Jordi Banacolocha

Jordi Banacolocha

Actor de teatre, cinema i televisió de reconegut i merescut prestigi. El passat 2022 va rebre el premi Butaca Honorífica Anna Lizarán per la seva trajectòria. L’any 2014 va ser guardonat amb el premi Arlequí de teatre.

Comença a fer teatre al Casal de Sant Andreu el 1956 de la mà del seu pare Joan Banacolocha. L’any 1970 va ser membre fundador el grup Antifaz i el 1975 del grup l’Ou Nou Teatre, on va coincidir amb el director Joan Bas, qui el va introduir el 1979 a la televisió fent papers a programes infantils com “Quitxalla” i “La Cucafera”.

El salt al teatre professional el va donar quan en Jordi Mesalles li va oferir una participació a l’ “Art de la Comèdia”, amb la Gàbia de Vic, i allà el va fitxar en Sergi Belbel per fer el seu primer paper d’avi a “La Filla del Mar” i des de llavors ha treballat amb ell en nombrosos muntatges com per exemple “Final de partida”, “Això ja ho he viscut”, “Maria Estuard”, “Fedra”, “Agost”, “Una vella, coneguda olor”, “Primer plana”, “Dissabte, diumenge i dilluns”, “Mo- rir”, “L’Avar”, “El Mercader de Venècia” o “Després de la pluja” entre molts d’altres.

Ha participat en més de 200 obres de teatre i ha treballat amb directors com Oriol Broggi, Adolfo Marsillach, Calixto Bieito, Xavier Albertí, Pere Riera, David Plana, Pep anton Gómez, Pere Planella, Magda Puyo, Ramon Simo, Lourdes Barba, Josep Maria Vidal, Francesc Nel·lo o Georges Lavaudant entre d’altres.

En televisió ha treballat a les sèries “Nissaga de Poder”, “Plats Bruts” , “Ventdelplà”, “La Riera”, “El cor de la ciutat”, “Com si fos ahir” i Merlí”. També ha treballat a sèries nacionals com “Hospital Central”, “Isabel” o “Cuéntame cómo pasó” i recentment a series per diferents plataformes com “Los herederos de la Tierra”, “Vida perfecta” o “Sin huellas”.
Ha participat també als telefilms “Jo seré el seu gendre”, “Mirall trencat”, “A Mariñeira” i “Olor de colònia” i a les pel·lícules “Excuses!”, de Joel Joan; “El gran Vázquez”, d’Óscar Aibar; “Atraco” d’Eduard Cortés o “La adopción” de Daniela Fejerman.

Fotos i vídeos
Articles relacionats