El Petit Liceu: L’òpera, el gènere teatral total per a les famílies

Ruben Garcia

L’òpera és el gènere teatral que integra totes les arts, que compta amb una oferta de primera qualitat al ‘Petit Liceu’ de Barcelona. Us expliquem per què els més petits han de conèixer les obres que s’hi programen.

Una òpera és una història cantada, que té punts de connexió amb els musicals, però va més enllà perquè l’òpera és el gènere total, és a dir, és un compendi de totes les arts. A casa nostra, el Liceu de Barcelona ofereix a l’espai El Petit Liceu òperes adaptades per a infants, que en redueixen la durada de les obres originals, les fan en català i l’escenari és més proper a l’espectador, un fet que també facilita que les criatures segueixin millor el que passa damunt de l’escenari.

Actualment, a la cartellera d’El Petit Liceu estan anunciades les òperes La cuina de Rossini, La barcarola, El monstre al laberint o Miralls, entre altres. En altres temporades s’hi havia representat amb èxit La petita flauta màgica (Die Zauberflöte), basada en l’obra original escrita en alemany per Wolfang Amadeus Mozart. “Per als petits, la van adaptar a la nostra llengua, en català; en van reduir la durada, i també van alleugerir o simplificar la història, i el resultat va ser excel·lent”, coincideixen a afirmar el cantant Carles Masdeu i el cantant d’òpera Salvador Carbó. “En origen, la història de La flauta màgica té un argument complicat, perquè té un pes filosòfic al darrere important, relacionat amb la maçoneria, en què el protagonista de l’acció ha de passar diverses proves”, explica Masdeu, que també és cap del departament d’Educació Musical de la Fundació Collserola. Ara bé, “l’adaptació que va fer el Petit Liceu, amb la història reduïda de durada, funcionava a la perfecció, i la canalla la seguia amb entusiasme”, recorda Salvador Carbó, que, com a pare, hi va assistir juntament amb els seus dos fills petits.

“És una aposta que ha fet El Petit Liceu, adaptar l’òpera per als més petits, i que s’ha d’aplaudir, perquè la qualitat és tan alta com la que està dirigida per a adults”, hi insisteix Carles Masdeu, que assenyala que a Alemanya, al Festival de Bayreuth, que va fundar el compositor Richard Wagner el 1876, les adaptacions d’òperes per als infants compten amb molta tradició. “Els cantants d’òpera es posen enmig de l’escenari; al voltant hi ha els petits, i van cantant la història durant una hora seguida”, explica Masdeu. El resultat és molt atractiu, i per això Carles Masdeu sosté que el gènere per a infants s’anirà estenent amb més ofertes a casa nostra.

Com és exactament una òpera?

S’assembla a un musical, perquè els actors expliquen una història cantant, perquè també hi ha músics, concretament una orquestra, però la gran diferència, l’essencial, és que en una òpera les veus dels cantants no estan amplificades. “Les veus dels cantants d’òpera les hem de projectar sense cap amplificador, i, a més, les hem de traspassar per damunt del so dels instruments, que de vegades poden arribar a ser vuitanta”, explica Salvador Carbó, que comenta també que “el director de l’orquestra ha d’ajudar els cantants d’òpera perquè ha de mantenir a ratlla els músics, perquè la veu no quedi tapada”. En aquest sentit, es podria dir que l’aliança entre el director de l’orquestra i els cantants d’òpera és cabdal. “Si no, el públic no ens escoltaria”, afegeix Salvador Carbó, que també és mestre de cantant (a Youtube @teteconcerts).

Així doncs, l’òpera aconsegueix que les criatures practiquin l’escolta activa. Les paraules, com que compten amb el suport de la música i d’altres estímuls visuals, poden fer emocionar més en una òpera que en un musical, que, de fet, es podria dir que “és una òpera popular”, diu Carles Masdeu.

Per acabar, hi ha un altre factor que cal remarcar quan s’assisteix a una òpera, que és el mateix teatre. “Als meus fills els va agradar la història cantada de l’òpera infantil La flauta màgica, però el que també els va impressionar va ser el mateix Liceu”, recorda el cantant d’òpera Salvador Carbó. “També els va agradar compartir espai i temps amb altres criatures que s’emocionaven alhora que ells amb la història”, afegeix. En aquest sentit, el cantant Carles Masdeu recomana que les famílies apostin per les òperes adaptades per anar-hi amb les criatures. “De vegades he vist canalla petita en òperes com La Traviata, de Giuseppe Verdi, i penso que és molt difícil que les segueixin, que les entenguin i, el més important, que els acabi agradant”, diu Masdeu. A cada edat, doncs, les seves òperes adaptades.

Per Trinitat Gilbert Martínez / @trinigilbert 

Més informació sobre El Petit Liceu, imatges, informació i entrades a:

 

 

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari