Hi ha gols que valen molt més que un marcador. D’aquesta idea neix RASA, la nova obra de Sergi Ducet que arriba al Teatre La Gleva en el marc del Festival Grec. Qui esperi trobar-se una obra sobre gols, resultats i competició probablement s’equivocarà. Perquè, en realitat, RASA parla de memòria, d’herències invisibles, de la infància, de fer-se gran i dels estius de poble.
Un futbolista professional anuncia que vol deixar el futbol perquè ja no s’ho passa bé. Aquest és el punt de partida d’un viatge que ràpidament deixa enrere el terreny esportiu per entrar en espais molt més íntims. “No estem parlant de futbol, és el futbol com a excusa”, insisteix Ducet. I és precisament aquesta una de les grans fortaleses de la proposta: utilitzar una iconografia popular i reconeixible per parlar d’identitat, records i memòria històrica.
A partir d’aquí, RASA travessa generacions i èpoques. De la Guerra Civil espanyola als estius dels 2000, dels campaments i les fugides als “mundialitos” de pista amb samarretes de Romário, Rivaldo o Totti. L’obra connecta somnis que no es van poder complir amb les noves generacions que, sense saber-ho, n’han heretat el pes. “S’hereten els somnis, s’hereten els greuges”, explica el director.
Lluny de plantejar una crítica directa o moralista, Ducet prefereix parlar de reivindicació. Reivindicar el futbol de poble, el futbol “de fang”, aquell que encara parla d’amistat, de família i de vincles humans. També reivindicar les expressions culturals abans que siguin devorades pel capital, la rendibilitat i la necessitat constant de convertir-ho tot en espectacle.
Arnau Comas
Tot aquest univers passa per les mans d’Arnau Comas, únic intèrpret d’un monòleg que es converteix, en realitat, en desenes de personatges, escenes i veus diferents. Sobre l’escenari, gairebé no hi ha artifici: llum, música i unes poques pilotes. La música de Meritxell Neddermann acompanya un espectacle que juga constantment amb el llenguatge, els silencis i les emocions. Català central, pallarès, castellà o italià conviuen en un text que també reivindica les llengües i els paisatges culturals que formen part de la memòria col·lectiva.
Ducet ho resumeix amb una idea molt clara: vol que l’espectador senti aquella màgia que només passa al teatre, “quan no saps ben bé com has arribat fins allà, però t’encanta haver-hi arribat”. Que un gol sigui molt més que un gol. Que darrere una celebració hi apareguin històries que t’atrapin.
RASA es podrà veure a La Gleva els dies fins al 9 de juliol, abans de tornar-hi a finals de setembre i octubre. Per a Ducet, és d’agrair que un equipament com aquest “doni valor a la gent que se la juga”. Una proposta oberta a tothom, tant per als qui estimen el futbol com per als qui no hi han connectat mai. Perquè, al cap i a la fi, l’obra no parla d’un esport. Parla de tot allò que també entra en joc.
Més informació, imatges i entrades:
