Hi ha espectacles que, amb la seva presència a les programacions, obren un espai immens. Després de Molsa i La gata que volia canviar la història, Thomas Noone Dance continua explorant la relació entre dansa i titelles. Girafa, la seva nova creació, neix amb la voluntat d’acostar la dansa als infants i a les famílies des d’un lloc íntim i delicat. Una proposta de petit format que combina diversos llenguatges per parlar d’una cosa tan senzilla i tan difícil alhora: acceptar qui som, fins i tot quan no ballem com ho fan els altres.
La protagonista és una girafa a qui li agrada ballar. Ho fa a la seva manera, amb un entusiasme una mica maldestre. Tot va bé fins que el Lleó la convida a una festa i la Girafa descobreix que els seus moviments no s’assemblen als de la resta d’animals. A escena hi apareixen també una Tortuga, una Serp i un Elefant: un petit univers animal que, a través dels titelles creats per André Mello i el moviment dels intèrprets Joel Mesa i Berta Martí, pren vida amb humor i tendresa.
El punt de partida de Girafa ressona amb imaginaris coneguts com L’aneguet lleig o Les girafes no poden ballar, però Thomas Noone construeix una història pròpia sobre el rebuig i la reconciliació, la distància i el retrobament. La peça no només defensa la diferència com una manera legítima de ser al món, sinó que també imagina un relat lliure de codis binaris i d’estereotips marcats, i obre un espai molt valuós per als infants: un lloc on les emocions, els cossos i les maneres de moure’s no necessiten etiquetes rígides, sinó llibertat per existir.
En un món que sovint ens demana encaixar, repetir formes i aprendre ràpidament com s’han de fer les coses, Girafa ens recorda que ballar bé —és a dir, fer les coses bé— no vol dir fer-ho com tothom, sinó trobar el teu propi ritme.
Per això és tan important fer i veure espectacles de dansa, també des de la infància. La dansa parla abans que apareguin les paraules: ens ensenya a llegir els cossos, a reconèixer emocions que no sempre sabem explicar, a entendre que el pensament també pot passar pel moviment. Veure dansa és descobrir que un cos dubta, juga, cau, s’aixeca, s’equivoca i continua. I aquesta és una lliçó preciosa per a qualsevol edat: no cal ser perfecte per formar part del ball.
Girafa, amb música de Jim Pinchen, guió d’Oriol Esteve i vídeo de Carme Gomila, es podrà veure els dies 9 i 10 de juliol a les 18.30 h al SAT! Sant Andreu Teatre.
Més informació, imatges i entrades a:
