Des que la pedrera va tancar, la carretera que hi porta ha quedat abandonada. Enmig d’aquest paisatge inhòspit, tres homes es busquen a si mateixos mentre intenten entendre quin camí han fet fins ara i quin els queda per recórrer. Del 17 de juny al 5 de juliol, el Teatre Akadèmia acull La Ruta, un text de Lluïsa Cunillé dirigit per Carlota Subirós que arriba al Grec com a celebració dels quinze anys de la companyia La Ruta 40.
La Ruta 40 és una companyia de teatre formada el 2011 per Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat i Sergi Torrecilla, amb una trajectòria eclèctica i oberta a col·laboracions intergeneracionals. En aquests quinze anys ha signat espectacles com Reiseführer, El llarg dinar de Nadal, Cúbit o Tumbalafusta, i ara celebra l’efemèride amb un text que Cunillé va escriure especialment per als tres actors de la companyia.
Tres vides en suspens
A escena hi trobem Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla. Interpreten l’Eduard, en Carles i en Víctor, tres homes atrapats en un moment de suspens vital: un enginyer de grues que fuig d’una amenaça de mort, un socorrista que gairebé no coneix i un antic treballador de la pedrera que busca feina mentre tem que la seva dona embarassada no torni. Tres figures enmig d’un paisatge de silencis, absències i incerteses.
Per a Carlota Subirós, La Ruta és “un text molt depurat, carregat de solitud i d’intimitat”, però també travessat per “sensacions d’amenaça, de por i de desorientació vital”. Per això, des del primer moment va tenir clar que la peça demanava un espai recollit, capaç d’acostar el públic als actors i als seus silencis. “Volíem que pogués compartir les seves mirades i acompanyar amb la major calidesa possible el moment de suspensió en què es troba cadascun dels tres personatges”, explica la directora.
De fet, l’escriptura de Cunillé, afegeix Subirós, obliga a treballar molt amb tot allò que no es veu: “Els seus textos creen paratges clarobscurs, marcats per la pèrdua, l’absència i el desplaçament”, apunta. El repte, diu, és aconseguir que aquest imaginari latent aparegui amb força a escena sense trair “la naturalesa elusiva del text”.
La directora també subratlla que la peça retrata un moment vital molt concret: aquell instant, sovint al voltant dels quaranta anys, en què una persona sent el pes del camí recorregut, però encara no sap com continuar avançant. “Apareixen moltes preguntes essencials, i la peça ens convida a transitar-les amb sensibilitat però sense tancar cap resposta”, explica. Més que oferir conclusions, La Ruta proposa espais de reconeixement: la possibilitat —o no— de trobar-hi el propi mirall.
En un temps saturat de soroll i acceleració, Subirós reivindica La Ruta com una peça per aturar-se, escoltar i compartir el desconcert. Però també és una celebració dels quinze anys de La Ruta 40: un moment per mirar enrere i preguntar-se, com els personatges, quin camí queda encara per recórrer. I esperem que la ruta sigui llarga.
Més informació, imatges i entrades:
