L’últim espectacle del coreògraf belga-marroquí Sidi Larbi Cherkaoui, interpretat en una versió a l’aire lliure amb els ballarins del Ballet du Grand Théâtre de Genève i d’Eastman. Una exploració familiar que es combina amb un homenatge a la víctima d’un crim racista i homòfob registrat a Bèlgica el 2012.
Sinopsi
Els barcelonins esperen amb ànsia la nova actuació a la ciutat d’un dels grans de la dansa contemporània europea, un ballarí i coreògraf nascut a Anvers amb arrels al Marroc, que ha satisfet invariablement el públic local des del 2008, quan el van veure per primera vegada al Festival Grec de Barcelona amb Sutra, un espectacle amb els monjos del Temple Shaolin. Va ser una proposta multicultural i inusual, com moltes de les signades per un coreògraf innovador i especialment prolífic, un narrador i fabulista, que s’expressa a través de la dansa i és gairebé un pensador del moviment.
Després de passar per Barcelona amb coreografies com Dunas (amb María Pagés, al Grec 2010) o Puz/zle, amb la seva companyia, Eastman (Grec 2013), ara porta la companyia de la qual actualment és director artístic. El Ballet du Grand Théâtre de Genève interpreta per al públic barceloní una coreografia que continua la investigació familiar iniciada amb la creació del 2022 Vlaemsch (chez moi). Allà parlava de la seva mare i les seves arrels flamenques, però ara se centra, d’una banda, en explorar la figura d’un pare marroquí que va perdre de jove, però d’altra banda, en retre homenatge a la víctima d’un crim racista i homòfob a Lieja, on el 2012, un jove homosexual marroquí de 32 anys, Ihsane Jarfi, va ser assassinat.
La recerca de la pau interior, la fi dels conflictes i les múltiples identitats que coexisteixen dins de cadascun de nosaltres, però també el cicle infinit de destrucció i renaixement del món, són temes d’una proposta artística que es nodreix del ric paisatge musical desenvolupat pel compositor tunisià Jasser Haj Youssef; les escenografies sensorials d’Amine Amharech, que ens parlen de paisatges marroquins, i els vestits d’Amine Bendriouich, inspirats en vestits tradicionals berbers.
