Títuba. Bruixa, negra i ramera

Sinopsi

Tituba torna i es presenta davant nostre, quatre-cents anys després de ser condemnada per bruixa a Salem. Aquest personatge, basat en una persona real, està davant nostre: bruixa, negra, oblidada per la història.

A Títuba, Bruixa, Negra i Ramera, la protagonista ens porta amb ella (potser fins i tot a la seva escombra) a aquell passat en què va ser culpable de la mort de desenes de persones. O això diuen. Es comenta que era una bruixa terrible que va condemnar va obligar unes nenes a servir el dimoni, i va embruixar moltes persones innocents. Sobretot a dones, ja se sap que les dones són les acusades sempre, les bruixes, les eres, les pàries i per tant, les penades i perseguides.

Però Títuba no se n’excusa, està farta de ser el boc expiatori.
Repassa la seva història per intentar demostrar la seva innocència i finalment obtenir un judici just, i per advertir altres dones del perill constant que corren de ser condemnades. Perquè Títuba està farta, fins a límits inimaginables, de ser una més de les dones a qui es penalitza sistemàticament.

Potser -no ho sabem del cert- Títuba ha vingut com una aparició,
per cobrar-nos l’acte col·lectiu de mirar cap a una altra banda quan s’encenen les fogueres, les reals i les metafòriques. Potser ha vingut a digni car totes les que han desaparegut en flames que no les haurien d’haver consumit. Tal vegada vingui a escopir sobre tots aquells que continuen sent la flama d’aquelles fogueres. Segurament perquè el seu cos, de dona negra, ha passat segles
i continua sent penalitzat per existir, pel seu poder, pel desafiament que signi ca al sistema ser una dona negra i poderosa.