Comprar entrades per a Dagoll Dagom i Dàmaris Gelabert: Bye Bye Monstre

És la primera vegada que Dagoll Dagom presentava una obra familiar. Amb un text de Marc Artigau, la dramatúrgia compartida amb Anna Rosa Cisquella i David Pintó no podia fallar. Fa un any que la van estrenar i no és gens estrany que l’hagin reposat enguany. Auguro un “llenu” durant les festes de Nadal.  Les cançons són de Dàmaris Gelabert i la direcció de la Cisquella.  El repartiment és la guinda d’aquest pastís. A Alba Florejacs la vam veure a “La salsa” i em va meravellar la capacitat de canviar de personatge en pocs minuts. En aquesta és una mare que teletreballa i té un moment de crisi espectacular amb els fills que segurament a molts espectadors els resulta familiar. De l’Albert Triola només podem admirar la seva capacitat per interpretat tants papers com hi ha al món del teatre. En aquesta ocasió fa de pare que treballa en sanitat. Està esplèndid, com sempre. La filla, Martina Garcia s’ha ficat a la butxaca a totes les nenes i nens que hi havia a la sala. Vull fer menció especial a Odo Cabot per la seva espectacular manera d’interpretar, de fer equilibris, acrobàcies i rapejar.

És una peça per a grans i petits que ens ha arribat molt endins perquè reprodueix els mesos de confinament per la pandèmia que ja quasi havíem oblidat. Continua sent molt vigent perquè d’una manera simpàtica i alegre ens presenten els interiors d’una família que s’ha de tancar a casa amb el fil conductor del monstre que ens va retenir a casa durant uns mesos. Hi ha moments divertits, coreografies, cançons, participació del públic i moments molt tendres com els aplaudiments que es feien cada dia a les 8 del vespre al personal sanitari o  la decepció de la nena perquè no van els seus amics a la festa d’aniversari per la qual cosa troben  una emocionant solució. Les videotrucades també van ser la salvació de les relacions durant la pandèmia que també queda reflectit en les trucades als avis (Pep Cruz i Teresa Vallicrosa) per mitjà d’una pantalla, com vam haver de fer tots per no deixar de veure’ns durant aquells mesos. L’escenografia d’Albert Pascual simulant una llibreta també ha cridat molt l’atenció a les nenes que ens acompanyaven.

Una delícia d’obra. La meva neta de vuit anys ha sortit dient que la volia tornar a veure. Nosaltres hi tornarem i els que no l’heu vist, no us la perdeu.

Hi ha dues coses importants que podem fer per superar una situació difícil, la primera és explicar-la i compartir-la.
Quan ho fem no esperem que cap solució màgica, ni cal que ens resolguin el problema, volem l'empatia de l'altre, que es posi al nostre lloc i compartir allò que ens preocupa.
Bye Bye Monstre és aquesta experiència col·lectiva que ens permet parlar del que ha passat l'últim any, no volem res més que compatir el sotrac que ha suposat la covid a les nostres vides.
Però ho fa des de la perspectiva dels infants, escenificant una situació i posant a escena uns personatges amb el que ens és fàcil identificar-nos, ja que recullen un ampli ventall de les actituds, i també de l'experiència enfront de la pandèmia.
La segona cosa important per superar situacions difícils és estar a la banda dels bons, dels guanyadors, i que aquesta banda tingui un equip el més 'pro' possible.
L'obra ens ensenya que entre tots hem format aquest superequip que ha aconseguit vèncer el monstre. Això al món real, a escena, s'ha unit un equip guanyador que amb el millor de cada casa (dramatúrgia, escenografia, coreografies i cançons) ha creat un espectacle guanyador que ens convida, des de l'empatia, però sobretot des del somriure, i l'alegria a seguir lluitant per vèncer el monstre.