Kathy Sey
Formada a l’Escola Superior d’art dramàtic EÒLIA, a més de comptar amb formació musical en llenguatge musical, saxofon i piano i en dansa contemporània, jazz i hip hop. És premi com a millor actriu de musical per La tienda de los horrores de la Crítica 2019 i també dels Premis Teatre Barcelona, 2019. És cantant del grup The Sey Sisters i compta amb experiència actoral en els següents projectes escènics:
- FAM de la companyia Les Impuxibles/ Festival GREC
- Demeter Calling produïda i estrenada al KVS de Brusel·les
- La tienda de los horrores al Teatre Coliseum amb direcció de Àngel Llàcer i Manu Guix
- Els jocs florals de Can Prosa de Santiago Russiñol al TNC, direcció de Jordi Prat i Coll
- Estació Términus, direcció de Magda Puyo i Ramon Simó al Mercat de les Flors/Festival Grec
- A porta tancada, adaptació de Huis Clos de Jean-Paul Sartre direcció de Jordi Prat i Coll
- Digue’m la veritat de la Cia. Eòlia, Festival Grec. Direcció de Josep Galindo i dramaturgia de Pablo Ley
- Big Bang Hell Club. El viatge d’Orfeu de la Companyia InCordis. Direcció de Josep Galindo i dramaturgia de Pablo Ley
- Spoon Rivver, adaptació de L’antalogia de Spoon River d’Edgar Lee Masters direcció de Marc Martínez
- Gossos Salvatges, adaptació de Moll oest de Bernard-Marie Koltès, dirigida per Raquel Reyes
En audiovisuals:
- Buga buga en TV3, dirigit per Ana Millán i Alba Simón
- Unburied, curtmetratge de Sally Fenaux Barleycorn
- Vida Perfecte de Leticia Dolera
- Madres de luna curtmetratge de Alicia Albares
- Con-seqüència curtmetratge de Arnau Abella
En música:
- We got your back, tercer disc de The Sey Sisters
- Rise, segon disc de The Sey Sisters
- Cantant del spot publicitari d’Estrella Damm
- Cantant a la banda sonora de la pel·lícula Estiu 1993 de Carla Simón
- Cantant a la banda sonora de la pel·lícula d’ animació Black is Beltza de Fermín Muguruza
- Let Freedom Ring, primer disc de The Sey Sisters
- Cantant desde 2015 de la banda del The Gramophone Allstars Big Band
- Cortista de Judit Nedderman
Amb una estructura fragmentada i esquitxada d’humor i cançons, Com vaig aprendre a conduir reconstrueix els moments clau de la complexa relació de la protagonista amb el seu oncle Peck, que li va ensenyar a conduir un cotxe; la màquina prototípica del pensament patriarcal.
Paula Vogel (Washington, 1951), és una reconeguda dramaturga que, malgrat els múltiples premis que ha rebut en la seva trajectòria, no ha estat present amb prou assiduïtat en les cartelleres professionals del nostre país. El seu teatre aborda amb imaginació i personalitat, temes socials controvertits com la prostitució, la injustícia, l’homofòbia o l’abús sexual. Com vaig aprendre a conduir va rebre el Premi Pulitzer 1998 i el Premi Tony en la seva reestrena de 2022.
Fins: 1 de març de 2026Des de: 28/01/2026
Fins: 01/03/2026
