Recomanacions

La crisi econòmica ha donat per moltes obres de ficció en la darrera dècada però sembla que, amb el temps i una certa de distància, a poc a poc, comencen a arribar-nos plantejaments més simbòlics, subtils i suggerents propis d’una mirada més reposada. Islàndia és un conte adult sobre el viatge iniciàtic d’un adolescent a través de les entranyes més fosques del sistema financer. A la recerca de la seva mare, el jove es trasllada de Reykjavik a Nova York on s’enfrontarà a la cobdícia, l’engany i l’abús de personatges derrotats i malmesos per un règim capitalista injust i obsolet. La contraposició entre el protagonista i els seus interlocutors resulta interessant, especialment, gràcies a l’excel·lent construcció dels seus diàlegs. Escrita […]

No us podeu perdre l’espectacle “TENORS” , un espectacle còmic musical que es pot veure a la sala La Claca del Teatre Gaudí fins el 12 de novembre. Es tracta d’una proposta molt i molt divertida i del tot imprescindible. Una proposta que s’agraeix, perquè et fa oblidar per uns instants tot el que està passant al nostre voltant. És un no parar de riure !!!. Al menys és el que a mi m’ha passat avui. Feia temps que no reia tant, ni amb tantes ganes. “Tenors” és una idea original de Miquel Cobos i Ezequiel Casamada i dramatúrgia de Toni Sans, Albert Mora, Ezequiel Casamada i Miquel Cobos. La direcció escènica la signa Toni Sans i la direcció musical, […]

Amb La noia de la làmpada, l’actriu Marta Aran debuta com a dramaturga i directora, i el cert és que no podria haver-ho fet millor. Per a la seva opera prima ha triat un tema interessant com la maternitat i li ha concedit un enfoc valent, interessant, intel·ligent i extremadament pertinent. Lara Díez (una de les actrius de Polònia) interpreta l’Alba, una dona embarassada que veu com aquest fill pot complicar la seva vida i posar en risc la seva carrera professional. Amb unes interpretacions excel·lents, una bona posada en escena i material de sobres per a un postfunció d’allò més interessant, La noia de la làmpada és un d’aquells muntatges a què ens té acostumats la Flyhard, petits en […]

Eugene O’Neill està considerat un dels fundadors del teatre estatunidenc modern, però amb els anys les seves obres han quedat una mica antiquades i no acaben de funcionar si no es mesura bé el to i la intensitat de les propostes. En el cas de Desig sota els oms, a més, O’Neill va recórrer a les bases de la tragèdia grega i les va transportar a paisatges del seu país, com va passar també amb A Electra li queda bé el dol. Aquesta barreja de tragèdia i melodrama pot resultar perillosa, perquè convida a la desmesura i cau en ocasions en el fulletó més tronat. Al TNC, Joan Ollé ha optat per una estètica preciosista (en ocasions, una mica folklòrica) […]

José Pascual Abellán ens presenta un tema tan delicat com suggerent, el qual s’ha plasmat en una història en la que resulta difícil posicionar-se i en la que ens obliga a reflexionar al respecte alhora que les entranyes dels personatges queden al descobert de forma brillant. En aquest sentit, els diàlegs adquireixen un punt de realitat molt alt, els quals són defensats per uns actors que transmeten els diferents matisos del dilema emocional en el que es troben. D’aquesta manera, l’autor es mostra franc amb les dues parts implicades en la història, deixant-les parlar sense prendre partit i permetent a l’espectador plantejar-se les diferents postures presentades alhora que els personatges van seguint el seu propi camí. L’autor ens mostra algunes […]

Resulta sorprenent com la fórmula de posar en escena una obra de Mouawad sota la direcció d’Oriol Broggi continua funcionant-li tan bé a La Perla 29, després d’haver-la repetit ja en tantes ocasions. Més enllà de les raons comercials, s’ha de reconèixer que els textos de l’autor libanès encaixen a la perfecció amb el bon gust i la sensibilitat visual de Broggi a l’hora d’abordar la tragèdia humana. Aquesta vegada, l’espectacle ha estat codirigit per Ferran Utzet i torna a tractar temes tan universals com la família, la mort, el dol i el dolor emocional. La sublim barreja entre testimoni i poesia, ara, en forma de monòleg, travessen el cor de l’espectador com un ganivet afilat del qual ningú no […]

La companyia Espai en construcció s’acosta en les relacions personals en la seva segona producció, un treball de creació col·lectiva en el que es mostren tres concepcions diferents i actuals de les relacions de parella. La Cristina –Blanca Soler-i el Marc –Xavier Pàmies– viuen una historia d’amor força típica, amb escenes convencionals de comèdia romàntica i acompanyada per l’amistat de la Júlia – Maite Bassa-. El principal interès de la funció recau en l’enigmàtic i fantasmagòric personatge, molt ben encarat, de la Montse Bernad. Sense que es digui exactament què és el que interpreta, la personificació d’alguna cosa semblant a la por, les expectatives o la falta de confiança en un mateix es converteix en l’epicentre de la trama i […]

Una proposta amb dramatúrgia del mateix Alberto San Juan, que pretén ser un relat fragmentari i subjectiu que repassi els principals cicles de lluites populars que s’han viscut a l’Estat espanyol. Acompanyat a la guitarra per Fernando Egozcue que és l’autor de la música que interpreta (tret de les cançons ja conegudes), han aixecat una proposta que en els moments actuals que estem vivint, ens ha fet posar la pell de gallina. Un recorregut històric des de la segona República fins a l’actualitat, mitjançant textos, poesia, fragments de discursos, articles de diari o cançons. Amb versos de Lorca, Cernuda, Miguel Hernández, Jorge Reichmann, Gloria Fuertes, Albert Pla, …. fragments de discursos de Franco o el General Mola o el General […]

Quan Alberto San Juan apareix a l’escenari per primer cop ja endevinem una presència escènica imponent, un carisma sense fissures i un esperit lliure i provocador. De fet, l’actor ja fa anys que es caracteritza pels seus espectacles reivindicatius i per no tenir precisament pèls a la llengua. A España ingobernable fa un repàs d’aquells moviments populars que, durant la història recent del país, han anat posant contra les cordes a l’estat i sobretot al govern de torn. Com si fos una mena de conferència-concert, l’actor acaba barrejant textos de Federico García Lorca, Miguel Hernández, Gloria Fuertes o Ángela Figuera Aymerich amb cançons de Serrat o Albert Pla. Tot plegat per demostrar la força de la gent del carrer, aspecte […]

“Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)” és el nou espectacle de creació col·lectiva de la Cia. Espai en Construcció, que podeu veure al teatre La Vilella. És la segona obra de la companyia: La primera “Et vindré a tapar” va ser tot un èxit de públic i de crítica; fins hi tot molts la vam tornar a veure en altres espais on es va representar. Roger Ribó, director, juntament amb les tres actrius Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Solé, i l’actor Xavier Pàmies (membre de La Trama Produccions) han construint una magnífica peça, un espectacle d’aquells que en diem rodó. En aquesta proposta de nou la música hi és present durant tota la funció, però […]

De mica en mica em vaig incorporant al món teatral, però amb més calma que abans. Al Romea hem tingut a Alberto San Juan, un home estimat a Catalunya, que junt amb un guitarrista extraordinari, Fernando Egozcue, han desgranat un seguit de reflexions acompanyades de música sobre Espanya, no com a terra sinó com a Estat, estat ingovernable. San Juan es belluga bé per l’escenari i transmet aquella sensació d’estar improvisant, de naturalitat, d’empatizar amb el públic, i ho fa explicant, recitant i fins i tot cantant, amb una complicitat amb el seu guitarrista, que enamora. Encara sou a temps de veure’l. No us el perdeu. Crítica completa » http://bit.ly/2yHaJbx

Aquesta es una proposta escènica que inclou tres històries independents, relacionades amb les precarietats més significatives de la societat en la qual vivim. Amb tendresa i humor ens porten a reflexionar sobre el nostre entorn i les nostres actituds davant situacions que veiem i acceptem sense qüestionar-les. En aquest cas, malgrat que són tres peces de curta durada deslligades entre si, tenen si mes no, un fil narratiu que les uneix, la precarietat en la que han crescut i viuen la generació de l’actual joventut a casa nostre. En conjunt el que ens expliquen a l’escenari ens ha satisfet, encara que nosaltres creiem que hagués estat bé que aquest lligam fos una mica més visible, potser entrellaçant-les en una seqüència […]

El “l FESTIVAL MICRÒMETRE”, que es va realitzar els passats 1 i 2 de setembre de 2017 a la Masia de Can Ratés de Santa Susanna, arriba ara al Teatre Gaudí de Barcelona. FESTIVAL MICRÒMETRE neix amb la voluntat de convertir-se en un festival de microteatre i microespectacles de referència al Maresme. FESTIVAL MICRÒMETRE segueix la mateixa fórmula que els microteatres. Pels que no sabeu que són els microteatres: són espectacles d’una durada d’entre 15 i 30 minuts aproximadament, que es realitzen en espais petits i poc convencionals, amb un aforament d’unes 15 o 20 persones aproximadament per a cada espectacle. Teatre de petit format. En aquests microteatres s’hi pot veure qualsevol disciplina artística (teatre, circ, dansa, màgia, música, espectacles […]

Les joves actrius i ballarines Anna Castells i Alice Sorin es posen en la pell de la Joséphine i la Madeleine, unes entranyables àvies que viuen soles en una delicada caseta. Sense paraules, veiem com es desperten, com esmorzen i com passen la seva rutina acompanyades dels seus records. Els moments de teatre gestual en els que es mostra la mobilitat reduïda i el posat fràgil de les protagonistes van deixant lloc paulatinament a les coreografies de major moviment. El ritme de l’espectacle ve marcat per la presencia constant de la música, origen de totes les fantasies de les protagonistes i provinent de la seva inseparable radio. Escoltarem amb elles un conjunt de peces molt conegudes d’estils diferents: De Chaupen […]

Un adolescent, que en la primera escena de l’obra ja és un adult, marxa a Nova York a buscar la seva mare. Abel Rodríguez debuta com a protagonista en aquesta obra (ell és estudiant d’informàtica i actor amateur de Sabadell) i encarna a un jove islandès de 15 anys, a mig camí entre la infància i l’edat adulta, la innocència enfrontada a la crisi espiritual i existencial de la societat occidental. Una interpretació d’aquest jove actor que ens ha agradat molt, plena de silencis i amb una actitud d’escolta passiva, processant tot el que rep i que l’ha d’ajudar a prendre una decisió. Un viatge que ens portarà de Reykjavík a Nova York, distanciats físicament, amb desconeixença mútua, però units […]