Grec 2025 Festival de Barcelona

Tu em vas prometre una història d’amor és un text d’Helena Tornero, dirigit per Israel Solà (La Calòrica) sobre la possibilitat (o la impossibilitat) d’escriure històries d’amor en el segle XXI.

El text és el resultat de la dramaturga de Figueres com a autora resident a la Sala Beckett la temporada 2024-25, escenari en el qual també es va estrenar l’any passat la recent Dona i aspirador(a), guanyadora d’una beca Carme Montoriol.

Tres dramaturgues: Lali Álvarez (Barcelona), Melissa Hermina (Buenos Aires) i Tamara Kiper (Buenos Aires), dos països i un projecte escènic nascut a banda i banda de l’Atlàntic. Ens parlen sobre la dona d’avui, les diferències culturals i la violència.

Consciència i moviment són les bases amb les quals treballa la companyia Humanhood de recorregut internacional En la nova creació Vortex, la catalana Júlia Robert i l’anglès Rudi Cole, exploren el poder del moviment circular dels vòrtexs.

…Todas esas cosas dentro de las cosas que llamamos cosas escondidas en… El misteri d’aquesta dansa, que apareix, fulgurant, durant uns moments per desaparèixer a continuació, centra la nova coreografia de l’artista Jesús Rubio Gamo.

Tradició i avantguarda, folk i visuals espectaculars en el retorn al Teatre Grec d’una de les estrelles imprescindibles de l’univers musical barceloní. L’acompanyen dos artistes de la imatge que convertiran l’espectacle… en molt més que un concert.

L’últim espectacle del coreògraf belga-marroquí Sidi Larbi Cherkaoui, interpretat en una versió a l’aire lliure amb els ballarins del Ballet du Grand Théâtre de Genève i d’Eastman. Una exploració familiar que es combina amb un homenatge a la víctima d’un crim racista i homòfob registrat a Bèlgica el 2012.

Irene Tena i Albert Hernández, els dos integrants de La Venidera, eren primers ballarins i solistes, del Ballet Nacional de España. Són, per tant, dues grans figures de la dansa que, tot i això, han volgut anar més enllà del seu treball amb la companyia, per tal d’ampliar els marges de la dansa flamenca i espanyola.

L’espectacle es presenta en el festival en format de work in progress, ja que no s’estrenarà fins a l’octubre al Centro Danza Matadero, Madrid.

Tena i Hernández consideren La Venidera com un laboratori de dansa i de transmissió d’una cultura contemporània molt relacionada amb les arrels. La seva manera d’entendre la dansa ha donat com a resultat fins ara creacions com Loca o Paseantes, entre altres coreografies. També han dut a terme la coreografia i la interpretació en un documental sobre Antonia Mercé ‘La Argentina’ amb la Fundació Juan March.

Una dotzena d’artistes es rendeixen al mestre que els va obrir camí, en un gran espectacle intergeneracional per celebrar els 55 anys de la publicació d’un disc mític en la història del rock en català.

Grans experts i expertes s’han trobat a la recerca dels límits del teatre musical. Quan va néixer i fins a on arriba? Us ho explicaran, tot cantant, amb la Banda Municipal de Barcelona. Un musical sobre musicals… i alguna cosa més.

Aquest espectacle basat en els fets reals que va viure l’escriptor Roald Dahl, explora amb humor negre la diferència entre l’opinió compromesa i la retòrica perillosa.

Inferus és l’espectacle guanyador del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2024 uneix so, llum, moviment i gest en un muntatge tan bell com pertorbador sobre les nostres maneres de ser al món.

Teniu un somni i s’ha quedat a l’armari? Que no us passi com al protagonista d’aquest nou text teatral, l’obra més recent de Sergi Pompermayer, un dramaturg prolífic. La porta a escena Pere Arquillué un actor conegut que, aquest cop, fa de director.

Oasi és una instal·lació performativa pensada per ser un espai de descans enmig de la ciutat. Com es crea un oasi enmig de la ciutat? Quines són les eines que ens ofereix l’art per a convertir-se en oasi? Com es relaciona un cos amb aquest oasi?

A propòsit de l’exposició dedicada a La Virreina Centre de la Imatge a Eugenio Barba i l’Odin Teatret, el dramaturg Roberto Fratini tan milanès com barceloní ens explica en una exposició oral què amaga un mètode d’interpretació.

Un antic actor i una figura de la performance escenifiquen en una exposició performativa el maltractament i perfeccionisme sàdic inherents a la relació mestre-deixeble.

Graner, Museu Picasso i una coneguda ballarina transformen l’espai d’exposició del centre d’art del carrer de Montcada en una de les propostes d’enguany del programa Creació i museus.