Grec 2026 Festival Barcelona

Àlex Rigola, adapta i dirigeix la comèdia més màgica de William Shakespeare traslladada a la FACTORY d’Andy Warhol.

Projecte impulsat per la basílica de la Sagrada Família i el Grec Festival Barcelona amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí i del 50è aniversari del festival.

Diàleg entre Johann Sebastian Bach i Paul Hindemith al Pavelló Mies van der Rohe.

Un rèquiem humà i ple d’esperança i emoció, interpretat a la plaça del Rei i el Saló del Tinell per uns solistes i un cor que es barregen entre el públic.

Un homenatge a l’enigmàtica acció musical que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat del seu empresonament a la Model, en un exercici d’impugnació de la dictadura.

L’estètica del terror, la poesia escènica i l’il·lusionisme es combinen per endinsar-nos en el cor del malson i a la recerca d’una arcàdia.

El Grec Festival de Barcelona commemora el seu 50è aniversari amb una conversa amb un dels protagonistes de la primera edició, quatre mirades cinematogràfiques sobre la història del festival i una vetllada amb DJ set als emblemàtics jardins del Grec.

Hem de posar els ideals per damunt de l’amor o a l’inrevés? No miris és una ficció de Cultura i conflicte basada en fets reals, on el joc i l’experimentació tenen un paper destacat.

A escena hi trobem una galeria de personatges a la frontera entre el compromís polític, la traïció, la culpa i el silenci. Cal deshumanitzar un monstre per reconèixer-lo? Podem ser nosaltres, el monstre? I l’amor, on queda? Com s’estima un pare repudiat pel seu entorn? Els intèrprets Pep Cruz, Marta Marco i Erol Ileri es veuran atrapats en un thriller sobre les zones grises de la condició humana en el seu intent de posar paraules als abismes d’una família i, de retruc, de tota una societat.

Pau Aran, ballarí barceloní que treballa amb els grans de la dansa europea, estrena la primera coreografia en la qual no actua. Mira de transcendir les identitats de gènere i sexuals per anar a l’origen dels malestars humans. A La mateixa diferència cerca en la dansa una manera de reunir-nos, de sostenir la diferència i d’intuir, en col·lectivitat, altres maneres d’habitar el món.

A Credere alle Maschere (Creure en les màscares) no hi ha cap actor, només una cadira i unes màscares, en la proposta d’un dels grans de l’escena europea, Romeo Castellucci. Director, escenògraf, il·luminador, figurinista, artista complet, el seu teatre renuncia a la primacia de la paraula per apostar per unes imatges d’una riquesa extraordinària.

Rodrigo García Olza dirigeix un dels darrers textos del dramaturg més representat en llengua alemanya, una comèdia dramàtica rapsòdica, gairebé corrosiva, sobre una societat malalta.

Les veus del món vegetal i mineral són les conductores d’un espectacle musical nascut per fer palesa la desaparició forçada de la natura a Palestina. Una trobada única entre artistes i públic que pren la forma d’un concert.

La trobada entre Lluïsa Cunillé, una de les grans dramaturgues del país i Carlota Subirós, una directora teatral de trajectòria destacada que porta a escena tres homes que es busquen a si mateixos en un paisatge carregat d’incerteses. Una celebració dels 15 anys de La Ruta 40.

La solitud, explicada amb el llenguatge de la perxa xinesa, un instrument de circ que Alexandre Duran Davins porta més enllà de la tècnica convencional a Insula.

Alexandre Duran Davins està format en arts marcials, dansa Tanztheater i teatre segons el mètode Stanislavski.

Records i ficcions és una peça de coreografia i teatre de gest, amb elements d’autoficció, que parla sobre memòria i oblit. La Cia. Agnès Balfegó Brull explora la petjada que deixen els records en el cos.

La formación emergente Cia. Agnès Balfegó Brull és una formació emergent, investiga el cos i la veu des de l’experimentació escènica i es mou entre la dansa, la performance i l’autoficció.

El creador de titelles i escultor André Mello i el músic Jim Pinchen són els còmplices del coreògraf Thomas Noone a Girafa, una nova creació per als més petits i petites. Una experiència màgica i propera de dansa i titelles per a tota la família.

Potser tot el terror de la vida no és res més que una nostàlgia del primer instant, deia Rainer Maria Rilke. El guanyador del premi de Dansa de l’Institut del Teatre parla amb el llenguatge del moviment sobre les primeres ocasions.

Alberto Cortés és un dramaturg lliure i sorprenent, poètic i profund, explora com fer de la desaparició un art, en un nou acte d’entrega al seu públic.

Comèdia i drama es troben a La truita, en un menú d’un accidentat dinar familiar. Les relacions de parella, els conflictes generacionals i els valors que uneixen les famílies són només alguns dels ingredients d’aquest espectacle proper, divertit i emocionant. Dirigeix Ferran Utzet.

A la colònia penitenciària explica la decadència d’occident. La jove companyia barcelonina La Mala Companyia s’alia amb la direcció de Dobrin Plamenov i parteix dels personatges d’un conte de Kafka.

El muntatge tanca la trilogia de La Mala Companyia sobre el control dels governs sobre els individus que va començar amb Es pronuncia camí, un muntatge a propòsit de La pesta, d’Albert Camus, nascut durant la pandèmia de l’any 2020; L’últim dia de l’home gos, que rellegia Un món feliç d’Aldous Huxley, i, ara, una peça que pren aquesta cruel història de Kafka, que parla del final d’un imperi i que es desenvolupa entre el thriller i la comèdia negra.

Què es dirien Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, dues grans pensadores i dones d’acció de la Catalunya del segle XX, si mantinguessin una última entrevista? Dues icones de la cultura catalana es retroben una nit més i es pregunten qui som.

El dramaturg i director Llàtzer Garcia, autor de creacions teatrals de gran èxit proposa Grans bardisses, una reflexió sobre l’absència que ha guanyat el Premi Quim Masó de producció teatral.