Una dotzena d’artistes es rendeixen al mestre que els va obrir camí, en un gran espectacle intergeneracional per celebrar els 55 anys de la publicació d’un disc mític en la història del rock en català.
Sinopsi
En l’univers sonor de Pau Riba s’hi reconeixen molts dels qui van créixer a finals del segle passat escoltant Taxista, L’home estàtic o Noia de porcel·lana, però també molts joves músics d’avui que van veure en el mestre Pau Riba una influència sense la qual la música del país no hauria estat la mateixa.
Totes les esmentades són cançons de Dioptria, un disc doble —o potser una capsa de sorpreses lisèrgiques per a les orelles de l’any 1970— que comença amb Kithou. La cançó descriu la dansa a la platja de la noia d’aquest nom mentre “Nosaltres miràvem sense fer brogit / Era com un somni d’una nit d’estiu”. I aquest “somni d’una nit d’estiu” és, precisament, el que vol fer realitat Pau Riba: Dioptria, 55, un espectacle intergeneracional en el qual dotze músics del present i veterans revisen, reinterpreten i recreen tots i cadascun dels temes de Dioptria.
Tot això ambientat en una escenografia que evoca la Formentera dels anys setanta. Un escenari clau en la maduració de l’artista durant el període de transició entre el primer i el segon volum de Dioptria, així com en el naixement —de part natural a la llar de la Mola— del també llegendari Jo, la donya i el gripau.
Aquest viatge emocional pels primers anys de la carrera del músic té la implicació directa de Caïm Riba, també músic i fill de l’artista. Acompanyats dels indispensables The Mortimers, un variat conjunt de músics deutors i admiradors reviuran el mític doble àlbum en una nit d’estiu que sí, promet ser un somni fet realitat.
