“L’alegria que passa és una obra curta, en 20 minuts pot estar interpretada, i nosaltres hem muntat un musical de 105 minuts”, explica la productora executiva i membre de l’equip de dramatúrgia, Anna Rosa Cisquella. “Hem transformat Rusiñol en un musical contemporani”, diu l’autor i director de l’espectacle, Marc Rosich: “És una faula contemporània que hem fet créixer, hem donat una nova entitat als personatges originals inspirant-nos també en altres proses i obres de l’autor com Ocells de pas, ocells de fang o en detalls biogràfics del mateix Rusiñol”.
El musical se centra en la història d’una companyia teatral que arriba a un poble gris gràcies a la iniciativa de l’alcalde. L’objectiu del batlle és portar l’alegria als veïns i fer-los oblidar la trista vida que porten. Un repartiment de nou intèrprets, format, entre d’altres, per noms com Àngels Gonyalons, Mariona Castillo, Jordi Coll, Júlia Genís i Eloi Gómez, seran els encarregats de donar vida a tots els personatges, al poble i a la companyia, però també toquen instruments en directe i ballen: “Aquest doble paper és una metàfora de la vida i del teatre”, indica el director. Un repte artístic que coincideix amb l’essència de l’original: “L’alegria que passa és un conte d’arrels clàssiques, però d’empremta contemporània. L’obra parla del compromís de la societat amb l’artista, però també del compromís de l’artista amb la societat”, afegeix.
“L’obra parla del compromís de la societat amb l’artista, però també del compromís de l’artista amb la societat”
A L’alegria que passa, com també passa a l’obra de Rusiñol, hi haurà un amor impossible entre dos pols oposats, el fill de l’alcalde i una cantant de la companyia: “Cadascú s’enamora de l’altre per la vida que té. L’un voldria ser artista, mentre que l’altra prefereix una vida estable i solucionada”, comenta Rosich. Però no ho tindran fàcil, hi haurà diferents obstacles que hauran de superar, com les seves respectives parelles o el mateix alcalde de la ciutat, interpretat per Àngels Gonyalons. “Interpretarà dos papers antagònics: l’alcalde, però també el clown de la companyia teatral. Pel seu sedàs passa revolucionar el poble, i després calmar-lo perquè tot continuï igual”, explica Cisquella.
L’alegria que passa està pensada com un conte contemporani “en què, sense deixar d’homenatjar el món imaginat per Rusiñol, s’ha pretès dotar de modernitat els viatges dels personatges”, comenta Rosich. Però sobretot s’ha volgut crear un artefacte ple de màgia escènica, “on la pista grisa del poliesportiu on actua la companyia d’artistes és un punt de partida per somiar, un espai de joc on tot és possible”.
Un musical contemporani i multidisciplinari
L’alegria que passa està concebuda, tant per l’autor original com per Dagoll Dagom, com un espectacle on conviuen disciplines i llenguatges. Per fer-ho possible compten amb noms propers a la companyia que ja havien treballat junts a Maremar: Ariadna Peya, a les coreografies, i amb Andreu Gallén, com a creador i director musical. “En el moviment treballem a partir dels dos mons, que representen dos universos diferents: un poble gris, rutinari i estancat, i un món artístic trepidant, emocionant i il·lusionant”, explica Peya. La música, per la seva banda, tindrà un paper vertebrador durant tot el muntatge i poc tindrà a veure amb les peces originals d’Enric Morera: “El món del poble tindrà una sonoritat més electrònica i sintètica, en canvi el món dels artistes té una sonoritat més acústica, més viva i més brillant”, explica Gallén que afirma haver-se inspirat en els musicals contemporanis anglosaxons: “Hi ha rap, però no volem fer un Hamilton“.
L’últim musical de creació de Dagoll Dagom
“La il·lusió de tothom ha fet que el nostre projecte artístic hagi durat tants anys”, diu Cisquella com a fundadora de Dagoll Dagom. Cisquella ha afirmat que malgrat aquest serà l’últim espectacle de creació de la companyia queda pendent un últim retorn Mar i Cel, el musical insígnia de la companyia en el qual ja estan treballant per recuperar-lo l’any 2024 i celebrar els 50 anys de trajectòria i tancament definitiu de la companyia.
“Després de 35 anys de Mar i Cel, i dels 37 del meu debut a la companyia a La Botiga dels Horrors, encara queda la il·lusió”, comenta Gonyalons: “Vaig descobrir Dagoll amb Antaviana, La nit de Sant Joan o Glups i em sembla admirable que portin tants anys fent teatre musical en català. Mai han perdut les ganes d’innovar, provar, reinventar-se i crear, sense esperar que vinguin de fora per fer-ho”.
Més informació, imatges i entrades a:
