Oasi és una instal·lació performativa pensada per ser un espai de descans enmig de la ciutat. Com es crea un oasi enmig de la ciutat? Quines són les eines que ens ofereix l’art per a convertir-se en oasi? Com es relaciona un cos amb aquest oasi?
Sinopsi
Els oasis són aquells llocs que emergeixen enmig d’un desert gràcies a les aigües subterrànies que hi circulen. És així, degut a aquests corrents amagats i imperceptibles, com neix una realitat totalment contrastada al seu entorn. Tot i que puguem percebre els oasis com una anomalia dins el desert, aquests existeixen precisament perquè en són part. Sense aigua, el desert no seria un desert. Sense deserts, els oasis no existirien. Sense oasis, no hi hauria deserts.
Oasi és un lloc ocupat per l’art que convida a tothom que hi entra a contemplar un diàleg entre l’espai, la llum, el so, la música, el cos i la veu. És un lloc per estar-s’hi, per entrar-hi i suspendre momentàniament la realitat que l’envolta. És un lloc, també, per viure i veure com ens hi relacionem físicament: Com activem el nostre propi oasi? Com el transitem? Com ens acull? La instal·lació és visitable durant el dia i, als vespres, es modifica amb la irrupció d’un cos escènic que l’habita, la transita i la transforma.
Irene Vicente Salas
Oasi és una proposta d’Irene Vicente Salas, graduada en Història de l’Art i especialitzada en la història de les arts escèniques, que també va cursar direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Ja va visitar el Grec 2023 amb la instal·lació Corpus al Museu Nacional d’Art de Catalunya, una peça nascuda del programa Creació i museus. Vicente Salas ha fet també de dramaturga en espectacles d’Àlex Rigola, Alba Pujol, La Súbita, José y sus Hermanas i Animal religi
