Les Impuxibles presenten el seu nou treball FAM; música, paraules, moviment i imatges per alliberar el cos de la pressió social: la imperfecció és bellesa.
Les Impuxibles conceben el seu treball com un vehicle per fer sortir a la llum tot allò que en un escenari no es veu mai. Pot ser la violència sexual (Aüc), el patiment mental (Suite TOC núm. 6) o, ara, amb FAM, la pressió social sobre el cos, sobretot el de les dones.
Com sempre, el seu discurs és poc convencional: on els altres veuen un problema, elles —Ariadna i Clara Peya, Judit Colomer i María Velasco— veuen una resposta revolucionària. La gana apareix a FAM com a motor de vida, com a desig i instint. Fidels al seu caràcter multidisciplinari, aquest work in progress de l’espectacle que es podrà veure l’any vinent torna a barrejar música, moviment i paraula, i ara també la imatge.
