Grec 2025 Festival de Barcelona

Tres dramaturgues: Lali Álvarez (Barcelona), Melissa Hermina (Buenos Aires) i Tamara Kiper (Buenos Aires), dos països i un projecte escènic nascut a banda i banda de l’Atlàntic. Ens parlen sobre la dona d’avui, les diferències culturals i la violència.

Tu em vas prometre una història d’amor és un text d’Helena Tornero, dirigit per Israel Solà (La Calòrica) sobre la possibilitat (o la impossibilitat) d’escriure històries d’amor en el segle XXI.

El text és el resultat de la dramaturga de Figueres com a autora resident a la Sala Beckett la temporada 2024-25, escenari en el qual també es va estrenar l’any passat la recent Dona i aspirador(a), guanyadora d’una beca Carme Montoriol.

Actors i actrius de carn i ossos, titelles, animacions i música són els elements amb els quals torna a l’escenari, amb una posada en escena nova trenta anys després, una adaptació de l’obra de Goethe ambientada al continent africà.

Coneixem William Kentridge pels seus dibuixos, però també per les seves pel·lícules i produccions teatrals. Sovint combina dibuix, escriptura, música i teatre en obres que reinterpreten clàssics i exploren la política, la literatura i la història. Handspring Puppet Company, una de les companyies de titelles més importants del món, ha creat obres premiades que han estat de gira per més de trenta països durant els últims 40 anys.

El 1995, William Kentridge, Adrian Kohler i Basil Jones (Handspring Puppet Company) van estrenar i van fer una gira amb una adaptació del Faust de Goethe, ambientada en el context africà. Faustus in Africa! inclou text addicional del poeta sud-africà Lesego Rampolokeng i és una barreja estimulant de teatre, titelles i projecció, amb música de Warrick Sony i el difunt James Phillips, que subratlla les animacions de Kentridge.

Consciència i moviment són les bases amb les quals treballa la companyia Humanhood de recorregut internacional En la nova creació Vortex, la catalana Júlia Robert i l’anglès Rudi Cole, exploren el poder del moviment circular dels vòrtexs.

…Todas esas cosas dentro de las cosas que llamamos cosas escondidas en… El misteri d’aquesta dansa, que apareix, fulgurant, durant uns moments per desaparèixer a continuació, centra la nova coreografia de l’artista Jesús Rubio Gamo.

Tradició i avantguarda, folk i visuals espectaculars en el retorn al Teatre Grec d’una de les estrelles imprescindibles de l’univers musical barceloní. L’acompanyen dos artistes de la imatge que convertiran l’espectacle… en molt més que un concert.

L’últim espectacle del coreògraf belga-marroquí Sidi Larbi Cherkaoui, interpretat en una versió a l’aire lliure amb els ballarins del Ballet du Grand Théâtre de Genève i d’Eastman. Una exploració familiar que es combina amb un homenatge a la víctima d’un crim racista i homòfob registrat a Bèlgica el 2012.

Irene Tena i Albert Hernández, els dos integrants de La Venidera, eren primers ballarins i solistes, del Ballet Nacional de España. Són, per tant, dues grans figures de la dansa que, tot i això, han volgut anar més enllà del seu treball amb la companyia, per tal d’ampliar els marges de la dansa flamenca i espanyola.

L’espectacle es presenta en el festival en format de work in progress, ja que no s’estrenarà fins a l’octubre al Centro Danza Matadero, Madrid.

Tena i Hernández consideren La Venidera com un laboratori de dansa i de transmissió d’una cultura contemporània molt relacionada amb les arrels. La seva manera d’entendre la dansa ha donat com a resultat fins ara creacions com Loca o Paseantes, entre altres coreografies. També han dut a terme la coreografia i la interpretació en un documental sobre Antonia Mercé ‘La Argentina’ amb la Fundació Juan March.

Una dotzena d’artistes es rendeixen al mestre que els va obrir camí, en un gran espectacle intergeneracional per celebrar els 55 anys de la publicació d’un disc mític en la història del rock en català.

Grans experts i expertes s’han trobat a la recerca dels límits del teatre musical. Quan va néixer i fins a on arriba? Us ho explicaran, tot cantant, amb la Banda Municipal de Barcelona. Un musical sobre musicals… i alguna cosa més.

Inferus és l’espectacle guanyador del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2024 uneix so, llum, moviment i gest en un muntatge tan bell com pertorbador sobre les nostres maneres de ser al món.

Oasi és una instal·lació performativa pensada per ser un espai de descans enmig de la ciutat. Com es crea un oasi enmig de la ciutat? Quines són les eines que ens ofereix l’art per a convertir-se en oasi? Com es relaciona un cos amb aquest oasi?

A propòsit de l’exposició dedicada a La Virreina Centre de la Imatge a Eugenio Barba i l’Odin Teatret, el dramaturg Roberto Fratini tan milanès com barceloní ens explica en una exposició oral què amaga un mètode d’interpretació.

Un antic actor i una figura de la performance escenifiquen en una exposició performativa el maltractament i perfeccionisme sàdic inherents a la relació mestre-deixeble.