Després de visitar el Grec Festival de Barcelona amb Analphabet (2025) i One Night at the Golden Bar (2023), l’inclassificable creador malagueny Alberto Cortés, una de les mirades més singulars i sorprenents de l’escena espanyola contemporània, tornarà al festival escènic per excel·lència de la capital catalana aquest estiu amb El corazón de Ester, una ficció mística sobre la devoció extrema; és a dir, sobre la màxima capacitat d’estimar i el desgast físic i emocional que provoca el fet de lliurar-se per complet a algú o alguna cosa.
Amb un marcat afany d’experimentació escènica, Cortés basteix tot un monòleg a partir de l’eventual troballa d’uns poemes i diaris signats per una camperola anglesa del segle XIX, que arriba a desaparèixer consumida, literalment, per amor. Desig, passió, devoció, intimitat i misticisme són coordenades habituals dels espectacles de Cortés, el més romàntic dels creadors espanyols, foguejat en l’escena andalusa més independent i col·laborador de companyies de renom internacional com la belga Peeping Tom.
Format en història de l’art, les seves obres estan farcides de referències pictòriques i literàries. Si a Analphabet les influències de Goethe o Hölderlin eren evidents, a El corazón de Ester hi trobarem fragments inspirats en textos d’Emily Dickinson o Simone Weil, dues dones enterament lliurades a la seva causa, com la protagonista d’aquest espectacle ho està a l’amor.
Amb una peculiar mescla de fervor per la paraula poètica i de devoció pel cos, entès com una eina voluble, impúdica i ferma, Cortés també es lliura als espectadors i es desgasta progressivament per amor al seu art, amb cada nou espectacle que fa. En alguna ocasió se l’ha descrit com “una mena d’Ocaña postmodern”, i és cert que el seu teatre barreja el gust per la multiplicitat de disciplines artístiques amb l’habitual reivindicació dissident de l’artista sevillà de Cantillana, pioner de l’activisme LGBTIQ i de la contracultura barcelonina dels anys vuitanta.
A El corazón de Ester, de fet, Cortés torna a col·laborar amb la violinista Luz Prado, que ja va participar a Analphabet. En aquesta ocasió, Prado s’encarregarà de la direcció musical de l’espectacle, que, a més del seu violí, comptarà amb el guitarrista Adriano Galante, l’agrupació vocal contemporània proyectoeLe i un disseny sonor a càrrec d’Óscar Villegas. Més enllà de la música, l’obra també incorporarà el talent pictòric de Miguel Oliver. Un bon exemple, doncs, de la curiositat artística innata, tastaolletes i promíscua de Cortés.
Més informació, imatges i entrades:
