Grec Festival 2025

Estrena en versió de concert d’un nou musical català que reviu la Barcelona del 92.

L’any 2024 va fer 30 anys que Xavier Albertí va començar a dirigir el teatre de Lluïsa Cunillé. De llavors ençà, han treballat junts en 27 produccions. Ara van per la 28. Difícilment trobarem gaires exemples més de col·laboracions tan estables entre un dramaturg i un director. Compto cada passa meva sobre la terra és […]

Tres dramaturgues: Lali Álvarez (Barcelona), Melissa Hermina (Buenos Aires) i Tamara Kiper (Buenos Aires), dos països i un projecte escènic nascut a banda i banda de l’Atlàntic. Ens parlen sobre la dona d’avui, les diferències culturals i la violència.

Torna al Grec Festival el cicle Desvarío Flamenco, organitzat per una coneguda entitat flamenca de la ciutat. Comença amb un pròleg que pren la forma de dues cites al Museu de la Música. Amb el títol De Llobet a Montoya, tractarà sobre la importància que va tenir Barcelona en la configuració de la guitarra clàssica […]

Tècnica clàssica i tecnologia electrònica. Sobre aquests puntals construeix Max Richter el seu univers sonor, format per creacions en solitari i obres per a la dansa, el teatre, l’art o la moda. In a Landscape, el seu disc més nou reconcilia els extrems.

Torna al Grec Festival el cicle Desvarío Flamenco, organitzat per una coneguda entitat flamenca de la ciutat. Comença amb un pròleg que pren la forma de dues cites al Museu de la Música. Amb el títol De Llobet a Montoya, tractarà sobre la importància que va tenir Barcelona en la configuració de la guitarra clàssica […]

A propòsit de l’exposició dedicada a La Virreina Centre de la Imatge a Eugenio Barba i l’Odin Teatret, el dramaturg Roberto Fratini tan milanès com barceloní ens explica en una exposició oral què amaga un mètode d’interpretació.

Estuve en * y me acordé de ti és una lectura dramatitzada, concebuda com un híbrid entre una instal·lació i una representació teatral, pretén reflexionar sobre la tensió entre les conseqüències destructives del turisme i la necessitat de viatjar.

Un antic actor i una figura de la performance escenifiquen en una exposició performativa el maltractament i perfeccionisme sàdic inherents a la relació mestre-deixeble.

Aquesta companyia, acostumada a treballar amb els objectes quotidians, n’ha trobat els més quotidians de tots: les paraules i el llenguatge, que tenen la capacitat de redefinir la nostra percepció i transformar la manera en què veiem el món.

Duplex Studio no només és el primer treball conjunt de Guillem Jiménez i Luqui Lagomarsino, sinó que, a més, ha constituït per a tots dos la primera experiència de cocreació. Amb la intenció d’obrir esquerdes en la nostra vida quotidiana i de posar en comú les respectives pràctiques coreogràfiques, tots dos artistes recorren el camí […]

Inferus és l’espectacle guanyador del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2024 uneix so, llum, moviment i gest en un muntatge tan bell com pertorbador sobre les nostres maneres de ser al món.

Harmònica, guitarra i contrabaix, en el primer i suggeridor concert d’enguany del festival organitzat a Nou Barris per la Sociedad Flamenca El Dorado. A continuació, guitarra clàssica flamenca i ball contemporani.

La vida i la carrera del creador del pallasso modern Marceline Orbés (Isidro Marcelino Orbés Casanova), un home nascut al sud dels Pirineus, reviuen en un muntatge de La petita malumaluga amb música en viu, moviment i tecnologia aplicada a l’escena i dirigida als nadons, els infants i les persones adultes. En escena, una ballarina, […]

Agrupación Señor Serrano planteja a Història de l’amor aquesta recerca a partir d’un recorregut al llarg de la història. Una recerca que mira de reüll cap al mite d’El Dorado: aquella promesa d’una ciutat oculta en mig de la selva plena de tresors de la qual emana la font de la plenitud. Una promesa, la […]

Concert doble de veu i guitarra en l’edició d’enguany del festival organitzat a Nou Barris per la Sociedad Flamenca El Dorado.

Los dos hidalgos de Verona, una obra de joventut del bard anglès que ja apunta els temes d’obres posteriors arriba a escena de la mà de Cheek by Jowl, una de les companyies teatrals europees de més prestigi, amb la mateixa direcció i el mateix equip actoral que La vida es sueño.

Aquest concert de percussió s’inspira en l’obra d’Hugo Roelandt, una gran figura de l’avantguarda belga dels anys setanta. Una de les seves obres torna a la Fundació Miró 39 anys després.

Ball flamenc d’avantguarda, per tancar l’edició d’enguany del festival organitzat a Nou Barris per la Sociedad Flamenca El Dorado.

Ressons mediterranis des de Grècia fins a València. Quan la música d’arrel es fusiona amb l’avantguarda, sorgeixen espectacles com el que protagonitzen aquestes dues artistes.

Una coneguda composició del britànic Gustav Holst i dues estrenes d’obres contemporànies, en la primera aparició al Grec d’un projecte pedagògic, artístic i social basat en el poder d’integració de la música.

Amb Medea’s Kinderen, Milo Rau projecta una mirada nova i profunda del paper dels nens en el teatre. Un cas criminal real és el punt de partida: el cas d’una mare que, en total desesperació, decideix matar els seus fills i treure’s la vida, però sobreviu. Aquesta tragèdia moderna s’entrellaça amb la tragèdia clàssica Medea, […]

Diuen que Mario Banushi, aquest jove amb arrels albaneses és la cara més nova del teatre grec. Ha dedicat bona part de les seves propostes a estudiar els seus propis vincles familiars i ara a Mami ens regala un poema visual sobre la relació entre mare i fill.

Una dotzena d’artistes es rendeixen al mestre que els va obrir camí, en un gran espectacle intergeneracional per celebrar els 55 anys de la publicació d’un disc mític en la història del rock en català.

Després de les emocionants i reconegudes internaciolamnet André y Dorine i Solitudes, la companyia Kulunka Teatro torna a apostar pel llenguatge silent de les màscares en un espectacle que combina tendresa i cruesa.

En aquesta lectura dramatitzada, Carlos Cuevas ens descriu l’experiència i les reflexions del filòsof nord-americà H. D. Thoreau (1817-1862), que va passar dos anys en una cabana que va construir ell mateix a la vora d’un llac de Massachusetts.

En la foscor es desdibuixen els límits i emergeixen noves possibilitats: la intimitat, el desig, el record, la revelació. És en aquest espai on la música d’aquestes artistes troba el seu lloc natural.

Un cor de joves veus realment internacional que aplega prop de 70 cantaires de nacionalitats diverses passa per Barcelona en una gira durant la qual interpreten un repertori ‘a cappella’.

Los Torreznos (Jaime Vallaure i Rafael Lamata) son un duo de creació contemporània que neix de l’exploració conceptual i que treballa en les formes d’expressió que utilitzen principalment la presència i la paraula, i l’energia que es produeix en la seva relació. Des del seu naixement en l’àmbit performatiu, treballen sobre continguts quotidians que poden […]

El Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, a través del Disseny Hub Barcelona i escoles de disseny de la ciutat impulsen ÒH!PERA, una iniciativa per fomentar l’experimentació i aprenentatge de joves estudiants de diferents disciplines del disseny de la ciutat a través d’una experiència real de […]

Tot barrejant circ, dansa i teatre, Pablo Molina teixeix l’horror i la comèdia a Candy una experiència única i íntima. El protagonista ens farà viatjar als llocs més recòndits de casa seva i ens endinsarà en la seva ment.

Grans experts i expertes s’han trobat a la recerca dels límits del teatre musical. Quan va néixer i fins a on arriba? Us ho explicaran, tot cantant, amb la Banda Municipal de Barcelona. Un musical sobre musicals… i alguna cosa més.

Aquesta formació orquestral integrada per joves talents provinents de tot l’Estat actua dirigida per l’actual director titular de la Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias i amb el jove violinista mallorquí Francisco Fullana.

Dues nits excepcionals amb una de les grans actrius de l’escena catalana. La història d’una parella, en una lectura dramatitzada a partir de la correspondència que van mantenir.

Trobeu que la vida és absurda? Doncs celebreu-la igualment. Ho fa People watching, una companyia de teatre físic, moviment i acrobàcies tan precisa com un rellotge.

Un assaig teatral o una investigació policial? Una dona de la Troia clàssica o una mare del nostre temps? Teatre i justícia són elements protagonistes en un espectacle estrenat durant l’última edició del Festival d’Avinyó.

Fa deu anys va néixer el Moreno Bernardi Atelier i, per celebrar-ho, el coreògraf i director italià Moreno Bernardi pren l’adaptació que va fer Alberto Conejero de l’Odissea i la porta a escena en una “composició polifònica, íntima, reflexiva i reflectant”, en paraules del mateix director. Una reflexió escènica contemporània sobre l’origen d’Europa i el […]

Tradició i avantguarda, folk i visuals espectaculars en el retorn al Teatre Grec d’una de les estrelles imprescindibles de l’univers musical barceloní. L’acompanyen dos artistes de la imatge que convertiran l’espectacle… en molt més que un concert.

Aquesta peça (basada en fets reals) pretén fer conèixer aquest fascinant capítol històric, desconegut pel públic general, a través de l’eminent mirada audaç, aguda i disruptiva de la travesti Kika Superputa. Això és teatre o és una performance drag? Doncs una mica totes dues coses, perquè l’autora de la proposta converteix el transvestisme i les […]