L’estètica del terror, la poesia escènica i l’il·lusionisme es combinen per endinsar-nos en el cor del malson i a la recerca d’una arcàdia.
Sinopsi
És la nit de Cap d’Any i al Pere li envairan la casa. Aquest protagonista pateix de dues solituds: la de l’usuari d’internet i la del cuidador d’un malalt. La nit de Cap d’Any té dues cares, com Janus, el déu romà guardià de les portes: la jove que mira endavant (el que neix) i la vella que mira enrere (el que mor). Totes dues són terrorífiques. Aquest espectacle parla dels mals del nostre mil·lenni: la por i la solitud. I el que semblaria una cura per això, l’amor, a vegades ens du a obrir la porta al mal.
AMAGA
AMAGA és un col·lectiu que des de fa cinc anys investiga, des d’una mirada intuïtiva i antiacadèmica, disciplines com l’il·lusionisme, el moviment, les arts plàstiques i l’audiovisual, entre d’altres. La primera peça escènica, Allò que hi ha després del diumenge, va ser seleccionada com a projecte emergent en residència al Centre d’Arts en Moviment de Roca Umbert. Posteriorment, la peça va fer temporada (2022-2023) a la Sala Beckett de Barcelona. Paral·lelament, l’any 2021 van iniciar una línia de recerca sobre l’horror, l’error i el terror en els paisatges físics i les cerimònies virtuals amb I tried speed running virtuality and the acceleration physically hurt me. El projecte va ser seleccionat a la convocatòria El Corralito i es va presentar al festival TNT. També va tenir una versió expositiva a l’Ideal Centre de les Arts Digitals dins d’Embodied Manifesto d’Active Activism Act i una de pòdcast performatiu a l’Arts Santa Mònica. El 2023 van rebre la beca Desperta Lab i es van convertir en companyia resident a la Nau Ivanow. Durant aquest període, amb obertures de procés a la Sala Atrium i a la Sala Beckett, han desenvolupat la segona peça escènica del col·lectiu, Qui hi ha.
