Recomanacions

Les rondalles són, per definició, saviesa popular concentrada, i la millor forma de gaudir-les és mitjançant la narració oral, que és com van ser concebudes. Si a aquesta narració li afegeixes la tècnica actoral de dos artistes com Toni Gomila i Catalina Florit i, a sobre, la tria de rondalles va farcida de tota mena de conductes reprovables, el resultat és un espectacle que ens parla dels nosaltres d’avui amb paraules d’ahir (i mallorquines, en aquest cas!), que ens fa riure, ens fa pensar i ens demostra que la saviesa popular s’equivoca poc perquè nosaltres, malgrat els nostres iPhones, no hem canviat pas tant. No us la perdeu! Més informació a Somnis de teatre

Hivern, del dramaturg noruec Jon Fosse, ens mostra com la coneixença fortuïta de dues persones pot canviar-los la vida. Un home i una dona coincideixen al carrer i es miren. A partir d’aquí res no tornarà a ser com abans. Amb un text de frases curtes i inconnexes, una posada en escena simbòlica i onírica i dos intèrprets entregats, Hivern no és una obra fàcil però sí molt interessant i carregada d’imatges i parlaments suggerents. Teatre experimental de qualitat per obrir temporada a La Seca. Més informació a Somnis de teatre

Després de l’èxit de Sueño de una noche de verano (versión de Deisy Portaluppi), l’Almeria Teatre torna a apostar per un taller de l’Estudi Laura Jou per inaugurar la temporada. En aquest cas, es tracta d’una versió en forma de dramatúrgia col·lectiva de La ronda d’Arthur Schnitzler, signada a la direcció per Pau Miró i Gerard Oms. L’obra ens proposa una sèrie de trobades encadenades de parelles al bosc durant les quals serem testimonis de les seves pors i inseguretats, així com dels seus somnis o les traves del seu passat. Malgrat que el nivell interpretatiu del grup és irregular, la posada en escena i la dramatúrgia són prou interessants. Més informació a Somnis de teatre

Onze són els joves actors que interpreten aquesta proposta on tenen lloc una seqüència d’escenes entre dos personatges, un personatge entra i l’altra surt i a la següent escena el que ha entrat surt i n’entra un altre. Les trobades entre els dos personatges serveixen de punt d’inflexió i ens mostren contradiccions que els obliguen a prendre decisions. Cada actor ens ha ofert dues cares del mateix personatge. No totes les intervencions tenen la mateixa qualitat ni totes les històries el mateix interès però el resultat global és prou interessant. Un jove que ha contactat per internet amb un altre per tenir sexe, una noia cega que ven droga a un forner enamorat d’ella, una núvia que ha fugit del […]

Ara que torna de nou, aquest cop a l’Àtic22 fins diumenge 24, indiquem el que ens va semblar aquesta proposta. Va ser l’últim dia d’aquesta proposta a sala Palau i Fabre de La Seca – Espai Brossa. Comencem dient que no hem anat a veure un musical, hem assistit a un concert teatralitzat amb molt bona pinta. Com he comentat és un concert teatralitzat amb bones cançons de la Chanson Française i tenyit amb una mica de poesia tot ben amanit. Tot i tenir una petita història, queda diluïda per la part musical. Amb peces clàssiques traduides al català. Hem tingut una mica de Piaf, Charles Aznavour, Brel,… Particularment em va agradar força la selecció. Totalment recomanable. Podeu veure el […]

Un dels llocs als que m’agrada molt anar és a La Caldera, un centre de creació de dansa que es troba en el barri de Les Corts, on es couen coses molt interessants, d’una gran diversitat de llenguatges, i de formes d’expressió artístiques actuals dins les arts escèniques contemporànies. L’espectacle que vaig poder veure ahir, em venia molt de gust d’anar-hi per diverses raons, principalment perquè es tracta d’un espectacle on es fusiona teatre, dansa i flamenc, i perquè el fil conductor del muntatge és la pel·lícula nord-americana “ All about Eve”, una de les meves preferides, interpretades per les actrius Bette Davis i Anne Baxter. “All about” són dues coreografies aparentment independents ( “XX” i “About H”) de Increpación […]

L’obra “Estiu“ de la Cia. La Fil·loxera, escrita i dirigida per Helena Tornero que es pot veure aquests dies a El Maldà, la vaig veure fa un parell de mesos dalt d’un terrat situat en el Barri de les Tres Torres de Barcelona, dins la programació Terrats en Cultura; un projecte que va néixer el 2013 de la mà de l’associació cultural Coincidències. Va ser tota una experiència, ja que precisament és dalt d’un terrat on transcorre la història d’aquesta obra. És estiu. Tres germanes: Antonia, Maria i Laura. Fa temps que no es veuen. Viuen en diferents ciutats. Un fet del passat, ocorregut durant la seva infantesa, va fer que les separessin .Han passat els anys, però la Laura, […]

Aquesta petita joia la vaig veure el mes de juny a la sala d’assaig de Q-ars Teatre. “La pell escrita” de l’escriptor i guionista televisiu Manel Bonany, és l’adaptació teatral del relat “Vida vidua” inclòs en el llibre “Habitació cero” del mateix autor. Dirigida per l’actor Manel Dueso i interpretada per l’actriu Miriam Marcet. A “La pell escrita” la narradora és la principal protagonista. Bonany li agrada donar la paraula a aquells que pateixen, en aquest cas al d’una dona transgènere. L’acció ens situa en una sala d’autòpsies. Hi ha una dona estirada sobre una taula d’alumini. El seu cos està cobert de vendes. És morta. A fora es senten sorolls. Veus. “Si sóc o no sóc una dona. Per […]

Una història d’amor que acaba en una història d’amistat entre dos escriptors que es van conèixer a Paris l’any 1931. Una història que parla de passions, d’apassionar-se per la vida, d’apassionar-se per allò que s’estima, d’apassionar-se per una persona, d’apassionar-se per l’amor. Henry Valentine Miller (1891-1980) és un escriptor estatunidenc l’obra del qual es compon de novel·les semi autobiogràfiques que van ser censurades als Estats Units pel seu estil i el seu contingut provocatiu. Va voler denunciar la hipocresia moral de la societat nord-americana. Anaïs Nin Culmell (1903-1977) és una escriptora nord americana nascuda a França de pares cubans-espanyols. Autora de novel·les d’estil surrealista és coneguda pels escrits sobre la seva vida i el seu temps, recollits en els “Diaris […]

Produccions de Ferro és una companyia teatral mallorquina, dirigida per Toni Gomila, que vaig tenir el plaer de descobrir fa uns anys amb l’espectacle “Acorar”, un muntatge escrit i interpretat pel propi Toni Gomila i dirigit per Rafel Duran, que es va poder veure a La Seca Espai Brossa en tres ocasions, la última no fa ni una setmana. “Peccatum” és un espectacle de creació col·lectiva de Toni Gomila, Catalina Florit i Joan Miquel Artigues, escrita per Toni Gomila i interpretada pel mateix actor i l’actriu Catalina Florit. “Peccatum” és la part “censurada” de caire verdosa, inconvenient i irreverent d’un recull de rondalles mallorquines populars, que es conserven gràcies a l’esforç i dedicació de Mossèn Antoni Alcover. Alcover tenia per […]

NIT DE REIS (Twelthf Night) va ser escrita per William Shakespeare l’any 1601, és una comèdia d’entreteniment destinada a tancar el cicle de Nadal. La peça es va publicar l’any 1623 dins del “First Folio” que recopilava 36 obres seves. Pau Carrió, ha fet l’adaptació del text i n’és el director d’aquesta proposta de la qual també ha compost la música juntament amb l’Arnau Vallvé. Les lletres de les cançons que s’interpreten apareixen en el text original de Shakespeare. “Si la música és aliment de l’amor, el desamor ho és de la música” Els espectadors estem distribuïts a tres bandes i els actors entren i surten per tot arreu, presidint l’escenari una mena de paret ratllada per multitud de leds, […]

En temps en el que la política està en el punt màxim d’ebullició resulta interessant conèixer més a fons com és la conducta dels nostres polítics i a què pot ser deguda aquesta. Així és com des de la ficció s’intenta analitzar el perfil d’un polític que ha estat electe per ser president, tot utilitzant la comèdia i l’entreteniment per aconseguir-ho. Molt hàbilment, Ramon Madaula dibuixa en el passat les conductes que podrien portar al polític en qüestió a fer unes accions que tots coneixem i que es produirien en un suposat futur de l’obra (o no). Com dic, es tracta de ficció, però a ningú se li escapa de qui s’està parlant en tot moment i d’aquí a que […]

La història de les germanes que es reuneixen per desvetllar un secret familiar que un cop desenterrat engega un procés de restitució de la identitat d’alguna d’elles o de totes elles, és un motiu literari recurrent i molt fructífer en la història de la ficció dels últims quatre segles. A Helena Tornero li agraden les històries que no ens arriben senseres, i per a tal cosa res millor que el terreny de l’autoficció, el material evanescent dels records i de la seva manipulació que, al final, és el que conforma les nostres vides. Entén el teatre com a reconstrucció gens innocent a partir de fragments dispersos, de filtracions de la memòria que reverberen incansablement fins que un descens als inferns […]

Una picor al nas durant els assajos del discurs d’investidura del President de la Generalitat farà “actuar” a un reconegut psiquiatre. És llavors quan comença una relació entre els dos que qui sap si perdurarà pels anys dels anys… L’evolució dels dos actors és genial, des del punt de vista de les sensacions i aspectes més humans que ens envolten, que no passen d’un extrem a l’altre sinó que a poc a poc van canviant de pensaments i externalitzant el seu interior. El text, potser per ser casolà o per ser proper, resulta, a vegades, previsible. Tot i això, fa reflexionar sobre veritats que intentem amagar i l’esforç que fem per aparentar qui no som. En definitiva, una hora i […]

Un menjador d’un apartament. Uns amics, dues parelles, es reuneixen per inaugurar el pis, sopar i posar-se el dia. I una pregunta: si poguessis, què escolliries 100.000 euros ara o 1 milió d’aquí a 10 anys?. El què en principi sembla una pregunta senzilla de respondre, es converteix en una argumentació dels pros i els contres d’escollir una o altra opció. Però no només això, es converteix en una pantalla on uns i altres exposaran la seva manera de viure, els seus anhels, els seus retrets i la realitat de la seva relació. Comèdia divertida, entreteniment en estat pur. Amb un guió que, tot i que potser no és gaire original ni sorprenent en el seu conjunt, està presentat d’una […]