Avui no sopem - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

La Maria Teresa i en Vicenç són un matrimoni de classe mitjana resident a Barcelona. Estan jubilats i fa temps que es plantegen marxar de la ciutat i anar a viure a la masia del poble, però mai s’acaben de decidir. Per què? Una filla de gairebé quaranta anys que encara viu amb ells i un fill amb cara de pocs amics els ho impedeixen…

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 11

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una comèdia que no ho és tant i que provoca incomoditats

En principi no teníem previst veure-la. Els comentaris en el grup de Facebook "Teatre, l'opinió dels espectadors", ens va fer decidir a comprar les entrades. I podem dir que ha estat una sorpresa i una confirmació dels comentaris positius que havíem llegit. Pensem que no es tracta d'una comèdia si bé és cert que el text conté gags que ens han fet riure, però creiem que són uns gags molt encertats i en el moment just per tal d'anar suavitzant el drama que en realitat estem veient.
Un text escrit a quatre mans per Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez i dirigit pel primer.
D'una banda ens parlen de l’egoisme dels fills que fan servir els avis com a cangurs dels seus fills adduint la manca de temps, la feina o els diners.... .... i de la problemàtica de les segones parelles amb els fills dels ex i que no accepten com a propis.
... i de la comoditat dels fills que no troben mai el moment de “volar” i que es creuen amb el dret de continuar actuant com quan eren petits i anaven a escola.
... i del dret que pensen que tenen els fills a disposar d’un patrimoni o uns estalvis que encara no són seus.
... i de les relacions de parella.
... i de les mares protectores que no volen enfrontaments amb els fills encara que renunciïn a coses.
Els personatges creats són totalment creïbles i la combinació dels temes seriosos amb diàlegs divertits ho fan encara més proper i culpabilitzador.
Una comèdia que no ho és tant i que provoca incomoditats; una bona proposta.
Si voleu llegir la crònica sencera, nomès heu de clicar AQUÍ

16/09/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“Divertida. Per passar una bona estona”

“Avui no sopem” és una comèdia divertida, sense complicacions, molt ben dirigida per Pep Anton Gómez ,que ha estat treballada des de l’humor i la ironia.

Escrita per Pep Anton Gòmez i Jordi Sànchez ( dos grans experts en comèdia), i protagonitzada per Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martinez, el Teatre Condal comença la nova temporada teatral amb molt bon peu.

Les interpretacions de tots els actors són molt bones, però m’agradaria destacar, amb el permís dels seus companys, en Jordi Banacolocha i la Maife Gil, que fan un desplegament de moments còmics al llarg de tota la representació, que ens van arrencar el somriure i alguna que un altre rialla en més d’una ocasió.

Tot i que penso, que s’han volgut encabir molts temes alhora, el seu ritme no deixa de ser dinàmic i constant.

Penso que el públic ha sortit content d'aquest espectacle, si més no, els aplaudiments crec que han estat del tot sincers.

En definitiva...Si teniu ganes de riure i passar-ho d’allò més bé, no us ho penseu i aneu a veure “Avui no sopem”. Sens dubte es tracta d’una proposta que busca fer-nos passar una bona estona, i reflexionar.

13/09/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Costumisme ben entès

Moltes vegades les comèdies d'ambient familiar acaben caient en un costumisme arquetípic i fins i tot caricaturesc. En aquesta ocasió, en canvi, s'eviten els llocs comuns i s'aconsegueix una obra que compleix les expectatives, aporta moltes pinzellades de realitat i acaba provocant fins i tot un cert malestar. I és que Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez saben combinar molt bé temes actuals amb diàlegs divertits i sucosos, a part de crear personatges creïbles que aguanten el tipus durant tota la funció. Per l'escenari desfilen avis estressats que es veuen obligats a cuidar dels néts, la filla que s'acosta als quaranta i que segueix apalancada a casa, el fill separat que no sap com redreçar la seva vida i la jove que se sent rebutjada per la seva família política. Un variat ventall de personatges que ens porta a parlar dels temes de sempre (cobdícia, relació pares i fills, diferències generacionals) però en un context que reconeixem a l'instant.

L'altre punt fort de l'espectacle és el seu encertat repartiment. Jordi Banacolocha i Maife Gil aprofiten els seus personatges per demostrar-nos que la naturalitat i l'experiència són un grau fonamental, tot i que David Bagès, Mercè Martínez i Susanna Garachana no es queden pas enrere. Entre tots cinc aixequen una comèdia que en ocasions perd el ritme o s'encalla en escenes excessivament allargassades o repetitives, però que funciona gràcies a l'engranatge modèlic que tota comèdia necessita. Amb una mica més de rodatge estarem, amb quasi tota seguretat, davant d'un èxit comercial important... i força merescut.

13/09/2016
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Per dur els pares al teatre

Avui no sopem és la clàssica comèdia blanca i generacional pensada perquè els espectadors més veterans passin una bona estona. Amb un argument que presenta un conflicte d'interessos ben actual (jubilats que volen gaudir d'aquesta etapa vital però que es veuen atrapats per les necessitats dels seus fills), un repartiment excel·lent i un ritme de comèdia constant, Avui no sopem no enganya ni defrauda.

Una bona proposta per anar-hi en família.

Més informació a Somnis de teatre

11/09/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Conflictes en família

Des de les seves col·laboracions amb Joel Joan (Kràmpack, Excuses), passant per les seves obres en solitari (Fum, fum, fum) o les més recents peces escrites amb Pep Antón Gómez (¡Mamaaá!, El eunuco), l’actor i dramaturg Jordi Sánchez ha anat polint un estil de comèdia comercial molt particular. En essència, les seves històries són una grotesca i vodevilesca visió de la vida que, no obstant el seu tarannà, contenen amargs conflictes emocionals o interpersonals més profunds del que és habitual en el gènere. A Avui no sopem, un repartiment molt solvent encapçalat per Jordi Banacolocha protagonitza una sèrie de situacions molt identificables en qualsevol família que ens parlen de l’estrés de la tercera edat, l’egoisme econòmic o la paternitat en general amb bon ritme i un bon grapat de diàlegs enginyosos. La proposta transmet tanta realitat, en alguns moments, que pot arribar a resultar incòmoda, depenent del nivell d’identificació que pateixi l’espectador. I és que el retrat psicològic dels personatges és molt elaborat i encertat, i té una important capacitat d’universalització, en part, gràcies a la tasca de direcció de Gómez. Potser alguns fragments s’allarguen innecessàriament i d’altres es passen d’histrionisme o semblen gratuïts, però el cas és que, arribat el clímax, tot sembla encaixar a la perfecció en aquesta comèdia tan esbojarrada com lúcida en termes de costumisme.

11/09/2016
Andrea De la Rosa Morillas

No me ha acabado de convencer. La obra tiene puntos fuertes como la familiaridad de las situaciones y de las discusiones. Podríamos decir que es de una temática actual. Pero el trato y los guiños irónicos que lanzan, no han conectado conmigo. Algunos de ellos: la escasa “feminidad” como prueba de homosexualidad y el hecho que una niñera/cuidadora tiene que ser una colombiana entrada en carnes (y alguno más que no recuerdo). Son clichés que buscan una risa fácil y, desgraciadamente, la conseguían. Me gustaría pensar que la obra buscaba un feedback más crítico y que quizá no lo ha logrado, pero creo que estoy siendo muy optimista.
Sin embargo, creo que la pareja que representa a los abuelos (Jordi Banacolocha y Maife Gil) son el pilar y la coherencia de la obra; en especial Banacolocha.
En mi caso accedí a la obra por medio de Escena25, con la que los precios son exquisitamente tentadores. De no ser así, me enfadaría haber pagado el precio de taquilla de 22€.

13/11/2016
mauricio

Divertida, el actor y la actrIz principales muy bien. Un buen rato pero no sé si para pagar 30€ En cualquier caso no decepciona

04/11/2016
Meritxell Gispert Alier

Obra de teatre divertida i molt real.
Tota família pot trobar-se amb una situació semblant.
Recomanable!

01/11/2016
Ricard

Una gran obra que podria passar per ser d’Eduardo de Filippo. Una tragicomèdia com la vida. Una gran direcció i uns actors superbs. Llàstima que una part del públic no s’assabenti quan la comèdia s’ha acabat i continuen rient.
Si corre la veu, poden fer una temporada molt llarga.

17/10/2016
Josep Via Santacana

Divertida comedia per pasar l´estona i dir real com la vida mateixa no es gens exagerat, al contrari..Personatges i situacions quotidianes i reals facilment reconegubles al nostre entorn amb dialegs ingeniosos i sobretot un treball fet a mida per la interpretació tant de Jordi Banacolocha com Maife Gil, que nomes per ells ja podria esta justificat la asistencia, el resto del repartiment compleix. La obra et pasar rapida, rius i sonrius, i en tot moment tens la sensaçio que malgrat el divertiment potser darrera de tot predomina un comportament egoista, que fa que el egoisme personal predomini per sobre de qualsevol actitut desinterasada i que vagi encaminda al benestar de les persones mes volgudes,insisteixo real com la vida mateixa..Resumint ho pases bé i rius pro també si analitzas et queda un regust algo amarg, de que formes part de una societat potser masa egoista
inclus dintre del entorn potser en teoria mes proper, que es la familia. Si aquest misatge t arriba despres de haber rigut i oblidant per una estona la realitat, la obra cumpleix sobradament els seus proposits, que crec no son altres que proporciona pasar una bona estona i diria misió cumplida.Direcció encertada i escenografia com les de abans pro adequada a la obra.

11/09/2016
Josep OS

Avui al Condal hem pogut veure aquesta obra escrita per Pep Anton Gòmez i Jordi Sànchez. La veritat és que anàvem amb cert escepticisme però ens ha sorprès gratament i hem rebut molt més del que esperàvem. La clau està que dins del gènere de la comèdia, fuig dels típics embolics i ens relata la història d’una família normal, i a la qual en qualsevol dels personatges sinó directament, amb amics o veïns et sents identificat amb tot el que els passa . Fresca i dinàmica i amb uns gags molt encertats aconsegueix que passis moments molt divertits. Magnífica l’escenografia així com la il·luminació. Molt correcta la interpretació de Maife Gil, David Bagés i Susanna Garachana i fantàstics Jordi Banacolocha i Mercè Martínez. El final sorprenent, però això ho deixo per quan aneu a veure-la, cosa que recomano si voleu passar una bona estona

04/09/2016

Deixa la teva opinió