La Ratonera, el clàssic de misteri d’Agatha Christie i l’obra no musical més vista del món, tornarà al Teatre Apolo del 25 de febrer al 3 de maig, amb una nova versió dirigida per Ignasi Vidal. Després del seu èxit a la cartellera valenciana i d’una gira estatal, el fenomen teatral de Christie recupera el seu lloc al Paral·lel amb una lectura actualitzada.
Des de la seva estrena a Londres el 1952, La Ratonera s’ha representat de manera ininterrompuda durant més de set dècades, convertint-se en un autèntic clàssic del West End londinenc i fent història amb més de noranta països que n’han acollit la producció. A Barcelona també va recaptar molt bones xifres quan es va representar l’any 2014 al mateix Apolo. Ara, la peça torna amb un repartiment format per Octavi Pujades, David Bagés, Rebeca Valls, Lola Moltó, Àngel Fígols, Diego Braguinsky, Vanessa Cano, Bruno Tamarit i Lara Salvador, que donen vida als hostes atrapats a la casa de Monkswell Manor.
Vidal assumeix la direcció amb la voluntat de situar la història en el present i dotar-la d’un ritme àgil i una atmosfera densa. “Vull que l’espectador senti el terror i el nerviosisme que viuen els personatges, i mantenir-lo en un estat de confusió permanent”, explica. Per aconseguir-ho, aposta per unes interpretacions naturalistes i per un joc escènic que trenca amb la disposició tradicional, amb diferents punts d’atenció convivint simultàniament per reforçar la sensació d’incertesa. La nevada que aïlla els hostes a Monkswell Manor es trasllada a la manca de cobertura i a un context actual que intensifica encara més la vulnerabilitat dels personatges.
Una adaptació amb l’essència del clàssic
La nova adaptació manté l’essència que ha fet cèlebre aquesta obra durant dècades —la casa aïllada, el grup de desconeguts sospitosos i el crim que ho desencadena tot—, però ho fa filtrant-ho per un llenguatge escènic actual que vol connectar amb les noves generacions. Vidal conserva el nucli de la trama, però n’agilitza el ritme i n’actualitza la mirada psicològica perquè la història funcioni com un mecanisme de suspens actiu.
El director, que en el passat va interpretar el sergent Trotter, defineix aquesta versió com “un joguet teatral dinàmic” i subratlla que el seu principal repte ha estat equilibrar el respecte pel clàssic amb una energia plenament contemporània. Segons ell, aquesta combinació, sumada a la complicitat del repartiment, és una de les claus que continuen fent de La Ratonera un espectacle irresistible. “El públic queda enganxat des del primer moment i el boca-orella funciona a la perfecció”, afirma.
Amb aquest retorn al Teatre Apolo, La Ratonera confirma la seva vigència com un dels grans títols del teatre de misteri. Set dècades després d’aquella primera funció a Londres, la cartellera barcelonina recupera el clàssic de Christie amb una proposta que vol atrapar tant els espectadors fidels al gènere com els que s’hi acosten per primera vegada. Un misteri que continua funcionant com el primer dia.
Més informació, imatges i entrades:
