Recomanacions

Una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació. Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important. Una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat. Iago és el narrador de la història, el fals amic que ordeix un maquiavèl·lic pla per venjar-se d’Othello sota l’aparença de la seva absoluta lleialtat. Una persona que menteix per treure profit personal. El manipulador, educat i fals que guarda les […]

Els temps tan convulsos que ens han tocat viure darrerament han provocat que el fenomen del teatre documental tingui cada vegada més presència en els nostres escenaris. El més interessant de Sis personatges, però, és que s’atreveix a donar un pas més en el gènere i utilitza, directament, els protagonistes reals de la història relatant el seu testimoni en directe sobre l’escenari. Aquest exercici tan curiós aconsegueix que allò que se’ns explica agafi un magnetisme indescriptible que capta l’espectador des del primer minut. El muntatge es planteja com un homenatge a Tomás Giner, un actor frustrat però molt present en el món de la faràndula dels anys 80 que va acabar els seus dies com un sense sostre i morint […]

Escriure un musical és un repte, fer que la música flueixi entre els diàlegs i els pensaments, entre el contingut literal i les melodies, és de totes totes un repte apte només per uns quants. Fer-ho en català, amb personatges propers, actuals i joves és d’agrair i d’admirar. Són l’Alicia Serrat i el Miquel Tejada, amb l’ànima i el suport del Dani Anglès, els que signen lletra i música de “Tot el que no ens vam dir”. Un musical fet a mida, fet amb tendresa, amb professionalitat, amb contingut, amb complexitat dramatúrgica i musical. Parlar del que no ens hem gosat dir, en les nostres relacions. Quan les paraules no surten, surten les notes. La filosofia de la vida, de […]

Un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol i Daniela Freixas construït a partir dels contes de Cristina Fernández Cubas. Cristina Fernández Cubas és una escriptora i periodista catalana nascuda a Arenys de Mar el 1945 i que ha viscut a ciutats com el Caire, Berlín, Buenos Aires, París o Lima. Una de les millors escriptores de relat breu de la literatura espanyola. Els seus personatges, la majoria femenins, es dibuixen en atmosferes inquietants i plenes de suggeriments, i som els lectors /espectadors que hem de desxifrar les claus del relat. AUSENCIAS és un conte pertorbador. S’inspira en situacions, atmosferes, detalls o personatges d’un gran ventall de contes com “Mi Hermana Elba”, “Lúnula y Violeta”, “En el hemisferio sur”, […]

Des d’un bon començament ens anuncien que estem davant d’una història real, però la veritat sobre Tomás Giner potser és el que menys ens importa. Interessa, sobretot, la veritat que hi ha al darrera dels altres personatges, dels testimonis que van desgranant la seva vida i les seves tribulacions a la Barcelona d’abans i de després dels Jocs Olímpics. Aquests personatges, amb la vida marcada al rostre, ens regalen la seva història a petites glopades, a vegades darrera d’una ficció i a vegades amb una frase contundent, dita com qui no vol la cosa. El seu testimoni és un exemple ben clar de vides difícils, moltes de les quals s’han vist abocades al carrer i han transcorregut en bancs del […]

Són més de quinze anys els que porta Carlo Mô pujant dalt dels escenaris fent de pallasso, gaudint i transmetent al públic el meravellós món del clown. Carlos Pérez Aznar (Carlo Mô) es va formar com actor, per especialitzar-se posteriorment en clown, disciplina a la qual s’ha dedicat en els últims anys de carrera. Alguns dels seus mestres han estat Leo Bassi, Moshe Cohen, Christian Atanasiu, Virginia Imaz, Joseph Collard i Merche Ochoa. Les seves actuacions s’han pogut veure a New York, Portugal, Buenos Aires, País Basc, Catalunya, Galicia, Navarra, Cantabria, Múrcia, València, Madrid i Aragó. Des de fa uns anys viu al barri del Raval de Barcelona, i se l’ha pogut veure actuar en molts teatres de Barcelona, com […]

La vida i res més… que no és poc, és el que ens ofereix Ovelles. L’època daurada del cinema clàssic es caracteritzava per donar la impressió que la càmera no existia, amagar l’artifici i crear la sensació de realitat. Aquesta ha estat la opció d’Alonso i Marfà a l’hora d’escollir el to de la posada en escena. Som en temps de convivència entre allò que sembla que anomenarem definitivament “teatre teatralitzat” i aquest teatre naturalista, l’aposta dels directors d’Ovelles reeixeix i de quina manera. La construcció dels diàlegs i dels silencis, de les pauses, dels gestos… són una feina d’orfebreria de posada en escena, de direcció d’actors i, per suposat, d’escriptura d’un text que funciona com un rellotge suís. Als […]

La veritat és que, abans d’anar a veure aquesta obra, tenia les expectatives molt altes. Tot el que havia sentit era altament positiu i el fet de guanyar més tard dos premis Butaca va fer encara més llarga la espera fins a la seva reestrena. Afortunadament, això no va jugar en la seva contra i vaig poder gaudir moltíssim al veure-la per la seva alta qualitat tant a nivell dramatúrgic com a nivell actoral i de direcció. Com dic, ens trobem davant d’un text totalment encertat, el qual conté una història suggerent ben desenvolupada i uns diàlegs tan propers com consistents. En aquest sentit, hi ha uns personatges ben perfilats que ajuden a deixar fluir la història, resultant aquesta molt […]

Es tracta d’un musical de petit format i de nova creació, amb lletra i direcció d’Alícia Serrat, per ella el segon projecte d’aquestes característiques després de “PER SI NO ENS TORNEM A VEURE” que vam poder gaudir en aquesta mateixa sala l’agost passat. Segons la mateixa Alícia, aquest TOT EL QUE NO ENS VAM DIR, és el segon espectacle d’una trilogia que versa sobre el tema universal de l’amor des de diferents punts de vista. Aquesta vegada ha comptat amb Miquel Tejada com a compositor i director musical de la proposta. Daniel Anglès és el productor artístic de la producció de l’escola AULES que està protagonitzada per cinc joves actors: Carles Alarcón, Víctor Arbelo, Sònia Catot, Clara Solé i Estel […]

“Ausencias” és un espectacle molt ben teixit, una filigrana que no us heu de perdre. Un conte que retrata una autora de contes a partir de la barreja d’alguns dels contes de l’escriptora Cristina Fernández Cubas. Històries secretes que s’enllacen paral·lelament i ens generen preguntes: Qui és qui ? Què amaguem? Què som? Quina és la realitat? Quins motius ens mouen per actuar d’una manera o altra? Un espectacle poètic, melodramàtic i misteriós, ple de successos inexplicables i situacions inquietants, que explora el terreny de la memòria, just en aquella fina línia que separa la realitat de la ficció. “Ausencias” és un joc de miralls, de dualitats, de personalitats, d’enveges i traïcions. Un text que ens fa reflexionar sobre la […]

Durant les nits de maig i juny arriba a la Sala Versus Glòries “Artinaturals”, un cicle de màgia de proximitat, on els amants de la màgia i l’il·lusionisme tindran la oportunitat de conèixer i gaudir de cinc espectacles de màgia de la mà de cinc dels mags amb més prestigi i reconeixement del panorama nacional actual. David Stromboli, Isac Jurado, Joaquín Matas, Mario López i Miguel Ángel Gea. El primer d’aquest cicle que he anat a veure, ha estat l’alellenc David Stromboli, un il·lusionista còmic que porta més de 20 anys actuant dalt dels escenaris. Els seus començaments van ser com ajudant del Màgic Andreu, actualment era en un dels artistes en cartellera de les nits màgiques del Teatre-Museu El […]

Nova producció de la companyia DactilarTeatre, HUMAN dirigida per Ana Mirtha Sariego i amb dramatúrgia de Pepe Castejon. Una proposta que ens parla sobre el fracàs de la comunicació i la ineficàcia de les paraules. Ens parla també de la solitud del dramaturg, quan està en plena creació dels seus relats i de la relació que arriba a tenir amb els seus personatges. Un esplèndid i sorprenent espai escènic, amb les cadires disposades al voltant de la sala i dos espais perfectament delimitats. D’una banda, una granja, una parella que viuen de la terra i de l’aigua que els hi proporciona el riu. A l’altra banda del riu, un home. Gelosia. Una baralla. Una mort. D’altra banda un apartament on […]

SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER és la història d’una persona sense llar amb una personalitat única. Una persona que va captivar tothom. El text, escrit per Joan Yago, sorgeix d’un procés de creació col·lectiva en què han participat els cinc protagonistes d’Arrels, en un procés que ha durat més d’un any, i que ha sorgit després de nombroses reunions, entrevistes i exercicis d’improvisació teatral; podeu veure el procés de creació en aquesta web www.sispersonatgesblog.wordpress.com Amb l’aparença d’un documental, l’obra està dirigida per Juan Carlos Martel Bayod i conduïda magistralment per l’actor Marc Rodríguez. Té com a protagonista a una persona absent, Tom Giner, també conegut com a Tomasín o Tom “l’americà”, al que coneixem a través dels testimonis de persones […]

Qualsevol obra literària perd alguna cosa en la traducció. En el cas d’Oscar Wilde, un geni de les lletres que aconseguia que els jocs de paraules, a més de fer riure, continguessin reflexions i crítiques ben profundes, resulta encara més complicat. Afortunadament, sembla que David Selvas ha estat molt conscient d’aquestes dificultats i ha decidit assumir que una fidelitat extrema era impossible i que, per tant, valia més la pena apropar-se aquest muntatge al seu terreny. D’aquesta manera, La importància de ser Frank juga, aquí, amb l’esperit més obert, passional, fresc i espontani del caràcter mediterrani, mantenint la història però dotant-la d’una lleugeresa amb menys cinisme i més simpatia. L’arriscat experiment, amb una estètica a mig camí entre La la […]

No resulta massa habitual veure obres de teatre, potser per tradició o per esnobisme, que siguin una oberta declaració d’amor al cinema. Malgrat això, podem dir que les pel·lícules de Hitchcock i la seva figura com a director, de fet, han transcendit, amb el temps, més enllà de la pantalla per a convertir-se en tota una icona cultural coneguda per tothom. D’aquesta manera és com Mònica Pérez i Jordi Rios plantegen el seu particular tribut al mestre del suspens, fent servir un immens conjunt de referències per barrejar-les amb el seu peculiar sentit de l’humor. Certament, l’espectacle és divertit però, sobretot, original, ja que ens mostra tot el procés que suposa rodar un curt: des de la idea inicial, els […]