Recomanacions

Una recerca de la pròpia identitat, una recerca dels orígens sense por a enfrontar-se amb fets del passat. Indagar en els interrogants del passat ajuda a entendre el present. A l’estació de Portbou hi viuen tres germanes, l’Antònia, la Maria i la Laura. A l’estiu van a la platja amb la mare, una amb xancletes blanques, l’altra verdes i l’altra vermelles. Sempre fan el mateix recorregut fins que un dia de cop i volta la mare les fa tornar enrere, elles ploren, han perdut el dia de platja, i, no són conscients d’haver fet res dolent. L’Antònia se’n va a viure a Lleida amb una tieta, la Laura a Mallorca amb la padrina, i la Maria a Barcelona amb la […]

De vegades, apareixen petits muntatges que, sense necessitat de grans artificis, aconsegueixen, amb honestedat i valentia, assolir una grandiositat emocional i temàtica veritablement sorprenent. Acorar és un monòleg molt profund i interessantíssim, construït entorn de la importància de la paraula, la identitat i certs rituals que defineixen el caràcter mallorquí (en aquest cas) però també als éssers humans, en general. Des d’una descripció tan terrenal i carnal com la matança d’un porc, el relat ens transporta, amb una senzillesa al·lucinant, al més universal, el més transcendent i ancestral de l’existència. Sincer, autèntic i irònic, es tracta d’una reflexió que eleva la quotidianitat per retratar les contradiccions dels vincles familiars i socials però, també, per defensar la seva importància com a […]

Roc Esquius ens havia sorprès els darrers anys amb dues propostes de teatre distòpic, ben originals i divertides. En aquesta nova proposta també hi tenim elements que ens connecten amb una societat futura i inventada, però el to i l’estructura de l’obra són totalment diferents. Muntada com un diàleg enginyós entre dos personatges antitètics, la peça té poca acció i es centra en una situació molt concreta, només trencada al final per un gir que no revelarem. L’eina més utilitzada per Esquius és la dialèctica, que en un principi funciona molt bé però que acaba resultant excessiva, i fins i tot redundant. Sigui com sigui, el gran mèrit de Claqué o no és que tot i tenir aparença de comèdia […]

Una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida. L’obra es representa damunt de l’escenari del teatre, amb el públic situat en graderies a dues bandes, una proximitat amb els actors realment insuperable. Un parc públic de Barcelona, que clarament assenyala l’escenografia amb les rajoles típiques de la ciutat, malgrat que l’acció podria succeir a qualsevol ciutat del món. Roc Esquius és el dramaturg i director de la proposta, que ens sorprèn cada vegada més per la seva frescor i la seva empenta. El vam descobrir com a actor ja fa uns anys a “Comment te dire adieu” i com a dramaturg amb “iMe” i “Mars Joan”. Núria Deulofeu i Isidre Montserrat han estat […]

“Claqué o no” és una comèdia escrita i dirigida per Roc Esquius, un jove dramaturg que sempre ens sorprèn amb obres originals i divertides, i amb un rere fons que convida a la reflexió. En aquesta ocasió el dilema està entre…fer allò que ens agrada, o fer allò per la qual cosa estem més qualificats. “Claqué o no “ és el cinquè muntatge d’en Roc Esquius, i forma part de El Cicló d’enguany, dins el programa artístic del Teatre Tantarantana on s’està representant. El públic ens col·loquem a banda i banda de l’espai escènic. L’espai escènic es converteix en un imaginari ring de boxa, en el qual s’esdevé una lluita dialèctica entre els dos protagonistes de l’obra. En una banda, […]

El teatre és un art efímer. Cada espectacle que veiem, a diferència del cinema o altres arts, desapareix en el moment que deixa de representar-se i queda només (i per sempre) en el nostre record i imaginari. És per aquest motiu que assistir a l’aparició de noves veus en la dramatúrgia catalana, fresques, originals i contemporànies a nosaltres, compromeses amb el nostre moment històric i amb molt bones perspectives de futur, com és el cas del Roc Esquius, és una sort que hauríem de saber valorar. Especialitzat en la ciència-ficció, un gènere no gaire habitual en teatre fins fa pocs anys, l’autor i director d’iMe i Mars Joan proposa, en aquesta ocasió, una batalla dialèctica on els dos protagonistes discuteixen […]

La companyia DARA sempre posa sobre la taula temes d’actualitat i reflexió a cop de comèdia. El seu cinquè muntatge, Claqué o no, se centra en una batalla dialèctica entre una bioquímica que aspira a ser ballarina –Núria Deulofeu– i un peculiar reorientador laboral que intenta reconduir-la- Isidre Montserrat-. L’objectiu, reviure l’etern debat entre el que t’agrada i el que se’t dóna bé… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-claque-o-no/

Tot i ser gran, a mi m’agraden els contes de fades, i Per Si No Ens Tornem A Veure ho és, encara que no tingui fada. L’argument és innocent, veieu: una princesa i un príncep son obligats a casar-se, tot i que quasi no es coneixen. Per evitar-ho fugen del seu regne disfressats i amb una identitat falsa. Que passarà?, doncs que es trobaran casualment i s’enamoraran irremeiablement. Amb aquesta idea quasi infantil Alícia Serrat (Pegados) ha escrit un llibret i unes lletres magnífiques que Marc Sambola s’ha fet seves i ha musicat meravellosament, i faig servir aquest adverbi a consciència perquè ha sabut agafar el to a cada part. Anna Lagares i Edgard Martínez han fet la resta, cantant […]

Tell me on a Sunday té molta història al darrera, i potser és un dels musicals d’Andrew Lloyd Weber que més entrebancs ha superat amb els pas dels anys. Primer es va concebre com un projecte per a la televisió, amb lletres de Tim Rice, però les desavinences entre compositor i lletrista ho van paralitzar tot. Finalment, entra en el projecte Don Black i el musical surt editat en un àlbum. El seu èxit va fer que es volgués dur a escena, però degut a la seva durada -es tracta d’un monòleg cantat- es va unir a un ballet i es va estrenar al West End sota el nom de Song and Dance. Se’n van fer diverses versions, però potser […]

Incomprensiblement, i donant el tema per un llarg debat, al mes d’agost les propostes teatrals gairebé desapareixen de la cartellera, com si un tornado arrasés amb la gran quantitat de propostes del mes anterior. Tot i això, i amb bon criteri per mi, teatres com el Maldà decideixen oferir programació durant aquest període, reposant a la seva sala un musical que esdevé una agradable sorpresa per a un públic que aconsegueix omplir la sala i que demostra que també hi ha demanda teatral durant aquest mes (o com a mínim a la funció que jo vaig assistir). Es tracta d’un divertiment fet a partir d’una història que recorda encertadament a les comèdies shakespearianes, per exemple, en la que es sap […]

El quartet vocal TNT va néixer l’any 1997 i porta forces anys pujant als escenaris; es van fer populars amb la seva participació, fa dues temporades, al programa concurs de televisió Oh Happy Day! Està format per Óscar Bretau, Paco Ruiz, Diego Ruiz i José Fernández. VAYA SHOW!, és un espectacle a mig camí entre concert i obra de teatre, ja que té un fil argumental i molts moments d’interpretació, amb important utilització del vídeo com a suport argumental. Dirigit per Òscar Bretau, VAYA SHOW!, és un recorregut per la història musical dels anys 60, 80 que arriba finalment a l’època actual, de diversos gèneres musicals com poden ser el soul, pop o el rock; el quartet canten grans èxits […]

Eva Yerbabuena no ha estat mai a l’avantguarda del ball flamenc, en la que sí estarien Israel Galván o Rocío Molina, però la seva trajectòria tampoc ha estat convencional. Va començar treballant com a ballarina amb Javier Latorre, Merche Esmeralda i Joaquín Cortés, però a finals dels noranta crea la seva pròpia companyia, inicia una carrera internacional i arriba a compartir cartell amb Mijail Baryshnikov o a ser dirigida per un dels membres de La Fura dels Baus. Tot aquest bagatge l’ha fet estar sempre a un pas més enllà de la tradició, però és potser en aquest espectacle en el que arrisca una mica una més. L’espectacle comença amb tocs de contemporani, una música a base de percussió i […]

Què hi ha sota la catifa? Secrets?, aparences?, falsedat? Jordi Calafí i Alexis García s’han unit per escriure “Sota la catifa”, un thriller amb tocs de comèdia, que sens dubte us farà passar una bona tarda de teatre aquest estiu al Teatre Gaudí. Tots amaguem coses…, secrets, misèries i mentides sota una catifa imaginària, però que passaria si tot el que s’hi amaga sortís a la llum? Tota l’acció transcorre en l’habitació d’un luxós hotel, tret d’alguns flashbacks entre els protagonistes que aniran sorgint al llarg de la representació. Els personatges són quatre. Tots són detectius. Medina (Jordi Cadellans),David (Ramon Godina), Toni (Óscar Jarque) i Àlex (Raül Tortosa). Una desaparició. Una investigació. Veritats i mentides. Present i passat. Un desenllaç […]

Un musical de petit format amb producció artística de Daniel Anglès, promotor de la idea inicial i que va proposar desenvolupar a partir de “Leonci i Lena” la sàtira teatral de Büchner. L’Alícia Serret va escriure el text i va assolir la direcció de l’espectacle. Com diuen ells mateixos es tracta d’un homenatge a comèdies com l’anomenada de Leonci i Lena, El joc de l’amor i de l’atzar o Al vostre gust. A escena dos actors i un músic: Anna Lagares, és la princesa Anne de Dumaine, actriu a qui ja hem pogut veure treballar enaltres ocasions, com per exemple al musical “Per sobre de totes les coses” a la Sala Gaudi i a la Nit de Musicals 2016 del […]

THE GOSPEL VIU CHOIR és una formació musical fundada fa quinze anys a Palafolls pel seu director Moisès Sala. Està formada per més de 60 cantaires de diferents comarques de Catalunya. Ahir eren 55 les veus a l’escenari acompanyats per cinc músics i un ballarí. La formació és tot un referent en el món del gospel a Catalunya i un dels grups més notables d’àmbit nacional i europeu. Aquest espectacle, RELOAD, va ser estrenat l’any 2016 al Teatre Condal de Barcelona i porta a les seves esquenes més de 300 representacions. Una exquisida tècnica vocal, uns ritmes vius i una posada en escena arriscada i potent. L’espectacle té una durada d’hora i mitja llarga i en Moisès Sala va saber […]