLL DAGOM és una companyia de teatre que va ser fundada pel director i poeta Joan Ollé. El 30 d’abril de 1974 va estrenar el seu primer treball: “Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos” basat en poemes de Rafael Alberti.

L’any 1975 estrena l’ escenificació oberta sobre poemes de Joan Salvat Papasseit “Nocturn per acordió” amb música de Ramon Muntaner i col·laboració de Lluís Llach.

El llançament de la companyia cara al gran públic, així com la seva professionalització es va produir l’any 1977 amb “No hablaré en clase” espectacle sobre els records de la infància a l’època franquista. En aquest moment, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel entren a la direcció de l’espectacle i es constitueixen, també, com a equip de direcció de la companyia.

El llançament definitiu cap al teatre musical es produeix l’any 1978 amb “Antaviana” basat en contes de Pere Calders i amb les músiques galàctiques de Jaume Sisa i escenografia d’Isidre Prunés i Montse Amenós.

L’any 1981 estrena un espectacle sobre la màgica nit del solstici d’estiu: “La nit de Sant Joan” també amb música de Jaume Sisa.

L’any 1983 s’elabora un espectacle a partir dels còmics de Gerard Lauzier “Glups”, en aquest projecte s’incorpora a la companyia Joan Vives com a responsable de la música i arranjaments i Anna Briansó com a coreògrafa.

L’any 1985, degut a la demanda del públic es reposa de nou “Antaviana”. L’Any 1986 estrena l’opereta còmica “El Mikado” amb llibret de W.S.Gilbert i música de A. Sullivan.

L’any 1987 crea “Quarteto da Cinque”.

L’any 1988 porta als escenaris “Mar i Cel” basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb text de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart, és un espectacle sobre la intolerància entre dos móns i dues religions i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica, l’ espectacle esdevé un gran èxit de crítica i públic.

L’any 1992 crea “Flor de Nit”, un homenatge al Paral·lel de la Barcelona dels anys 20 i 30 amb text de Manuel Vázquez Montalbán i música d’Albert Guinovart.

El 1993 reuneix a “Historietes” totes les experiències acumulades i també fa la seva primera incursió en el món de la televisió amb la sèrie “Oh, Europa!” un viatge inesperat als països de La Unió Europea en 13 capítols.

L’any 1995 escull els relats de Dorothy Parker i les cançons de Cole Porter i el resultat és “T’odio amor meu”.

Al 1996 continua amb l’aventura televisiva i crea la sèrie “Oh, Espanya!” on reprodueix i satiritza els comportament socials, polítics i econòmics del país.

L’any 1997 estrena dos espectacles: “Pigmalió” de G.Bernard Shaw i música de Joan Albert Amargós i “Els Pirates”, una adaptació lliure de “The Pirates de Penzance” de W.S. Gilbert i A. Sullivan.

Al 1998 torna de nou a la televisió amb una història de Catalunya plena d’humor i ironia: “La Memòria dels cargols”.

L’espectacle següent és “Cacao”, estrenat l’any 2000 al Teatre Victòria amb cubans, dominicans i catalans en un còctel salsero i explosiu amb música de Santiago Auserón.
Al 2001 porta a les pantalles una teràpia que no fa mal i que reflecteix les angoixes, les obsessions i les neures de la societat actual amb l’ànim de desdramatitzar-les amb la sèrie “Psico-express”.

L’any 2002 estrena l’obra “Poe” basat en relats d’EdgarAllan Poe i música d’Òscar Roig, espectacle que rep el Premi Max al millor musical.

Al 2003 porta al teatre Victòria l’opereta de Jacques Offenbach, “La Perritxola”. L’any 2004, amb motiu del trenta aniversari de la companyia, remunta de nou el seu musical més emblemàtic: “Mar i Cel”, espectacle que rep quatre premis Max: al millor espectacle de teatre musical, a la millor composició musical, millor escenografia i també a la direcció musical.

Al novembre de 2005 reposa l’opereta de Gilbert & Sullivan “El Mikado” al Teatre Apolo de Barcelona i gira per tot l’Estat espanyol. L’any 2007 la companyia va afrontar el repte de fer una pròpia versió del musical “Into the woods” de Stephen Sondheim i James Lapine: “Boscos Endins”, que es va estrenar al Festival Temporada Alta de Girona i va fer temporada al Teatre Victòria de Barcelona.

Un altre musical de pròpia creació de la companyia ha estat “Aloma”, basada en la novel·la de Mercè Rodoreda, amb música d’Alfonso de Vilallonga, que es va estrenar en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya l’any 2008.

L’any 2009, Dagoll Dagom va presentar una nova posada en escena del musical “La Nit de Sant Joan”, que va ser estrenada per primera vegada l’any 1981, i que el 2010 va tornar representarse a l’Arteria Paral·lel sota la direcció de Carles Alberola.

Paral·lelament, el mateix 2010, es va estrenar una nova sèrie televisiva de quinze capítols “La Sagrada Família” per encàrrec de TV3 i que representa la cinquena incursió a la televisió de la companyia.

L’11 de setembre del 2011 es va presentar al Teatre Victòria l’espectacle “Cop de rock”, dirigit per Joan Lluís Bozzo i produït per Dagoll Dagom en coproducció amb Ten Productions i Ritme Dansa.

A l’octubre de 2012 s’estrena al Teatre Victòria “La família irreal”, un espectacle de Minoria Absoluta i Dagoll Dagom, que dura fins a finals de març de 2013. Amb la col·laboració dels actors més populars i coneguts dels programes televisius Polònia i Crackòvia, es va realitzar una comèdia basada en la monarquia espanyola que va tenir gran èxit a la cartellera barcelonina.

Uns mesos després, al desembre de 2013 s’estrena també al Teatre Victòria “Super 3, el musical” en col·laboració amb el Super3 de Televisió de Catalunya. Un espectacle de nova creació protagonitzat pels coneguts personatges de la família del Super3 i les seves populars cançons.

L’any 2014, Dagoll Dagom compleix 40 anys d’història i es decideix fer una nova reposició del seu musical més important i més emblemàtic de Catalunya, “Mar i Cel”, amb una nova producció, nova companyia i determinants avenços tecnològics que faran una nova era d’aquest històric musical. Aquesta producció es fa durant dues temporades, fins al 10 de gener de 2016.

I al setembre de 2016, arriba un espectacle de gran format sorgit d’una il·lusió d’Albert Guinovart, “Scaramouche”. Dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb música del mestre Guinovart i impressionants lluites d’espases a càrrec del mestre d’armes Jesús Esperanza. L’espectacle compta amb una companyia de 18 actors i 11 músics es manté al Teatre Victòria fins al 9 d’abril de 2017.

Dos anys més tard, al setembre de 2018, arriba “Maremar”, un espectacle basat en Pèricles, Príncep de Tir de William Shakespeare i amb música i lletres inspirades en l’obra de Lluís Llach. L’espectacle és dirigit per Joan Lluís Bozzo, amb direcció musical, arranjaments i noves creacions d’Andreu Gallén i direcció coreogràfica d’Ariadna Peya. “Maremar” es pot veure durant dues temporades al Teatre Poliorama i de gira per diferents pobles i ciutat de Catalunya, València i Balears.

En els últims temps, Dagoll Dagom aposta per sumar esforços amb diferents companyies i és per això que comença una nova línia de coproduccions: “El curiós incident del gos a mitjanit” (2016), producció original del Teatre Lliure i que es fa una reposició al Teatre Poliorama de la mà de Dagoll Dagom i “La Tendresa” d’Alfredo Sanzol (2019), una coproducció amb T de Teatre. L’any 2020, Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre s’uneixen per crear “T’estimo si he begut”, un espectacle amb cançons a partir de relats de l’Empar Moliner.

Al 2021, Dagom Dagoll s’embarca en l’aventura de la creació del seu primer espectacle familiar musical anomenat “Bye Bye Monstre” amb cançons de Damàris Gelabert i coreografies de Lluc Fruitós. La direcció va a càrrec d’Anna Rosa Cisquella i la idea original és extreta dels guanyadors d’un concurs de TMB de contes per a joves i infants. La reescriptura és realitzada per Marc Artigau.