Com que una flor no fa estiu, ni que sigui una flor de nit, La nit del músic alt reneix un any més al Festival Grec. Un mateix guió i pocs canvis. Això sí, més experiència, que dins les arts escèniques és d’agrair.
Dinem i xerrem, a risc d’indigestar-nos, amb Carles Pedragosa. Ell i Jordi Oriol signen la direcció d’aquest tàndem de nit —i de dia—, de música —i de text—, que va néixer quan Leticia Martín Ruiz, directora del Festival Grec, els va proposar unir la Companyia Indigest i la Banda Municipal de Barcelona.
Pedragosa signa la dramatúrgia i, al costat de Marc Permanyer (“que es dedica més a les projeccions, però que també escriu molt”), ha portat el pes del muntatge, sempre amb la validació de Oriol.
Què és teatre musical i què no és teatre musical?
Diu Pedragosa que “el primer motor” era parlar “sobre els límits del gènere”. “Què és teatre musical i què no és teatre musical?”. El punt de partida va ser adonar-se que el gènere “inclou Carles Santos”. I, com que és un referent d’Indigest i Jordi Oriol va codirigir l’últim espectacle que va fer Santos, van pensar que podien crear una peça que es nodrís del seu esperit.
El procés, però, tenia condicionants. “No podíem triar qualsevol cosa del repertori musical; havien de ser arranjaments que ja estiguessin fets. Això va ser molt estimulant”, explica. El director de la banda, José Rafael Pascual-Vilaplana, proposava peces, i també van encarregar a Jordi Cornudella els arranjaments de Mar i cel i Money Money, de Cabaret.
La primera premissa va ser que el repertori fos tan eclèctic com fos possible i que no es limités al musical de Broadway. La idea embrionària era situar l’acció en un simposi sobre què és el gènere. A partir d’aquí, Pedragosa va sentir també la necessitat de parlar de “la ciutat que mor” i va inventar una trama al voltant d’un macroprojecte urbanístic que vol remodelar el Paral·lel i Montjuïc per convertir-los en l’Eurobroadway, en referència a l’Eurovegas.
El projecte fictici està gestionat per un fons nord-americà de dubtosa reputació. “M’interessava confrontar la idea de com els diners poden passar per sobre de la cultura”, explica Pedragosa, “i que quan la cultura queda supeditada a la mercantilització representa la mort de la cultura”.
De cara a aquesta nova entrega de la proposta, Pedragosa explica que la voluntat és consolidar l’espectacle. La dramatúrgia es manté, tot i que no descarta alguna referència nova a l’actualitat, “que malauradament continua igual o pitjor”.
El record més emocionant de l’any passat té a veure amb la Banda Municipal de Barcelona. “La gran satisfacció de La nit del músic alt va ser com van sortir els músics de la banda quan vam acabar. Abraçades, agraïments… perquè van entrar al joc”, diu Pedragosa. Per al dramaturg, aquesta complicitat té a veure amb l’univers escènic d’Indigest: “Pel tipus de teatre que fem, cal ser una mica un nen, amb ganes de jugar com una criatura”.
Més informació, imatges i entrades:
