Sidi Larbi Cherkaoui torna a Barcelona amb el Grand Théâtre de Genève —companyia que dirigeix des del 2022— i el seu últim espectacle Ihsane (2024). El públic barceloní coneix molt bé el seu treball, gràcies a espectacles com Sutra, Dunas o Babel, el seu eclecticisme exuberant ens fascina, així com la seva cal·ligrafia corporal fluida, gairebé líquida, que el caracteritza.
Amb Ihsane, el coreògraf se submergeix en la pèrdua del seu pare i el seu llegat marroquí, una temàtica sobre les arrels familiars que va començar amb Vlaemsch (chez moi) el 2022, un espectacle inspirat per la figura de la seva mare i les seves arrels flamenques. Però, com és habitual en Larbi Cherkaoui, l’espectacle té moltes més capes, per tant, també és un homenatge a Ihsane Jarfi, un jove homosexual marroquí que va ser assassinat a Bèlgica el 2012. Ihsane, que en àrab és una paraula que vol dir bondat i compassió, és un concepte que també dona peu a un discurs més universal. I la raó és que amb la vintena de ballarins i ballarines del Grand Théâtre de Genève, el coreògraf flamenc ens proposa una croada cap a la pau interior i la manera de posar fi als conflictes que sorgeixen pel xoc entre diferents identitats. Unes idees que habiten i reverberen en la música composta pel tunisià Jasser Haj Youssef, l’escenografia d’Amine Amharech i el vestuari d’Amine Bendriouich —que s’inspira en la indumentària tradicional berber—, la il·luminació de Fabiana Piccioli i les videoprojeccions de Maxime Guislain.
A Ihsane, músics i cantant conviuen sobre l’escenari amb els ballarins i ballarines que tracen la coreografia cal·ligràfica de Larbi Cherkoui. Ihsane és una proposta escènica pluridisciplinària, rica en artesania i temàtiques socials i culturals sota el fil conductor d’una faula sobre la humanitat.
El tarannà eclèctic del fabulista
“L’eclecticisme desconcertant de Larbi Cherkaoui prové de la seva història personal, la seva visió de la coreografia com a art social”, diu el crític de dansa de The Guardian Sanjoy Roy, qui també es pregunta: “és la mateixa persona?” El cas és que no només és un coreògraf prolífic, sinó polièdric i inclassificable per l’ampli ventall d’estils, temes i combinacions infinites de disciplines. Aquesta amalgama permeable que representa la seva obra s’explica a través de la seva vida i trajectòria professional. Nascut a Anvers el 1976, de pare marroquí i mare flamenca, Larbi Cherkaoui és un artista homosexual a qui la doble perspectiva / experiència cultural durant la seva infància i joventut li ha marcat el tarannà com a creador.
Sidi Larbi Cherkaoui té una set insaciable pel moviment, però mai s’ha casat amb un estil concret. De menut va aprendre danses tradicionals en una escola, d’adolescent copiava les coreografies dels videoclips de Janet Jackson i Madonna, va ballar en un programa de televisió i aviat va començar a fer classes de dansa clàssica i contemporània, va estudiar a la famosa escola PARTS a Brussel·les i després va formar part de la companyia de dansa-teatre Les Ballets C de la B a Gant. Tot aquest bagatge ampli i intens va ser la base per a uns inicis com a creador marcats per un èxit meteòric a principis dels 2000. Les Ballets C de la B a Gant (2000) va ser la seva primera coreografia llarga i després van venir tot un seguit de col·laboracions com Zero Degrees (2005) amb Akram Khan, Sutra (2008) amb els monjos del temple de Xaolín i els dissenys de l’escultor Antony Gormley, Dunas (2009) amb la coreògrafa i bailaora María Pagés. El 2010, Larbi Cherkaoui funda Eastman la companyia amb la qual produeix i crea espectacles com Babel (2010) o Play (2012), amb la ballarina de Kuchipudi Shantala Shivalingappa. En paral·lel, Larbi Cherkaoui també crea per a companyies de dansa clàssica com el Ballet de l’Òpera de París juntament amb Damien Jalet i Marina Abramović, o d’altres de dansa contemporània com la GöteborgsOperans Danskompani. Més enllà del camp de la dansa, el coreògraf flamenc també ha col·laborat amb Joe Wright en la pel·lícula Anna Karenina (2012), va dirigir el moviment de la producció de Hamlet protagonitzada per l’actor anglès Benedict Cumberbatch el 2015 i també destaca seva col·laboració amb la diva del pop Beyoncé.
‘Dunas’ (2009)
Què connecta, doncs, tots aquests projectes i coreografies amb formes i fons tan diferents? Segurament és l’actitud, el fet que el que més li interessa és connectar amb altres cultures i personalitats, i l’aproximació a la coreografia com a mitjà per explicar històries, endinsar-se en les comissures de les identitats i els sentiments de pertinença, i sobretot per crear diàlegs que millorin les connexions humanes. El 2015 el van nomenar director del Ballet Reial de Flandes, càrrec que va deixar quan el 2022 li van oferir dirigir el Grand Théâtre de Genève. El capdavant d’aquestes companyies, Larbi Cherkaoui està construint un repertori de ballets inspiradors amarats d’un teixit coreogràfic molt ric i faules contemporànies.
Més informació, imatges i entrades a:
