Recomanacions

Era potser la proposta que més em cridava l’atenció de la temporada del Lliure i expectatives complertes. Amb el precedent de “Clean City” al Grec17, històries reals explicades pels propis protagonistes, sense sostre en aquest cas, a qui fem invisibles. El tractament és més original que el precedent. No ens expliquen la seva història, què els va dur a acabar dormint al carrer, quins drames, errades o decisions voluntàries han marcat la seva vida. Parlen d’un amic comú i mitjançant pedaços de la vida d’aquest, anem coneixent als protagonistes. Amb humor, tendresa i sense buscar fer pena ni denúncia explícita de la situació al nostre voltant, a través d’aquest amic, real o imaginat, acabem veient tots aquells a qui ni […]

Crec que aquesta cita d’en Berto Romero és bastant fidel al que podria ser una síntesi breu del seu nou espectacle, Mucha tontería. Després, ‘Berto, sigue con nosotros’, el còmic torna amb un show renovat i més “madur” però amb la mateixa habilitat de fer conya sobre els instints més bàsics i els temes més mundans. Sense parar de prendre el pèl al públic, comença a explicar la seva experiència sobre els escenaris durant la seva carrera professional i també personal. La seva família, i en concret allò que gira entorn dels seus tres fills, és objecte de gran part de les seves bromes al llarg de la funció. I tot i que no deixa de ficar-se amb tot tipus […]

OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d’una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa. Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d’un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d’atura que es diu “Pili”. Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat […]

En la vida ens creuem amb altres vides, amb les que recorrem un tram de camí. De vegades més llarg, de vegades més curt, potser intermitent…modalitats trobem totes les que volguem! I amb aquesta diversitat de modalitats juga la història. Esmorza amb mi. Que pot implicar un acte, a priori tan innocent? Si decidim que ens quedem, potser també estem dient que si a d’altres qüestions implícites. Correm un gran risc: establir un altre tipus de comunicació amb l’altra persona, conèixer-la i deixar-se conèixer, vincular-se en més profunditat…massa perillós! Tot un drama per a persones que ja han perdut la ingenuïtat, quan han sentit el dolor del desamor i s’han creat una barrera hermètica al voltant per evitar el que […]

Josep Maria Miró és un dels millors dramaturgs contemporanis de casa nostre, i un dels més reconeguts i estrenats a fora l’estranger. Si us haig de ser sincera, és un dels escriptors que més admiro i segueixo. M’encanta el seu estil , la seva manera d’enfocar i mostrar al públic els problemes que ens envolten. Els seus textos, lluny d’alliçonar a ningú, ens porten sempre a la reflexió. Ell tan sols ens mostra la realitat del món on vivim, un món ple de situacions misterioses i dramàtiques, fins hi tot provocadores. Sempre aconsegueix mantenir a l’espectador en alerta, expectant, i els seus finals sempre deixen una porta oberta a la imaginació i al dubte.Tan se val si va passar o […]

He tornat després d’un parell d’anys a Lo tuyo y lo mío. Afortunadament, tot segueix igual. Igual de fantàstic. La molt original proposta és una filigrana que encaixa perfectament en gairebé tot moment i és que explicar una historia d’amor i desamor comptant únicament amb fragments de cançons molt conegudes té molt d’artesania. Pot semblar molt fàcil i aquí està, també, el seu mèrit. L’obra connecta de seguida i sense parar amb el públic, gràcies en part a apel·lar a la memòria musical col·lectiva, de Raphael a Shakira passant per Paloma San Basilio, Sopa de Cabra, Olé Olé (llàstima que no soni Camilo, posats a demanar) i, també, amb la inclusió de peces ben recents. Ara, sense grans intèrprets tot […]

“Si una història viu dins teu, tens la obligació de fer-la sortir” William Faulkner Hi ha una frase que de segur heu sentit més d’una vegada, i que diu “Al pot petit hi ha la bona confitura”. I és que moltes vegades això és el que passa amb la programació d’algunes sales petites, en les que s’arriben a descobrir veritables joies teatrals. Això és el que m’ha passat amb l’obra “human” que he pogut veure a La Vilella. Una perla teatral, que de poc em perdo. “human” és un muntatge teatral de Pepe Castejón, es tracta del seu tercer projecte com a dramaturg. Una proposta de Dactilar Teatro dirigida per Ana Mirtha Sariego, que ha sabut extreure de cada actor […]

Primera jornada del Festival Píndoles 2018. Per començar elogiar l’organització que ha funcionat com un rellotge de quars, cosa gent fàcil quan es mouen 6 obres de teatre simultàniament. El Castell de Montjuic és un espai màgic, que avui està espectacular. En general bon nivell d’obres i molt variat. Només un inconvenient, pels que tenim la freixura com unes calces velles. Ens hem fet un tip de pujar i baixar escales… però a canvi això ens ha permès descobrir llocs del recinte que mai hauríem conegut. Crítica completa » https://bit.ly/2HGjFiw

Apart de tractar-se d’un dels dramaturgs catalans més internacionals, Josep Maria Miró, a poc a poc, està començant a guanyar una notable rellevància literària gràcies a l’estil tan definit i la personalitat narrativa de la seva obra. Des d’ El principi d’Arquímedes a Nerium Park, el seu teatre juga amb el suspens dramàtic i sentiments obscurs com la desconfiança o la por envers els éssers humans amb els quals ens toca conviure. A Temps salvatge, continua explorant els seus trets més característics, potenciant, encara més, l’esperit de thriller cinematogràfic. Com si fos una barreja entre les pel·lícules de Polanski, Haneke i Mike Leigh, en aquest cas, el misteri es combina amb pinzellades de denúncia social i angoixants escenes de la […]

Els que ens llegiu sovint, ja sabeu que el microteatre no és el que més ens apassiona del món de les Arts Escèniques, perquè creiem que el temps per desenvolupar una acció teatral (més o menys uns 15 minuts), no és suficient. Malgrat això, cada any intentem veure alguns d’aquests petits espectacles i principalment intentem assistir al FESTIVAL PÍNDOLES, que selecciona una petita mostra entre centenars de propostes que es presenten;en aquesta selecció han participat Marc Rosich, Roger Ribó i Jacobo Julio. PÍNDOLES aquest any arriba a la seva quarta edició, en un nou, enorme (potser massa) i preciós espai, com és el Castell de Montjuïc. Com l’any passat va coincidir amb el nostre viatge al nord d’Europa, i per […]

Hem vist moltes baralles matrimonials en un escenari, moltes disseccions del món de la parella, però potser la particularitat d’aquesta obra de Lee Blessing és que intenta parlar d’un conflicte aparentment inexistent. La vida del matrimoni protagonista -com la de tants altres- ha transcorregut sense qüestionar-se res, pensant que tot era com havia de ser i desoint els desitjos interns de cadascun dels cònjuges. Aquesta premissa, que funciona prou bé fins que desemboca en una autèntica batalla campal, sembla que hauria d’haver aguantat la peça per si sola… però crec que la direcció ha optat per un to equivocat que ha esguerrat el conjunt. El ritme esdevé massa feixuc i les rèpliques a vegades no són prou precises. S’han desaprofitat […]

WE LOVE QUEEN respecta en tot moment l’essència de les cançons de QUEEN, un dels conjunts de rock més espectacular del segle XX. Un espectacle diferent i personal, un concert enèrgic amb una espectacular posada en escena i quilos d’energia que es transmeten a la sala. L’espectacular escenografia és de Carlos Braida. Yllana és una companyia que va néixer el 1991 com a companyia de teatre d’humor gestual i que ha diversificat la seva activitat dirigint espectacles musicals com “The Hole” (2012), “Hoy no me puedo levantar” (2014) o “Mayumaná Rumba homenaje a Estopa” (2017). Amb música en directe sota la direcció de Julio Vaquero (guitarra i veu) i amb Jorge Ahijado (guitarra i veu), Micky Martínez (bateria) i Sergio […]

Les Antonietes han demostrat durant la seva trajectòria que saben com adaptar i posar en escena els grans clàssics. En aquesta ocasió, tornen al dramaturg anglès amb la particularitat de tenir només tres personatges en escena d’una de les seves peces més destacades, tot plantejant amb molta habilitat el text original i transmetent la seva essència alhora que es crea una obra amb personalitat pròpia. De fet, l’obra no es limita a sintetitzar l’original, sinó que l’adapta i aconsegueix que els temes presentats siguin més directes i que ens toquin encara més de prop en els nostres dies. La posada en escena és un altre dels punts forts de l’espectacle, en la que Oriol Tarrasón sap jugar i fusionar diferents […]

La paradoxa al voltant de les dificultats que per a la comunicació estan suposant apps i dispositius que d’entrada haurien de facilitar-la és un motiu que sovinteja els textos teatrals els últims anys. Blink parla de la incomunicació en temps en què la tecnologia semblar posar-ho tot tan fàcil. En Jonah (Jaume Forés) i la Sophie (Mar Solà) són veïns i viuen una relació de parella molt sui generis a través d’apps, d’intercomunicadors… però són incapaços d’establir un cara a cara. La relació desemboca en actes de voayerisme que acaben essent l’únic recurs per acostar-se físicament a l’altre. La particularitat i la gran virtut del text de Porter és que aquest fet, que podria ser tan repreobable, és rebut per […]

És increïble la sensació que una té, quan va al teatre i al sortir diu: avui l’he encertada!!! , i és que la FlyHard ho torna a petar amb “Ovelles”, una obra en to de comèdia que ho té tot per esdevenir un imprescindible d’aquesta temporada: text, interpretació i direcció. Carmen Marfà i Yago Alonso signen l’autoria de l’obra i alhora en són els directors. Una obra protagonitzada pels actors Biel Duran, Albert Triola i Gemma Martínez (que substitueix a Sara Espígol) El punt de partida és l’herència d’un ramat de 512 ovelles i un gos d’atura. No us podeu imaginar el joc que pot donar un ramat d’ovelles !!! Juntament amb les ovelles, els altres protagonistes de l’obra són […]