Tot el que necessites per anar al teatre

Un leñador no es un diseñador: No hem pogut connectar

Un leñador no es un diseñador
23/10/2017

Havíem llegit que no es tractava d’una obra teatral, que no era una conferència, no era una exposició, no era un monòleg, però que tenia una mica de tot això i donava una visió delirant del món de la creativitat i del disseny.

Havíem llegit que amb jocs de paraules, la seva ironia i la seva habilitat per generar situacions còmiques, Joan Estrader ens faria veure que, molt sovint, és la necessitat i la curiositat innata de les persones les que poden crear objectes innovadors i diferents.

Havíem llegit que Joan Estrader ha viatjat arreu del món i durant 15 anys ha compartit espectacles amb Cristina Medina de la companyia Pez en Raya. Fora de l’escenari es dedica al món de la imatge i a l’edició de llibres de fotografia d’humor absurd.

Ens vam trobar, després de pujar un munt d’escales a Can Felipa, i amb més de 15 minuts de retard, una escenografia plena d’elements absolutament dispars, una taula amb un pa de pagès i tomàquets, un gat de ceràmica, un tronc amb una destral, dues lletres enormes, fang, una làmpada, un càntir, un enorme llapis, projeccions audiovisuals i fins i tot amb una trompeta Tibetana (Dung Chen) ….

Tanta parafernàlia per a què ?

Joan Estrader irromp a escena en plan showman i comença un espectacle que no ens ha fet esbossar ni un somriure, absurd com prometia però al nostre entendre mancat d’un fil argumental i de la qualitat que li pressuposàvem.

El còmic intenta una i una altra vegada la participació del públic en l’espectacle, sense gairebé resultat. Nosaltres no hem pogut connectar en cap moment, però sembla que és l’opinió generalitzada, quan comentem entre nosaltres a la sortida de la sala.

Per veure l’apunt original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Un leñador no es un diseñador