Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

El cor Infantil Amics de la Unió, juntament amb l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, ofereixen un concert molt especial sobre El conte de Nadal de Charles Dickens amb música d’Albert Guinovart.

La lectura musical que ha fet Guinovart d’aquesta obra ens submergeix en un univers de matisos i contrastos que il·lustren de forma magistral la narració i el caràcter dels seus protagonistes. La música al servei de les paraules.

Per la seva banda, Borja González, sobre una taula de llum artesanal i amb total sincronia amb la música i el text, va modelant la il·lustració amb sorra per evocar les diferents escenes i els diferents personatges de la narració. Art, delicadesa i precisió.

Estrenada en alemany a la Wiener Staatsoper el febrer del 1892, Werther de Jules Massenet va tenir un èxit moderat. No serà fins a les representacions a Ginebra i a París en la versió francesa que es va imposar com una de les millors obres del compositor.

El paper de Werther, per la seva dificultat vocal, és sovint anomenat el Tristany francès; i reserva per a Charlotte algunes de les pàgines més intenses i dramàtiques de tot el repertori. Xabier Anduaga (en el debut en el paper) i Matthew Polenzani s’alternaran amb les Charlotte d’Isabel Leonard i Elina Garanča. Unes veus prodigioses faran que ens capbussem en aquesta partitura, que no és més que una confessió íntima de sentiments continguts, expressions interiors a partir d’una colpidora i delicadíssima línia melòdica i un elegant embolcall orquestral.

Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció.

Any 1893: Verdi, amb 80 anys, assisteix a l’estrena de Falstaff a la Scala. Com a gran esdeveniment, entre el públic hi ha la princesa Letizia Bonaparte i els compositors d’òpera italians Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. El mateix compositor va sortir a saludar a l’escenari ovacionat al final de cada acte.

Només un geni de l’alçada de Giuseppe Verdi es podia acomiadar de la lírica exclamant amb sarcasme i sornegueria “Tutto nel mondo è burla”: la moralitat final d’aquesta comèdia agredolça en què el compositor mostrava una vitalitat extraordinària i una modernitat sorprenent en la seva estructura musical.

En el marc del 25è aniversari del Petit Liceu, el Foyer del Gran Teatre del Liceu acull un espectacle nou que ens endinsa en un univers sonor que només un cor d’òpera com el del Gran Teatre del Liceu pot oferir. Una experiència sensorial que posa en relleu la veu humana com a instrument capaç de commoure i unir.

Amb un repartiment extraordinari –Pretty Yende, Ermonela Jaho, Carolina López Moreno, Freddie De Tommaso, Pene Pati, Kang Wang, Serena Sáenz, Sara Blanch, Andrzej Filończyk, Artur Ruciński, Carles Pachon i d’altres- i amb la direcció musical del mestre Giacomo Sagripanti, La bohème arriba al Liceu amb la intensitat d’una història que continua emocionant. La producció clàssica de Paolo Gavazzeni i Piero Maranghi, procedent del Teatro Regio di Torí, ens convida a descobrir un París íntim i ple de vida, on cada emoció s’encén amb sinceritat.

En un escenari en què la llum i la foscor es confonen, el Requiem de Verdi pren forma amb una intensitat que desafia els límits del que és sagrat i el que és sacríleg. Aquest concert promet ser, sens dubte, el Requiem del segle, una experiència que transcendeix el temps i la tradició. Amb solistes extraordinaris que personifiquen l’expressivitat dramàtica de l’obra, cada mot i cada frase musical es converteixen en un diàleg entre la vida i la mort, entre la pietat i la transgressió.

Amb Das Rheingold, preludi de Der Ring des Nibelungen, Wagner obre un univers mític que parla directament del nostre present: el naixement del poder, la seva corrupció i la fractura d’un ordre que semblava etern. En aquesta nova producció, el director d’escena Tobias Kratzer entrellaça mite i modernitat en una proposta plena d’imatges poètiques i inquietants i converteix la llegenda en una experiència teatral vibrant i absolutament contemporània.

Das Rheingold no és només la història d’un anell: és l’inici d’una crisi espiritual. L’amor, la natura i el compromís es veuen convertits en moneda de canvi, però en aquesta foscor també hi batega una promesa: la possibilitat de trencar el cicle del poder i recuperar el que no es pot comprar.

Així, Wagner ens planta davant d’una idea radical i d’una bellesa colpidora: que el que és veritablement sagrat només reneix quan la reverència venç la dominació i que, potser, encara som a temps de tornar a l’origen.

Puccini situa una òpera que va més enllà de l’exotisme del western per endinsar-se en una reflexió profunda sobre la redempció, el perdó i la fragilitat humana.

Després de 43 anys de la darrera representació al Liceu (temporada 1983-1984), La fanciulla del West de Giacomo Puccini torna a l’escenari del Liceu en una producció d’alt voltatge emocional. La brillant Sondra Radvanovsky encarnarà el personatge de Minnie juntament amb Angelo Villari com a Dick Johnson i Roman Burdenko com a Jack Rance, amb Nicola Luisotti al podi i la mirada escènica poderosa de Valentina Carrasco.

Una tragèdia espiritual on la pietat venç el dogma i la gràcia neix de la desesperació.

Jenůfa, de Leoš Janáček, inunda el Liceu amb una força emocional desbordant en la nova i excepcional producció d’Àlex Ollé, amb la direcció sempre reveladora de Jonathan Nott i un repartiment de luxe encapçalat per Asmik Grigorian i Nina Stemme.

Inspirada en la duresa de la vida rural i en la moral ferrenya d’una comunitat tancada, Jenůfa esdevé una passió moderna en què el que és sagrat i el que és sacríleg s’entrellacen en una dansa inquietant de conseqüències devastadores.

L’escenari del Gran Teatre del Liceu acull el concert commemoratiu dels cinquanta anys del Teatre Lliure, una celebració que transcendeix l’efemèride per esdevenir un acte de memòria viva i de projecció col·lectiva. Respectant els valors fundacionals del Teatre Lliure, convoquem l’ànima de l’extinta Orquestra del Teatre Lliure i dels programes que van interpretar. Amb la direcció de Josep Pons, el fundador d’aquesta enyorada formació, aquest concert simbolitza la trobada entre dues institucions que han entès l’art com un espai d’exigència, risc i obertura constant.

Des dels seus inicis, el Teatre Lliure ha estat sinònim d’un esperit obert i plural, fidel al pensament de Fabià Puigserver, que va concebre l’escena com un territori compartit, lliure de jerarquies estètiques i atent a totes les formes de creació. Aquella idea radicalment contemporània —un teatre al servei de la comunitat, permeable a les tradicions i a les avantguardes— continua definint avui la identitat del Lliure i el seu diàleg amb la societat.

Celebrar cinquanta anys del Teatre Lliure és celebrar una manera d’entendre la cultura com a servei públic, com a lloc de trobada i de llibertat. En el marc del Liceu, aquest concert esdevé homenatge i continuïtat: una afirmació que l’esperit de Puigserver —obert, plural i radicalment viu— continua ressonant amb plena vigència.

Quan l’hivern desplega la seva màgia i el fred es transforma en misteri, poques obres evoquen amb tanta intensitat l’esperit de la fantasia com El trencanous, de Piotr Ílitx Txaikovski.

Enguany, el Gran Teatre del Liceu acull el Badisches Staatsballett Karlsruhe, que presenta una lectura personal i refinada d’aquest clàssic universal. L’espectacle convida a un viatge pels somnis, en què la música i la dansa esdevenen ponts cap a un món d’il·lusió i bellesa intemporal.

Per segon any consecutiu, i implantant-se com un concert tradicional d’Any Nou a casa nostra, l’Orquestra i el Cor del Liceu, amb Jonathan Nott com a nou director titular al capdavant, ens recorden que l’art sonor és potser la forma més pura de transcendència. Amb aquest esperit de comunió i esperança, el Gran Teatre del Liceu torna a celebrar-lo i reafirma així la voluntat de convertir-se en una referència del calendari musical, un ritual contemporani en què tradició, emoció i excel·lència artística conflueixen en un mateix gest.

Després de l’impacte i la força simbòlica de la seva primera edició, aquest concert consolida una aliança artística d’alt valor. En aquesta ocasió, Jonathan Nott, reconegut per la seva elegància gestual, el seu valor espiritual de la música i el profund coneixement del repertori universal, posarà la seva batuta al servei d’un concert de gran sensibilitat a través d’un programa que fa brillar la riquesa del bel canto, la solemnitat del repertori simfònic i l’esperit lluminós propi d’aquestes dates de renovació i desig col·lectiu.

La Gran Gala de Dansa del Gran Teatre del Liceu es presenta com una celebració excepcional del moviment, una constel·lació irrepetible que reuneix alguns dels millors ballarins del món en un únic escenari. En aquesta nit d’excel·lència, la tècnica virtuosa i la intensitat expressiva dialoguen amb l’orquestra en viu, que converteix cada variació, pas de deux i solo en un organisme viu i vibrant, gairebé ritual. El Liceu esdevé així un temple efímer en què conflueixen tradició i contemporaneïtat i la història del ballet dialoga amb la seva metamorfosi actual.

En la temporada en què celebraríem 100 anys de la creació de la partitura, el Gran Teatre del Liceu presenta en versió de concert l’extraordinària Cançó d’amor i de guerra dins de la temporada 2027, una partitura que ha esdevingut un dels testimonis més intensos i suggeridors del teatre líric català del segle xx.