Tot el que necessites per anar al teatre

Jordi Oriol i Daniela Feixas: Ausencias: Una història inquietant i alhora fascinant

Jordi Oriol i Daniela Feixas: Ausencias
7/06/2018

Un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol i Daniela Freixas construït a partir dels contes de Cristina Fernández Cubas.

Cristina Fernández Cubas és una escriptora i periodista catalana nascuda a Arenys de Mar el 1945 i que ha viscut a ciutats com el Caire, Berlín, Buenos Aires, París o Lima. Una de les millors escriptores de relat breu de la literatura espanyola. Els seus personatges, la majoria femenins, es dibuixen en atmosferes inquietants i plenes de suggeriments, i som els lectors /espectadors que hem de desxifrar les claus del relat.

AUSENCIAS és un conte pertorbador.

S’inspira en situacions, atmosferes, detalls o personatges d’un gran ventall de contes com “Mi Hermana Elba”, “Lúnula y Violeta”, “En el hemisferio sur”, “Los altillos del Brumal”, “Helicón”, “El legado del abuelo”, “El Moscardón” o “Ausencia”.

Els textos de Cristina Fernández són en castellà i en l’espectacle s’ha respectat la llengua original.

Segons comenten els autors de la dramatúrgia, han cercat vincles entre els contes i han buscat un espai comú, la viabilitat de relació entre els personatges i una temàtica paral·lela que hi ha permès ajuntar els contes fent-los vibrar junts multiplicant la sonoritat. I així ha sorgit aquesta sorprenent proposta on dues dones, tia i neboda, amb una singularitat comú, les dues són escriptores, van teixint en paral·lel la seva situació i al mateix temps van formant part d’una mateixa realitat.

Un nou text que ens porta una inquietant història de dualitats, un joc de miralls, un conte de germanes bessones una de les quals és escriptora i escriu una història sobre dues germanes bessones que es diuen Elba. Totes dues.

Anna Güell i Muguet Franc ens han ofert unes convincents interpretacions que ens han fascinat, i ens han fet viatjar entre dues realitats, creant una atmosfera de misteri pertorbadora.

Amb la posada en escena han aconseguit crear aquesta atmosfera inquietant de cerca d’identitats. Una tensió creixent que et fa dubtar del que escoltes o del que creus interpretar. Una escenografia i una il·luminació que es fa còmplice del joc de miralls i de la dualitat dels personatges.

Realment fascinant, un nou descobriment d’aquesta temporada.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Jordi Oriol i Daniela Feixas: Ausencias