Recomanacions

Adaptar les sis novel·les de Max Aub sobre la Guerra Civil espanyola en una obra de teatre de dues hores és una empresa realment difícil, gairebé impossible. Vist el resultat, podem dir que almenys l’essència i l’esperit de l’autor estan recollits en aquest mosaic embullat i realment difícil. Un mosaic que permet entendre les contradiccions d’una època convulsa i efervescent com poques, amb personatges dels dos bàndols, amb morts que expliquen les seves pròpies desventures i amb situacions curioses que sovint no han format part de la història oficial. Ernesto Caballero afronta el repte amb una direcció àgil i una interpretació coral, sense gaires protagonismes. A vegades es troba a faltar un seguiment més profund de les històries i els […]

El Teatre Romea estrena El laberinto mágico. Inicialment, un conjunt de sis novel·les de Max Aub sobre la Guerra Civil espanyola, que José Ramón Fernández ha versionat i Ernesto Caballero dirigit. És a dir, sis novel·les a veu narrativa transformades en dues hores de teatre dialogat. Un repte molt arriscat i, en aquest cas, destinat al fracàs. El problema: atmosfera inexistent. Comença l’obra, acaba l’obra i jo segueixo asseguda a la butaca; no he aconseguit entrar dins la història. Els meus ulls estaven clavats a l’escenari veient com els actors i les actrius es movien per l’espai, res més. La raó: inici i final, un rere l’altre. No hi ha temps per desenvolupar la història. És el que passa quan […]

No es pot negar que L’alegria és una obra carregada de bones intencions i amb un missatge que mai està de més repetir les vegades que faci falta. Podríem assegurar, fins i tot, que té característiques que l’entronquen directament amb algun tipus de teatre social. El text, però, acaba ensucrant-se més del necessari i recorre a tòpics que potser calia haver evitat. I és que les situacions es van fent previsibles, els personatges actuen quasi com a estereotips i el nus de la història s’entrebanca en una sèrie de situacions (reunions d’escala, trucades a l’administració, etc.) que estanquen l’acció i ens remeten a clixés ja vistos. Ara bé, els personatges tenen alguna cosa d’entranyables que ens atrapa. Suposo que l’actuació […]

No és corrent fer públics els fracassos i encara menys quan el protagonista ha passat anys per hospitals i presons. Si a més has sigut una figura de la Royal Shakespeare Company, segurament la millor companyia teatral del món, doncs ni t’ho explico, però Mark Lockyer va prendre aquesta decisió i està representant aquesta època de la seva agitada vida pels teatres del món: Living With The Lights On (Viure amb els llums encesos). Us imagineu està tan fotut com per no poder apagar mai el llum, cavalcant contínuament sobre una muntanya russa? Explica que estava malament del cap, trastorn bipolar ajudat per alcoholisme, un viatge a l’infern passant per hospitals, presons, intents de suïcidi… La confessió comença en un […]

Paradise és un prostíbul ubicat en algun lloc indeterminat en què cada dia es viuen diferents històries. Veroshka és una de les prostitutes que hi treballen i serà l’encarregada de compartir amb els espectadors tres d’aquestes històries. Així comença l’obra de Nico&Sunset Productions que ha tornat al Poliorama després d’un breu pas pel teatre la temporada passada. No hi ha cap dubte que uns dels reclams més forts pel públic és el fet que la majoria dels seus protagonistes són actors de la sèrie Merlí de TV3 i, la veritat, si ha de servir perquè la gent vagi al teatre, endavant! Però ens hem d’oblidar dels seus papers a la sèrie perquè aquí es transformen totalment i aquest és el […]

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’òptica. El teló abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’Efraïm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol. Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges. Un joc de passions dels seus tres protagonistes, la passió amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passió ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’Efraïm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herència. I els veïns de les terres properes, que […]

Anna Maria Ricart ha fet l’adaptació i la dramatúrgia del llibre “Llàgrimes de sal”, relat de la vida del metge Pietro Bartolo, escrit per ell mateix i per la periodista Lidia Tilotta. Fill de pescadors, Bartolo fa 26 anys que és metge en la petita illa italiana de Lampedusa, situada davant la costa de Tunísia. Una persona que s’ha convertit en un exemple de coratge, compromís i dignitat. Miquel Gorriz ha dirigit a Xicu Masó que es posa a la pell del metge de Lampedusa, i ens ha ofert una interpretació amb tal grau d’intimisme, sinceritat i proximitat que ens ha fet aplaudir, fortament colpits, pel que havíem vist i escoltat. Pietro Bartolo està fortament convençut de la vigència de […]

Autèntica, no podia dir- se d’una altra manera. Ella és autèntica. La història és autèntica. Autèntica no és original, ni especial ni allò mai vist i sorprenent. És autènticament comú, i no per això perd valor. Molts personatges apareixen però sols un té cos, veu i moviment: el de la Mari Carmen, somiadora i lluitadora. Una persona motor, una persona amb força, una persona capaç d’estar al cim, caure al fons de la vall al minut següent i remuntar fins a un cim encara més alt en segons. Una professional de les carreres d’obstacles. Obstacles de diverses formes, colors i dimensions, situats estratègicament per la societat, la família, els amics i ella mateixa. No sona la cançó de Resistiré, però […]

Quan més ens ha agradat Marilia Samper ha estat quan quan ha aconseguit desestabilitzar-nos a cops de teatre, sense concessions i sense el bonisme que, sovint, apareix i esdevé un llast insuperable per a molts muntatges. Pensem en Pulmons, Existeix, però encara no l’he trobat… En aquest casos, Samper es mostra incisiva i etziba garrotades a tort i a dret per mostrar-nos l’allò quotidià sense embuts per empènyer-nos a ser conscients que aquells a qui els passen coses a l’escenari podríem ser nosaltres. En definitiva, el millor teatre de Samper ens interpel·la i ens emociona a força de veritats amagades en les pauses i en direccions d’actors acuradíssimes que ens deixen l’ànima contracturada. L’alegria comença molt a la Samper. Una […]

ANTOLOGIA és l’òpera prima de Jordi Bertran, estrenada el 1987 i que ha visitat escenaris dels cinc continents des de fa més de vint anys. La Sala Fènix ha programat durant un mes una retrospectiva de l’obra de Jordi Bertran per commemorar els 40 anys als escenaris d’aquest titellaire. Hem tingut la sort de poder veure els tres espectacles programats, POEMES VISUALS (la varem poder veure la temporada passada), ¡AZÚCAR! i aquesta ANTOLOGIA, que sens dubte la que ens ha agradat més. Set marionetes que van apareixent al llarg de l’espectacle, amb una enorme càrrega emocional i una precisió i virtuosisme que ens ha deixat bocabadats. DALI que ens dóna la benvinguda amb el seu conegut discurs “Yo no soy […]

Lampedusa, una illa que quasi és un illot, però tot i ser italiana està més a prop d’Àfrica de d’Europa i per aquest motiu és pas d’immigrants. Ara ja no, però els seus habitants eren pescadors i saben el que és la Llei del Mar, la que obliga a salvar a qualsevol que s’estigui ofegant. A partir de Lacrime Di Sale, de Lidia Tilotta, periodista i Pietro Bartolo, el metge de Lampedusa, Anna Ricart ha adaptat el llibre per convertir-lo en obra de teatre. Com a testimoni és colpidor, tot i que ja sabíem el que passava i està passant. Com a obra de teatre per mi ha quedat una mica fluixa en el sentit que li falta una certa […]

Havíem llegit que no es tractava d’una obra teatral, que no era una conferència, no era una exposició, no era un monòleg, però que tenia una mica de tot això i donava una visió delirant del món de la creativitat i del disseny. Havíem llegit que amb jocs de paraules, la seva ironia i la seva habilitat per generar situacions còmiques, Joan Estrader ens faria veure que, molt sovint, és la necessitat i la curiositat innata de les persones les que poden crear objectes innovadors i diferents. Havíem llegit que Joan Estrader ha viatjat arreu del món i durant 15 anys ha compartit espectacles amb Cristina Medina de la companyia Pez en Raya. Fora de l’escenari es dedica al món […]

Fa poc més d’un any, al TNT 2016 vam poder veure l’espectacle anomenat “PACÍFICO #3 EXTRAÑOS MARES ARDEN” de Txalo Toloza i Laida Azkona. Enguany ha estat programada a Escena Poblenou 2017, el Festival de creació contemporània que ha celebrat la seva 16ª edició. Ara l’espectacle es diu “EXTRAÑOS MARES ARDEN” i s’ha presentat en dues versions, una més de teatre convencional, similar a la que vàrem poder veure fa un any i aquesta a la que vam decidir anar aquesta vegada, la versió “Asado”, un dinar col·lectiu on ens hem trobat 40 persones al voltant d’una taula compartint un asado, dinar típic xilè. Ens reben Txalo Toloza, la seva dona Laida Azkona i la seva petita, en un espai […]

CASI NORMALES (Next to normal) el musical de Brian Yorkey i música de Tom Kitt, va ser estrenat a Broadway el 2009 i ha estat guanyador de tres premis Tony, incloent la “Millor Música” de Musical i un premi Pulitzer. Després de la seva estrena a Estats Units, el musical s’ha interpretat en més de 20 països arreu del món. Ens explica la història d’una família que lluita per ser “normal”, i ens parla, fet inèdit als musicals, de les malalties mentals, de l’abús dels psicofàrmacs i del suïcidi. Els personatges que apareixen són absolutament versemblants i les situacions explicades poden formar part del nostre dia a dia. La no acceptació de la pèrdua d’una persona estimada genera un trastorn […]

Quatre personatges, cap d’ells massa equilibrat. El Mick és una espèci d’enterramorts alcoholitzat, al Mairtin, que també li fot a l’ampolla, li han encarregat que l’ajudi, la Mary és una addicta al bingo i al poiteen, una mena de whiskt irlandès, i el Thomas és el policia del poble que només pretén assemblar-se al Colombo, el detectiu de la sèrie. Se’n pot fer res de tot això? Doncs el Martin McDonaugh n’ha fet una obra de teatre, l’Ivan Morales l’ha dirigit i junt amb el Pol López, l’Oriol Pla, la Marta Millà i el Xaxi Sáez, els ha quedat una comèdia negra i irreverent que de vegades fa riure i altres esgarrifar. No us la perdeu. Crítica completa » http://bit.ly/2zu7bqg