Les claus de ‘Scaramouche’, el nou musical de Dagoll Dagom per a tots els públics

Redacció

En teatre estem acostumats que els càstings es facin en la més absoluta intimitat. En una prova, quan un actor o actriu es puja a l’escenari, té al davant normalment al director, productor, director musical i poc personal més. Aquesta vegada ha estat diferent, i per uns minuts, Dagoll Dagom ens ha deixat colar en el procés de selecció dels artistes que protagonitzaran el seu pròxim musical: Scaramouche, que prepara la seva estrena per a finals de setembre d’aquest mateix any. Eirene Ramos us n’explica les claus.


TEATRE_BARCELONA-scaramouche-REVISTA_3
UN NOU PROJECTE EN UN MOMENT D’OPTIMISME

Després d’una temporada passada rodona, amb el seu ja mític musical Mar i Cel, Dagoll Dagom ha decidit invertir en un nou musical de gran format. Es tracta de Scaramouche, basat en la novel·la i la pel·lícula homònima. Actualment, el projecte es troba en estat embrionari, però la idea de fer aquest musical ja va sorgir fa anys; de fet, segons ens explica Joan Lluís Bozzo, director del musical, la companyia té un “calaix dels projectes per fer”, on hi ha una infinitat d’idees, i Scaramouche era un d’aquests projectes pendents. Segons Anna Rosa Cisquella, productora executiva, “el positivisme en una companyia de teatre és cíclic i ara, després de l’èxit de Mar i Cel, estem molt animats. Amb el que hem guanyat invertim en aquest projecte, perquè és el que hem de fer, invertir en teatre, i ens volem arriscar a fer un musical de gran format, un musical espectacular!”.

TEATRE_BARCELONA-scaramouche-REVISTA_1LA NOVEL·LA DUTA AL CINEMA I ARA AL TEATRE

La base del musical és la novel·la del mateix títol de l’escriptor Rafael Sabatini, que en 1952 va ser portada al cinema per George Sidney, amb Stewart Granger com a protagonista; tot i que es tracta només de font d’inspiració, ja que fins al personatge principal ha canviat, ho han reescrit per complet. Scaramouche ens explica la història d’un personatge amb capa i espasa, amb aires de La Guineu, que en l’època de la revolució francesa, per emprenyar als poderosos haurà d’amagar integrant-se en una companyia de Commedia dell’Arte. El musical té tres elements essencials, segons Bozzo: la revolució francesa, el teatre de Commedia dell’Arte i les aventures i lluites amb espases. Tot això en to de comèdia, encara que amb tints dramàtics, però en resum és un musical per gaudir.

TEATRE_BARCELONA-scaramouche-REVISTA_2 BASAT EN UNA IL·LUSIÓ D’ALBERT GUINOVART

No ho diem nosaltres, ho diu Bozzo: Guinovart, que feia temps que no treballava directament amb Dagoll Dagom, va ser qui va posar aquesta idea sobre la taula fa més de 20 anys i que ara recuperen del “calaix dels projectes per fer“. Per al mestre Guinovart és un honor crear la música d’aquesta obra, en la qual a nivell musical ens trobarem amb estructures que no s’assemblen a les de Mar i Cel, ja que comptarà amb text parlat i amb música que acompanya les escenes com si d’una banda sonora de pel·lícula es tractés.

TEATRE_BARCELONA-scaramouche-REVISTA_2UN MUSICAL PER A TOTS ELS PÚBLICS

Segons Cisquella, hi ha molt poc teatre per a tots els públics i Dagoll Dagom pensa que un teatre quotidià, per a tothom, cal. Ella mateixa afirma que “l’entreteniment i la cultura no són coses contradictòries. Hi ha un cert desprestigi de l’entreteniment, del teatre per a tothom, i nosaltres pensem que és un teatre més que necessari, nosaltres cobrim aquest buit”. També ho fan amb una intenció d’introduir els més joves al teatre: “si aconseguim que els joves vegin teatre a través dels espectacles de Dagoll Dagom, ja aniran a veure altres coses més endavant, però almenys ja haurem plantat la llavor.”

TEATRE_BARCELONA-scaramouche-REVISTA_4UN MUSICAL DE GRAN FORMAT I AMB GRANS ARTISTES

En un moment en què, en part per la situació econòmica i en part per les noves tendències teatrals, s’aposta pel teatre conceptual; Dagoll Dagom farà un musical “espectacular” en molts sentits: l’escenografia que recrearà els carrers de França i la revolta popular, la caracterització i el vestuari, que comptarà amb un centenar de vestits; col·laboradors de luxe com Jesús Esperança, millor professor escènic d’esgrima de l’actualitat; 10 músics que tocaran en directe i fins i tot pot ser que comptin amb la col·laboració d’una gran orquestra, per tenir aquest efecte de banda sonora de pel·lícula que esmentàvem anteriorment. A tots aquests ingredients se li sumaran el de 18 grans artistes, i tot i que encara no es coneix el nom dels actors i actrius que protagonitzaran Scaramouche, sí assegurem, després de veure una mostra del càsting, en què vam gaudir de les veus i interpretacions de Jan Forrellat i Gràcia Fernández; que podem presumir de tenir artistes molt bons en l’actualitat del teatre musical; i així ho corrobora Bozzo, que afirma que “és complicat triar. Hem fet una audició oberta i vam rebre més de 300 sol·licituds. El talent que hi ha és enorme i se’ns complica l’elecció, ara estem veient a 60 persones i hem de quedar-nos amb 18″.

Scaramouche arribarà al Teatre Victòria el proper mes de setembre, i esperem que la companyia ens vagi convidant a acompanyar-los en cada pas del musical per poder explicar-vos-de primera mà.

Text: Eirene Ramos

Escrit per
Articles relacionats
Mary: Les dones d’una vida

Mary: Les dones d’una vida

Els millors macarrons i truites de patates del món, també les millors abraçades. Tardes infinites d’estiu a casa els avis, emprovar-me la seva roba, sabates i joies, i els balcons […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!