Qualsevol obra literària perd alguna cosa en la traducció. En el cas d’Oscar Wilde, un geni de les lletres que aconseguia que els jocs de paraules, a més de fer riure, continguessin reflexions i crítiques ben profundes, resulta encara més complicat. Afortunadament, sembla que David Selvas ha estat molt conscient d’aquestes dificultats i ha decidit assumir que una fidelitat extrema era impossible i que, per tant, valia més la pena apropar-se aquest muntatge al seu terreny. D’aquesta manera, La importància de ser Frank juga, aquí, amb l’esperit més obert, passional, fresc i espontani del caràcter mediterrani, mantenint la història però dotant-la d’una lleugeresa amb menys cinisme i més simpatia. L’arriscat experiment, amb una estètica a mig camí entre La la land i una pel·lícula de Wes Anderson, funciona com un petit miracle, tot i que les peces de la proposta podrien no haver encaixat. Però el director, el grup d’actors i, sobretot, les cançons han generat d’una màgia especial en aquest producte que destil·la gràcia i carisma pels quatre costats. Menció apart mereix l’actriu Laura Conejero que construeix una Lady Bracknell tan explosivament hil·larant com captivadora.
Enllaç copiat!