Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

El cor Infantil Amics de la Unió, juntament amb l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, ofereixen un concert molt especial sobre El conte de Nadal de Charles Dickens amb música d’Albert Guinovart.

La lectura musical que ha fet Guinovart d’aquesta obra ens submergeix en un univers de matisos i contrastos que il·lustren de forma magistral la narració i el caràcter dels seus protagonistes. La música al servei de les paraules.

Per la seva banda, Borja González, sobre una taula de llum artesanal i amb total sincronia amb la música i el text, va modelant la il·lustració amb sorra per evocar les diferents escenes i els diferents personatges de la narració. Art, delicadesa i precisió.

La guineueta astuta és un espectacle imprevisible que ens fa viure la urgència d’una reflexió sobre com la humanitat es relaciona amb el planeta.

Òpera de maduresa del txec Leoš Janáček, està escrita a partir d’un llibret del mateix compositor basat en unes populars tires de còmic publicades al diari local Lidové noviny de Brno, lloc on es va estrenar la partitura l’any 1924. Partitura en tres actes, Janáček descriu la vida del bosc, l’instint vital dels animals i la relació dels homes amb la natura amb una fantasia tímbrica i un tractament vocal absolutament enlluernadors.

Philip Glass, compositor nord-americà molt influent amb un catàleg que inclou bandes sonores de pel·lícules, música de cambra, música per a dansa, simfonies, peces teatrals i diverses formes d’òpera, va decidir consagrar una trilogia d’òperes a grans figures revolucionàries de la història. Després d’Einstein on the Beach (1976), que tractava les nocions del temps i l’espai, i Satyagraha (1980), en què explorava a partir de Gandhi la revelació espiritual i política de la no-violència, va arribar Aknathen (1984), la culminació d’aquest imponent projecte de retrats.

La comèdia de Donizetti L’elisir d’amore és una de les òperes més estimades del bel canto, com el terratinent i el camperol a la cerca de l’amor. Les brillants sopranos Pretty Yende, Serena Sáenz i Marina Monzó s’alternen com a l’astuta i intel·ligent Adina, al costat de la innocència i la timidesa de Nemorino en les veus dels tenors Javier Camarena, Michael Spyres (en el debut en aquest paper) i Filipe Manu, guanyador del Concurs Viñas 2024.

El mestre Diego Matheuz torna al Gran Teatre del Liceu després d’un exitós Don Pasquale en la temporada 2014-2015. Completen el repartiment Huw Montague-Rendall i Carles Pachon com a banal i pompós sergent Belcore, i Ambrogio Maestri, Fabio Capitanucci i Simon Orfila encarnaran el xerraire i carismàtic Dottore Dulcamara: les seves pocions ho poden curar tot, fins i tot un cor trencat.

Tristan und Isolde és un immens poema dramaticomusical; una cançó infinita d’amor i mort inspirada en la llegenda medieval d’origen celta del segle XII, recopilada per Jofré d’Estrasburg, que va esdevenir una de les referències culturals de l’edat mitjana i, en mans de Wagner, una revolució cultural.

Al Cicle Constel·lacions I, la Liceu Ensemble ens transmetrà la força i la complicitat de l’Orquestra del Liceu en format de cambra. Un concert ple de subtileses on els instruments de vent brillaran més que mai.

El Brass Ensemble del Liceu és una formació única que reuneix els millors músics de vent metall del teatre per oferir concerts plens de força i expressivitat. Amb un repertori que abraça des d’obres clàssiques fins a adaptacions contemporànies, aquest conjunt explora les immenses possibilitats tímbriques i sonores dels seus instruments.

La Gioconda d’Amilcare Ponchielli sobre llibret d’Arrigo Boito és l’única òpera italiana, juntament amb Mefistofele del mateix Boito, no escrita per Verdi que es manté en el repertori de les partitures creades en el període comprés entre l’estrena de Don Pasquale de Donizetti (1843) i l’eclosió de la “Giovane Scuola” integrada per Puccini i els veristes.

Manon Lescaut, òpera en quatre actes estrenada l’any 1893 al Teatro Reggio de Torí, està basada en l’obra L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut (1731), de l’abat Prévost, que també va ser la inspiració per a l’òpera Manon, de Jules Massenet.

“Manon és una heroïna en la qual crec i, per tant, no pot deixar de guanyar-se el cor del públic. Per què no hi poden haver dues òperes sobre Manon? Una dona com Manon pot tenir més d’un amant”, escrivia el mateix Puccini al seu editor.

Estrenada en alemany a la Wiener Staatsoper el febrer del 1892, Werther de Jules Massenet va tenir un èxit moderat. No serà fins a les representacions a Ginebra i a París en la versió francesa que es va imposar com una de les millors obres del compositor.

El paper de Werther, per la seva dificultat vocal, és sovint anomenat el Tristany francès; i reserva per a Charlotte algunes de les pàgines més intenses i dramàtiques de tot el repertori. Xabier Anduaga (en el debut en el paper) i Matthew Polenzani s’alternaran amb les Charlotte d’Isabel Leonard i Elina Garanča. Unes veus prodigioses faran que ens capbussem en aquesta partitura, que no és més que una confessió íntima de sentiments continguts, expressions interiors a partir d’una colpidora i delicadíssima línia melòdica i un elegant embolcall orquestral.

Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció.

Any 1893: Verdi, amb 80 anys, assisteix a l’estrena de Falstaff a la Scala. Com a gran esdeveniment, entre el públic hi ha la princesa Letizia Bonaparte i els compositors d’òpera italians Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. El mateix compositor va sortir a saludar a l’escenari ovacionat al final de cada acte.

Només un geni de l’alçada de Giuseppe Verdi es podia acomiadar de la lírica exclamant amb sarcasme i sornegueria “Tutto nel mondo è burla”: la moralitat final d’aquesta comèdia agredolça en què el compositor mostrava una vitalitat extraordinària i una modernitat sorprenent en la seva estructura musical.

El tenor Francesc Viñas sempre havia volgut crear una obra que pogués ajudar els joves cantants en les dificultats que representa l’inici de la carrera del cant, i que ell mateix va patir. Aquesta obra la va dur a terme el Dr. Jacint Vilardell l’any 1963, amb la fundació del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.

El Gran Teatre del Liceu va crear un vincle immediat amb el Concurs, que s’ha mantingut fins avui. El Teatre, aconseguint la col·laboració d’alguns dels principals teatres internacionals, ha organitzat seixanta-dues edicions, en les quals han participat més de 15.500 concursants, i ha donat a conèixer molts noms que han estat i són referents dins de la lírica internacional.

Aquest any celebrem el 63è Concurs i desitgem que els resultats siguin tan reeixits com els de les edicions anteriors.

El mestre Josep Pons, al capdavant de l’orquestra del teatre, desgranarà els misteris de la darrera simfonia de Gustav Mahler (Kaliste, Bohèmia, 1860 – Viena, 1911): la Novena.

Estrenada pòstumament, recull les essències del món: des de la subtilitat esglaiadora fins a l’eloqüència més expansiva. Una bona oportunitat per deixar-nos seduir per un gran mahlerià com Pons.