Testimo si he begut és un espectacle amb cançons a partir dels relats d’Empar Moliner adaptats al teatre per ella mateixa. Històries esbojarrades que fascinen per la seva singularitat, protagonitzades per personatges no gens carismàtics, no gens agraciats, però molt còmics.

Una producció de Dagoll Dagom, amb direcció de David Selvas, i protagonitzada per les actrius de T de Teatre: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, a les qui s’uneixen Rosa Gàmiz, Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Ernest Villegas.

Sinopsi

Sempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.

Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.

Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, esclar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influït en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant i volent abraçar desconeguts.

Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algún de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).

Empar Moliner

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

Sempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.

Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.

Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, esclar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influït en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant i volent abraçar desconeguts.

Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algún de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).

Empar Moliner

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 11
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Andreu Rami
    Andreu Rami
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Xavier
  • Jordi Compte
  • Jordi X
  • Helena Naya
  • Ana
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
  • Josep OS
  • Josefa Andrés Pazo
Articles relacionats

Els 8 millors musicals humorístics de Barcelona

Si t’agrada riure i t’agrada la música, quina millor elecció que anar a veure un musical on la comèdia sigui l’eix primordial de la proposta. Des de Teatre Barcelona, us […]

Enllaç copiat!