Tot el que necessites per anar al teatre

Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner: Apropem a les nostres consciències als “sense sostre”

Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner
3/06/2018

SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER és la història d’una persona sense llar amb una personalitat única. Una persona que va captivar tothom.

El text, escrit per Joan Yago, sorgeix d’un procés de creació col·lectiva en què han participat els cinc protagonistes d’Arrels, en un procés que ha durat més d’un any, i que ha sorgit després de nombroses reunions, entrevistes i exercicis d’improvisació teatral; podeu veure el procés de creació en aquesta web  www.sispersonatgesblog.wordpress.com

Amb l’aparença d’un documental, l’obra està dirigida per Juan Carlos Martel Bayod  i conduïda magistralment per l’actor Marc Rodríguez. Té com a protagonista a una persona absent, Tom Giner, també conegut com a Tomasín o Tom “l’americà”, al que coneixem a través dels testimonis de persones que van compartir vivències amb ell. La vida, els retalls de vida, de vegades increïbles, no acabes de saber mai què és realitat i que és ficció, d’un home que va viure i morir al carrer.

Tom Giner era una persona, real ? fictícia ?, que, abandonada en néixer va viure fins als 16 anys en un orfenat a la província de Madrid. Actor frustrat, no va aconseguir el seu paper en l’obra de “Sis personatges en cerca d’autor” de Pirandello, que dirigia Ricard Salvat al Romea, per desavinences amb el director al qual no va voler escoltar. Aquest episodi de la seva vida ens ho explica la Carme Sansa en una entrevista gravada.

Tomás Giner va malviure als carrers del Raval i la Ribera, a partir del moment en què es van trencar els seus somnis.

Jesús Marco, Enric Molina, Valerio N’Dongo, Martí Ruiz Carreras i Hans Üdo Braendle són persones que viuen o han viscut al carrer i són o han estat usuaris de la fundació Arrels (www.arrelsfundacio.org).

La veritat d’aquests NO actors està present a escena, sense tècnica i no acostumats a ser vistos, mostren una sinceritat que ens aclapara, tot i que sabem que estan seguint un guió. Són persones que viuen o han viscut en l’espai públic, que nosaltres ens hem acostumat a no veure, i que la nostra mirada ha situat com un element més dins el paisatge urbà.

Els testimoniatges de Jesús, Enric, Valerio, Martí i Hans Üdo dibuixen a un personatge de pel·lícula i alhora perfilen un retrat de gairebé tres dècades de Barcelona. Des dels anys que van seguir a la mort del dictador, on van aparèixer personatges com Nazario i Ocaña, als anys que van precedir les Olimpíades del 92, Cobi inclòs, amb la renovació urbanística que va suposar i l’enderrocament de més de 500 edificis del barri del Raval.

També donen testimoni, en gravació, Jaume Sisa i Javier Mariscal, que van coincidir amb Tomàs Giner, les nits boges de la Barcelona preolímpica.

Una proposta que nosaltres considerem una autèntica joia, un regal, amb un muntatge realment magnífic i un magnífic treball videogràfic de Joan Rodon. Una proposta que aconsegueix apropar a les nostres consciències el món de les persones que anomenem genèricament “els sense sostre”. Una barreja d’humor i serietat, de realitat i ficció, que ens ha agradat molt i que hem aplaudit amb ganes.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner