Tot el que necessites per anar al teatre

Les Antonietes: Othello: Destil·lació gota a gota de l’obra de Shakespeare

Les Antonietes: Othello
8/06/2018

Una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació.

Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important.

Una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat.

Iago és el narrador de la història, el fals amic que ordeix un maquiavèl·lic pla per venjar-se d’Othello sota l’aparença de la seva absoluta lleialtat. Una persona que menteix per treure profit personal. El manipulador, educat i fals que guarda les aparences mentre va deixa’n anar les dosis justes del verí de la gelosia. El seu pes en la història i la magnífica interpretació de l’Arnau Puig, és tan brutal, que quan no hi és a escena el busquem pels racons ….

Una posada en escena que mostra un espai obert, amb terra i parets blanques on els actors no poden amagar-se. Una estora vermella condueix a un faristol i un micròfon des d’on Othello parla als seus consellers i al poble. Un home que ha de lluitar cada dia per demostrar que malgrat el color de la seva pell, és mereixedor del reconeixement i el poder. Un home feliç i enamorat de la seva dona, al que les insinuacions del seu amic, van prenent cos en la seva ment convertint-lo en un monstre incapaç de raonar i que acaba matant la persona que estima. Absolutament convincent la interpretació de l’Òscar Intente que passa de l’alegria vital a la més absoluta desesperació.

Desdèmona absolutament enamorada d’Othello i de la vida, es mostra tan submisa, que per amor és capaç d’acceptar i justificar la violència creixent del seu marit, tant verbal com física, violència que acabarà amb la seva vida. Annabel Castan fa una entrada senzillament deliciosa (utilitzant una destresa que ens tenia amagada), i ens transmet una gran tendresa, amb la seva incapacitat de veure la maldat en Iago i la seva incredulitat davant la transformació del seu home.

I també, un quart personatge absent, Cassio….. potser amagat entre el públic.

Una proposta extraordinària, una proposta imperdible tant per l’adaptació i el muntatge com per les interpretacions absolutament brillants i plenes de matisos.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

← Tornar a Les Antonietes: Othello