Comèdies que no moren

Algunes comèdies tenen el do de mantenir intacta la seva vigència malgrat el pas del temps. Aquesta temporada, Barcelona en recupera dues que ho exemplifiquen plenament: Pel davant i pel darrera i El Tenoriu. Dues propostes que, tot i partir de registres ben diferents, comparteixen una essència: són espectacles populars darrere dels quals hi ha dues ànimes del TriciclePaco Mir i Carles Sans— que continuen posant l’ofici i la comicitat al servei de l’espectador.

Pel davant i pel darrera (títol original: Noises Off, de Michael Frayn) ha esdevingut un clàssic contemporani de la cartellera catalana. És una farsa d’embolics metateatrals —teatre dins del teatre— en què una companyia desastrosa intenta representar una obra. Estrenada per primer cop a Catalunya el 1985 al Teatre Condal, ha conegut múltiples remuntatges d’èxit al Teatre Victòria i al Goya (1996), i posteriorment al Borràs (2002, 2010 i 2018). Ara, en el marc del seu 40è aniversari, torna al Borràs a partir del 25 de setembre amb una versió actualitzada que, com en ocasions anteriors, signa Paco Mir. Una mirada fresca i renovada del clàssic, amb una posada en escena àgil i fidel a l’esperit original, i amb un repartiment de primer nivell que inclou noms tan solvents com Jordi Banacolocha, Agnès Busquets, Jordi Díaz, Meritxell Huertas o Jordi Vidal, entre d’altres.

Paral·lelament, El Tenoriu recupera una altra tradició catalana: la versió paròdica del Don Juan Tenorio que Mary Santpere i Joan Capri van popularitzar als anys 70. Durant dècades, el clàssic de Zorrilla s’havia representat per Tots Sants com una mena de ritual teatral vinculat a la mort i al més enllà. A casa nostra, aquesta pràctica va adquirir un to més humorístic gràcies a adaptacions lliures i costumistes com la d’aquestes dues figures mítiques de l’escena còmica catalana. Ara, sota el segell d’El Terrat, el text es revisita amb dramatúrgia d’Israel Solà, integrant de La Calòrica, i direcció de Carles Sans, fundador del Tricicle. La proposta, que reuneix per primera vegada a escena Sílvia Abril i Andreu Buenafuente, parteix d’un malson on dos esperits escènics del passat reclamen que es reprengui aquella tradició. A partir d’aquí, es desplega una comèdia que combina vers clàssic i gags contemporanis, crítica lúdica i situacions absurdes. Després d’estrenar-se al Poliorama, l’obra torna al Teatre Coliseum a partir del 4 de novembre.

Aquestes comèdies no tornen només per nostàlgia. Ho fan perquè funcionen. Perquè, rere el gag i la paròdia, hi ha una manera de fer teatre que connecta amb el públic. Un humor reconeixible i viu que transforma cada funció en una festa col·lectiva.

Més informació, imatges i entrades:


Escrit per

Teatre Barcelona és el mitjà de comunicació escènic de referència a Catalunya. Cada setmana t’actualitzem amb les millors novetats, entrevistes, reportatges exclusius, seleccions d’espectacles, pòdcasts… No et perdis res del que passa a la cartellera teatral!

Articles relacionats
Les textures emocionals del cos

Les textures emocionals del cos

Auguste Rodin és l’escultor de la fisicalitat, de la ideació muscular, de la nuesa, amb un clar retorn a l’esperit dels antics grecs, en la constatació de la imatge corporal […]

‘Ovelles’ torna al Texas

‘Ovelles’ torna al Texas

Sovint, en la comèdia en clau realista del tàndem Carmen Marfà i Yago Alonso hi destaca un element insòlit: contactes amb el més enllà a La presència, formes d’enterrament irreverents […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!