De la carn a l’ànima

De vegades, apareixen petits muntatges que, sense necessitat de grans artificis, aconsegueixen, amb honestedat i valentia, assolir una grandiositat emocional i temàtica veritablement sorprenent. Acorar és un monòleg molt profund i interessantíssim, construït entorn de la importància de la paraula, la identitat i certs rituals que defineixen el caràcter mallorquí (en aquest cas) però també als éssers humans, en general. Des d’una descripció tan terrenal i carnal com la matança d’un porc, el relat ens transporta, amb una senzillesa al·lucinant, al més universal, el més transcendent i ancestral de l’existència. Sincer, autèntic i irònic, es tracta d’una reflexió que eleva la quotidianitat per retratar les contradiccions dels vincles familiars i socials però, també, per defensar la seva importància com a arrel de la nostra cultura. La proposta de Toni Gomila, autor i protagonista, és un regal inesperat, ple d’amor per la tradició i la llengua, que mira al futur amb una barreja de nostàlgia i saviesa. La seva riquesa de vocabulari resulta tan atractiva com la manera del seu actor de mastegar cada síl·laba o el ventall de personatges que presenta. Poques vegades, un text tan deliciós ha aconseguit tocar el cor, la sang i l’estómac dels espectadors de manera tan convincent i antropològica. Una combinació entre la por i l’amargura que el progrés provoca en certs pobles amb una mirada crítica i sentida cap a aquesta mateixa manera de pensar.