Algunes comèdies tenen el do de mantenir intacta la seva vigència malgrat el pas del temps. Aquesta temporada, Barcelona en recupera dues que ho exemplifiquen plenament: Pel davant i pel darrera i El Tenoriu. Dues propostes que, tot i partir de registres ben diferents, comparteixen una essència: són espectacles populars darrere dels quals hi ha dues ànimes del Tricicle —Paco Mir i Carles Sans— que continuen posant l’ofici i la comicitat al servei de l’espectador.
Pel davant i pel darrera (títol original: Noises Off, de Michael Frayn) ha esdevingut un clàssic contemporani de la cartellera catalana. És una farsa d’embolics metateatrals —teatre dins del teatre— en què una companyia desastrosa intenta representar una obra. Estrenada per primer cop a Catalunya el 1985 al Teatre Condal, ha conegut múltiples remuntatges d’èxit al Teatre Victòria i al Goya (1996), i posteriorment al Borràs (2002, 2010 i 2018). Ara, en el marc del seu 40è aniversari, torna al Borràs a partir del 25 de setembre amb una versió actualitzada que, com en ocasions anteriors, signa Paco Mir. Una mirada fresca i renovada del clàssic, amb una posada en escena àgil i fidel a l’esperit original, i amb un repartiment de primer nivell que inclou noms tan solvents com Jordi Banacolocha, Agnès Busquets, Jordi Díaz, Meritxell Huertas o Jordi Vidal, entre d’altres.
Paral·lelament, El Tenoriu recupera una altra tradició catalana: la versió paròdica del Don Juan Tenorio que Mary Santpere i Joan Capri van popularitzar als anys 70. Durant dècades, el clàssic de Zorrilla s’havia representat per Tots Sants com una mena de ritual teatral vinculat a la mort i al més enllà. A casa nostra, aquesta pràctica va adquirir un to més humorístic gràcies a adaptacions lliures i costumistes com la d’aquestes dues figures mítiques de l’escena còmica catalana. Ara, sota el segell d’El Terrat, el text es revisita amb dramatúrgia d’Israel Solà, integrant de La Calòrica, i direcció de Carles Sans, fundador del Tricicle. La proposta, que reuneix per primera vegada a escena Sílvia Abril i Andreu Buenafuente, parteix d’un malson on dos esperits escènics del passat reclamen que es reprengui aquella tradició. A partir d’aquí, es desplega una comèdia que combina vers clàssic i gags contemporanis, crítica lúdica i situacions absurdes. Després d’estrenar-se al Poliorama, l’obra torna al Teatre Coliseum a partir del 4 de novembre.
Aquestes comèdies no tornen només per nostàlgia. Ho fan perquè funcionen. Perquè, rere el gag i la paròdia, hi ha una manera de fer teatre que connecta amb el públic. Un humor reconeixible i viu que transforma cada funció en una festa col·lectiva.
Més informació, imatges i entrades: