Una opinió de Iván F. Mula
Iván F. Mula

Claqué o no

D’aptituds i vocacions

27/08/2017

D’aptituds i vocacions

El teatre és un art efímer. Cada espectacle que veiem, a diferència del cinema o altres arts, desapareix en el moment que deixa de representar-se i queda només (i per sempre) en el nostre record i imaginari. És per aquest motiu que assistir a l’aparició de noves veus en la dramatúrgia catalana, fresques, originals i contemporànies a nosaltres, compromeses amb el nostre moment històric i amb molt bones perspectives de futur, com és el cas del Roc Esquius, és una sort que hauríem de saber valorar.

Especialitzat en la ciència-ficció, un gènere no gaire habitual en teatre fins fa pocs anys, l’autor i director d’iMe i Mars Joan proposa, en aquesta ocasió, una batalla dialèctica on els dos protagonistes discuteixen sobre aptituds i vocacions com si es tractés veritablement d’un ball de paraules. El tema és molt interessant i força adient a l’actualitat, tot i que cal matisar que, en aquest cas, més que ciència-ficció pura estaríem parlant d’una sàtira futurista amb pinzellades sociopolítiques on l’element distòpic seria aquesta espècie de policia de les vocacions que, d’altra banda, és tota una troballa. El muntatge, a estones molt àgil i entretingut, formalment, barreja amb gran naturalitat els mecanismes narratius i girs típics del teatre de Jordi Galceran amb el sentit de l’humor absurd i jocs lingüístic propis d’Eugène Ionesco, sense perdre la seva idiosincràsia.

El problema d’aquesta aposta tan tancada en el seu microunivers és que resulta molt difícil avançar en la lluita argumental sense caure en cul-de-sacs (per fer servir una expressió de l’obra) que interrompen el ritme. En general, la peça seria rodona si no fos per aquests entrebancs i els innecessaris parèntesis dedicats als personatges secundaris que fan baixar la intensitat, deixen la sensació que la història està inflada i, a més, provoquen un doble final que li fa perdre contundència. Afortunadament, la direcció d’Esquius fa brillar les interpretacions d’uns Isidre Montserrat i Núria Deulofeu en estat de gràcia, aprofita molt bé l’espai i aporta el dinamisme musical que la conversa necessita. Aquests reptes dramatúrgics, malgrat el que pugui semblar pel to distès de la proposta, són molt més difícils de dur a terme del que el públic pensa. Claqué o no potser no és perfecta però té molt clares les seves intencions, destil·la personalitat i deixa un missatge amb un gran valor per fer-ne les seves posteriors reflexions.


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Claqué o no

Claqué o no

“Claqué o no” és una comèdia sobre les professions, vocacions, intuïcions i canvis de rumb laborals que moltes vegades, no entén ningú.

SINOPSI

Una dona amb una carrera brillant, una professió que li cau com anell al dit i que ocupa un lloc de feina molt important per a tothom, vol deixar-ho tot per dedicar-se professionalment a ballar claqué. Per acabar-ho d’adobar, en tant sols quinze segons, es fa evident per a tothom que la vegi que mai, mai, farà ni un sol pas de claqué que mereixi ser vist. Però ella vol ballar claqué.

Un funcionari del govern, dedicat a que tothom ocupi el lloc de treball pel qual està més preparat i en el que, per tant, es sent més realitzat, ha arribat per frustrar els seus plans. Ella no pot ballar claqué.

Video

Fotos

Claqué o noClaqué o no

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Tantarantana he estat veient aquesta obra per la companyia Dara, i que tanca El Cicló d’enguany. Escrita i magníficament dirigida per Roc Esquius, ens parla d’una noia amb un futur laboral molt prometedor exercint el seu treball com bioquímica, però el seu desig de fer el que sempre li ha agradat que és ballar claqué, la porta a acomiadar-se de l’empresa on treballa. La mediació d’un reorientador laboral, condueix a situacions una tant surrealistes i divertides, que no desvetllaré i que ja descobrireu quan aneu a veure-la. Per la forma que està escrita, no pel seu contingut, m’ha recordat una mica Mars Joan, l’última que vaig veure d’aquesta companyia. Excel·lent el treball de Núria Deulofeu i Isidre Montserrat més si tenim en compte la pressió que per a ells representa tenir els espectadors a tocar com és el cas. He passat una molt bona estona i us animo a anar-hi. Crec que la valentia del Tantarantana i la Companyia Dara d’estrenar en ple mes d’agost, bé es mereix que els fem costat.

    17/08/2017

  • 12345

    Lena Lenera

    Un diàleg molt fresc, viu i ràpid -i amb tocs de comèdia ben divertits-.
    Una dramaturgia ben empeltada sobre un escenari auster però sense que hi trobis a faltar res i destacaria que l’obra ha estat escrita a mida dels actors, i els veus gaudir amb el text.
    I unes interpretacions excel·lents, tal i com ja ens tenen acostumats els de la DARA.
    La primera meitat és entretinguda i amb un ritme força bo, però la segona t’enganxa, els aconteixements es precipitien i queda una obra rodona.

    Un però? potser la qüestió de les vocacions-professions es podria haver aprofunfit més, exprimir una miquetona…
    Un regal per l’agost desèrtic teatral.

    26/08/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    L’obra ens planteja a cop de comèdia un dilema: fer allò que ens agrada, o fer allò per la qual cosa estem més qualificats. En una banda, una excel·lent bioquímica que ha decidit deixar la feina perquè vol dedicar-se a ballar claqué (tot i que no té aptituds per fer-ho). A l’altre banda un funcionari del govern, que es dedica a que tothom ocupi el lloc de treball pel qual està més qualificat. Ella vol ballar claqué. Ell ho ha d’impedir. Ella vol fer allò que li agrada. Ell ha d’aconseguir que segueixi fent allò per la qual cosa està qualificada. El text és original, divertit i surrealista i ambdós actors – Isidre Montserrat i Núria Deulofeu – fan una feina excel·lent aprofitant molt bé l’espai i aportan el dinamisme musical que la conversa necessita. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé

    09/09/2017

  • 12345

    Hebert

    CLAQUÉ O NO al Teatre Tantarantana de la Cia. Dara (valents per estrenar a ple agost)
    Una molt bona idea aquest text de Roc Esquius, un punt de partida interessantíssim, que s’allarga un pèl massa. En un futur indefinit, un duel dialèctic, amb humor, entre qui es vol dedicar a allò que li agrada i el funcionari que ha de fer que es dediqui a allò on “objectivament” serà més productiva. Exemple de distopia, el meu gènere preferit, on, amb l’excusa de l’exageració, es plantegen qüestions ben humanes i presents i propicien interessants reflexions.

    Molt ben interpretada per Isidre Montserrat i Núria Deulofeu, arriba un moment que els arguments són un pèl reiteratius i la introducció d’una història familiar no em va acabar d’aportar noves reflexions a les ja generades.

    16/09/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.