Germans de sang - Teatre Condal

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

A partir del 13 de desembre el Teatre Condal estrenarà una nova versió de Germans de sang, el musical de Willy Russell, amb direcció de Daniel Anglès i direcció coreogràfica d’Ariadna Peya. No et perdis aquesta gran versió d’un musical dramàtic que narra la vida de dos bessons separats al néixer, criats en entorns socials oposats, i com el destí els torna a unir tràgicament. Un espectacle que explora temes com la classe social, el destí i la fraternitat.

Sinopsi

No pot ser veritat. Sols és una història…

Germans de sang narra la història de dos germans bessons, separats quan neixen. Creixen en dos mons oposats, sense saber mai la veritat. Malgrat els esforços de les respectives mares per impedir-ho, el destí fa que es coneguin, es facin amics i acabin enamorats de la mateixa noia. La tragèdia final serà inevitable.

Aquest llegendari musical, un dels tres que ha superat les 10.000 representacions al West End, ha estat un èxit de crítica i públic des dela seva estrena, l’any 1983. A Barcelona, es va estrenar en aquest mateix teatre, produït per Focus, l’any 1994.

Avui, segueix emocionant les platees de tot el món.

Durada:
160 minuts

Idioma:
Català

Edat:
A partir de 10 anys

Sinopsi

No pot ser veritat. Sols és una història…

Avui, segueix emocionant les platees de tot el món.

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 23

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Espectacle rodó, emotiu i molt ben treballat, que et deixa empremta.

He finalitzat l'agenda teatral per tot lo alt amb la nova versió de Germans de Sang. Ja l'havia vista l'any 2013, en una proposta diferent, però aquesta m'ha tornat a sorprendre. Tot i conèixer la història, hi ha moments que continuen colpint amb força, i d'altres que es viuen amb una emoció renovada gràcies a la interpretació i al ritme de l'obra. Ha estat una manera immillorable de tancar aquesta etapa teatral, amb una sensació d'haver gaudit d'un espectacle intens, proper i molt ben defensat, que et deixa pensant i amb un nus a la gola en acabar. És una història molt humana, que parla de família, amistat, desigualtats i de com el passat acaba pesant, tot tractat amb un to proper que fa fàcil connectar amb els personatges des del primer moment.

He quedat realment fascinat per una escenografia senzilla, sense grans artificis, però molt ben pensada i efectiva, que acompanya l'obra en tot moment. La coreografia, amb el segell d'Ariadna Peña, torna a demostrar per què sempre captiva i suma força a cada escena. Tot això es veu reforçat per un elenc d'actors, cantants i ballarins que no es conformen mai i que constantment fan un pas més, aconseguint deixar-te amb la boca oberta de principi a fi.

M'han agradat molt les interpretacions de Roc Bernadí i Albert Salazar, així com la de la Tai Fati en el paper de Linda, tots tres donant molta veritat i força als personatges joves de la història. Transmeten emoció i connecten fàcilment amb el públic. En canvi, qui m'ha quedat una mica per sota del nivell general és en Triquell; reconec que no el coneixia ni tenia referències prèvies de la seva trajectòria en el món de la música i del teatre, i potser per això la seva aportació no m'ha acabat de convèncer tant com la resta del repartiment.

Un altre punt molt a favor és, sens dubte, tenir els músics en directe, un detall que sempre suma i que dona una força especial a l'espectacle. En aquesta ocasió, a més, estan dirigits per Andreu Gallén, cosa que es nota en la cohesió i en la intensitat musical al llarg de tota la funció, fent que la música acompanyi i reforci perfectament cada moment de l'obra.

És una recomanació al cent per cent per a tothom a qui li agradi el teatre musical i el teatre en general. Tant de bo les funcions d'aquests dies s'omplin i això permeti que l'espectacle es mantingui en cartellera durant més temps. S'ho val de veritat i s'ho mereix.

Podeu veure la resta de la meva opinió a l'enllaç

27/12/2025 - Teatre Condal
Júlia Duran
Teatre Barcelona

El pes de l’atzar i les desigualtats

Germans de sang, al Teatre Condal, torna a escena com un d’aquells musicals que demostren per què alguns clàssics continuen interpel·lant el present. La història dels dos germans bessons separats en néixer segueix colpint per la seva capacitat de parlar de desigualtats socials, d’atzar i de decisions que marquen vides senceres. Tot i començar pel desenllaç, el relat manté intacta la tensió emocional i condueix al públic cap a un final tan conegut com inevitable.

La direcció de Daniel Anglès opta per una mirada contemporània, respectuosa amb l’essència de l’obra però allunyada de la nostàlgia paralitzant. La posada en escena és clara i funcional, amb una escenografia austera i un vestuari suggeridor que permeten que el pes recaigui en els intèrprets i en el moviment. En aquest sentit, les coreografies d’Ariadna Peya esdevenen un element clau: no només il·lustren les cançons, sinó que amplifiquen emocionalment el conflicte i connecten el musical amb un llenguatge escènic més actual. A més a més, la música en directe és un element diferencial que potencia l’emoció del relat aportant una presència viva que connecta directament amb el públic.

L’elenc sosté el muntatge amb solvència i entrega. Albert Salazar i Roc Bernadí construeixen amb precisió i una gran veritat l’evolució dels dos germans i la seva relació al llarg dels anys, mentre que Mariona Castillo destaca amb una interpretació plena de humanitat i sensibilitat, convertint-se en el cor moral de la història. Germans de sang és una proposta emotiva, intensa i ben resolta, que confirma que aquest musical encara té molt a dir —i a fer sentir— al públic d’avui.

26/12/2025 - Teatre Condal
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Emoció, història i patrimoni teatral

Germans de Sang és un musical que ha marcat generacions i que continua I continuarà viu en la memòria col·lectiva i que passarà a formar part de la cultura emocional del teatre català, de la mateixa manera que ho és Mar i cel de Dagoll Dagom.

Germans de Sang (Blood Brothers) va ser escrit el 1981 per Willy Russell com una peça de teatre per a escoles. Amb el temps es va convertir en un musical que es va estrenar a Liverpool Playhouse l'any 1983.

L’any 1994 el Teatre Condal va estrenar Germans de sang per primer cop a casa nostra, en una versió dirigida per Ricard Reguant i protagonitzada per Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera, Sergi Zamora, Helena Munné, Gemma Brió, Jaume Mallofré i Jordi Fusalba. Nosaltres hi vam anar. Va ser iincreïble.De fet Germans de Sang va ser el nostre primer musical.

La segona vegada que el vam anar a veure va ser al Teatre del Raval el 2014 amb en Benjanmí Conesa (Mickey Johnstone), Virginia Martínez (Sra. Johnstone), Sergi Zamora (Edward Lyons) i Ariadna Suñé (Linda). S'ha de dir que ens va agradar força. Anavem pensar trobar el Roger Pera, però per qüestions que no venen al cas, el va substituir el Benjamí Conesa, que va ser tot un gran descobriment.

En aquesta ocasió, 2025, la productora Focus, que la va portar a Barcelona el 1994, n’ha fet una nova adaptació més contemporània i amb un llenguatge escènic renovat.
Aquesta nova versió és dirigida per Daniel Anglès i les coreografies són creació d'Ariadna Peya.
El repartiment està encapçalat per Mariona Castillo en el paper de la Sra. Johnstone, en Triquell com a narrador i l'Albert Salazar (Mickey) i en Roc Bernadí (Eddie) com els bessons protagonistes. Completen el repartiment principal Lucía Torres (Sra. Lyons), Tai Fati (Linda), Toni Viñals (Sr. Lyons) i Cisco Cruz (Sammy). La resta de personatges estan interpretats per Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Rosselló, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València i Aran Vázquez.
Un treball col.lectiu impecable, on tots destaquen en llurs papers.

Una curiositat, una joveníssima Mariona Castillo (interpretació) i Ariadna Peya (coreógrafa), per aquelles mateixes dates, estaven actuant a A Murs al Versus.

Pel que fa al treball musical d'Andreu Gallén, només puc dir que ha sigut fantàstic. El fet, que la música sigui en directe és un regal pels espectadors. De fet, és un dels requisits imprescindibles per tot amant dels musicals. De la mateixa manera que les veus en directe.
I quines veus, pell de gallina sentir cantar la Mariona Castillo. Sobretot el tema final No pot ser veritat, que ha estat de traca i mocador. Amb un sostingut impressionant que ha emocionat a tot el públic.
Les cançons i lletres d'aquest musical són de les que enganxen i ens queden a la memòria passi els anys que passin.

Les coreografies d'Ariadna Peya són espectaculars. El moviment és un element més per explicar aquesta història. A part de formar part de la història, mostra les emocions i estats d'ànim dels protagonistes.

Tret que li falta una mica de vocalització i projecció de veu, en Triquell m'ha semblat un bon narrador. Una aposta molt diferent a la del original. Una narració que té la dificultat de ser en vers i que l'ha defensat amb esceix. Pel que fa a la part on canta, només us diré que era el meu favorit d'Eufòria.

Penso que Germans de Sang és un musical amb un missatge al darrere que encara segueix sent del tot actual. Un missatge que ens fa pensant, ser conscients i reflexionar de com en pot ser d'injust néixer en un lloc en un altre.

Germans de Sang és un dels musicals imprescindibles d'aquesta temporada. No us el podeu perdre!

Només us dic que, tot el públic dempeus aplaudint sense parar durant una llarga estona.

26/12/2025 - Teatre Condal
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Modernitzant un musical de culte

Germans de sang va començar com una obra de text que es representava en diversos instituts dels afores de Liverpool a principis dels vuitanta. No és fins el 1983 que dóna el salt al format musical, aconseguint un èxit immediat, primer a Liverpool i després al West End londinenc. De seguida creixerà la llegenda, amb rècord de representacions i multitud de versions arreu del món. Una d’elles serà la catalana que va dirigir Ricard Reguant, amb Àngels Gonyalons de protagonista. La parella estava en el seu moment més àlgid, després d’haver estrenat a Barcelona els musicals Estan tocant la nostra cançó, Memory i Tots dos. Això va suposar un èxit total i també una aureola de musical de culte que encara segueix persistint.

Si partim d’una anàlisi freda i lliure de nostàlgia podríem dir que Germans de sang és un musical correcte, amb un parell de cançons memorables i un argument fulletonesc que guarda un parany enorme: alguns dels protagonistes adults s’han de passar la meitat del primer acte fent veure que són nens de set anys. Si salvem aquest escull i entrem en el joc, segur que podrem gaudir d’una història que enganxa per l’argument i per un personatge central que és una autèntica joia, la mare dels bessons Johnstone.

La versió que ara ens arriba és una versió molt lliure i modernitzada, però amb un respecte enorme per la peça original. En aquest sentit, Daniel Anglès ha tirat d’alguns dels recursos que vam veure a L’alegria que passa, on Ariadna Peya ja signava tot el tema de les coreografies i el moviment escènic. També s’emfatitza un vestuari més ambigu i una escenografia que tot i la sobrietat resulta d’allò més coherent. Tenim, per tant, un producte que convenç com el del 1994 però que brilla i llueix com si fos nou de trinca, o hagués estat sotmès a un rejoveniment de primera.

En el repartiment només hi ha una persona que havia estat en la darrera versió del 2014: es tracta de Lucía Torres, que abans feia de Linda i ara s’ha convertit en la senyora Lyons. Per la seva banda, Albert Salazar i Roc Bernardí passen amb nota el difícil escull de representar a dos personatges a la infància, l’adolescència i la joventut, mentre que Tai Fati interpreta amb gran encert la tercera pota d'un tercet que acaba en desgràcia. Triquell defensa amb prou solvència el personatge del narrador, mentre que Mariona Castillo s’erigeix com la gran protagonista moral de la història. La seva és una interpretació plena de veritat, sentiment i experiència professional. Una actuació de primera que frega l’excel·lència i que aguanta tot el pes del musical.

19/12/2025 - Teatre Condal
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Alçada de mires

Muntar Germans de sang a Catalunya, a Barcelona i al Condal no és qualsevol cosa. El referent és tan gros, que la llarguíssima ombra (trenta anys de llargada) del muntatge de Ricard Reguant de 1994 pot ser una llosa insuportable. Daniel Anglès s’apropa al clàssic de Willy Russell conscient de la potència d’un llibret i una partitura que ja estan inscrits amb lletres d’or a la història dels musicals, així com de la importància que en l’imaginari col·lectiu d’una generació de catalans tenen els set històrics mesos de representacions del Germans… de mitjans dels 90. Alhora, però, afronta el repte amb la voluntat ferma que la música i coreografies puguin dialogar amb el nostre present, per a la qual cosa proposa una posada en escena audaç que no es deixa intimidar pel mite.

La història que va escriure Russell segueix essent vigent i parla tant de la societat dels seixanta com de nosaltres mateixos. Els personatges són reconeixibles, i els temes, extrapolables a la nostra realitat, malauradament: atur, vivenda, desigualtats socials… L’elenc és més que solvent en les escenes no cantades, però, com és lògic, són les cançons (amb els arranjaments d’Andreu Gallent) i les coreografies d’Ariadna Peya les que suporten el pes dramàtic i expressiu de l’obra. Mariona Castillo atorga la dosi justa d’emoció al personatge de Mrs. Johnston gràcies a una veu preciosa, i sense necessitat d’escarafalls transmet el patiment i la força de la mare dels bessons protagonistes. L’Albert Salazar és un Mickey amb una vis còmica agudíssima i una capacitat expressiva gens habitual.

Potser el factor diferencial d’aquest muntatge és la feina que duen a terme l’elenc de ballarins i les coreos de l’Ariadna Peya, que, de sobte, converteixen Germans… en un musical contemporani. Els ballarins carreguen bona part del contingut expressiu de la posada en escena i complementen la feina dels actors i les actrius a l’hora de transmetre l’emoció que predomina en cada escena i els estats d’ànim dels persontages.

Cal anar al Paral·lel, aturar-se al Condal i celebrar que un grapat d’artistes han decidit fer més gran la història d’amor d’en Mickey, l’Eddie i la Linda i la història d’amor entre Germans de sang i Barcelona.

15/12/2025 - Teatre Condal
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Sensibilitat emocional

Les persones amb recursos pensen que poden aconseguir qualsevol cosa que vulguin o es proposin. La majoria de les vegades és així, però en algunes ocasions la naturalesa o la vida s’interposen i davant la mort, totes les persones son iguals. Les desgràcies arriben a tots els extractes.

Estrenat a Broadway al 1993 i un any després a Barcelona, Germans de sang és un musical mític per a aquelles persones que el van poder veure en aquelles primeres representacions. I ara d’altres podran caure en el seu parany, perquè la nova producció té tots els elements necessaris per captivar al públic. Tot i que l’obra comença amb el desenllaç, això no implica que no es pugui gaudir de la història d’en Mickey i l’Edward, dos germans bessons separats al néixer que es trobaran al llarg de la seva vida i es convertiran en millors amics, tot i les seves diferències econòmiques.

Daniel Anglès dirigeix aquesta nova versió amb una sensibilitat magnífica, la distribució escènica ajuda a que cada personatge es desenvolupi sota les seves necessitats, mostrant una profunditat que a vegades costa d’aconseguir amb tant pocs temps escènic. Les coreografies que signa Ariadna Peya són increïbles, amb petits i grans moviments i un treball esplèndid de sincronització, construeixen un relat no parlat ple d’emotivitat. Els arrengaments musicals d’Andreu Gallén estructuren detalladament la narració i l’acompanyen amb cançons senzilles en les lletres i riques musicalment. És veritat, que no hi ha un enorme catàleg de cançons al musical i que, algunes es van repetint amb potser massa assiduïtat, però al final el conjunt travessa a un públic ple d’emotivitat.

Albert Salazar i Roc Bernadí son els germans de la història. El seu treball és minuciós i molt controlat, la primera part amb els personatges infantils podria haver traspassat la caricatura, però en canvi mostren a l’espectadora la connexió genuïna que desenvolupen els dos personatges. Gran treball emocional i corporal per part de tots dos, s’entreguen a la història de manera extenuant per poder transmetre al públic l’amor, el dolor i la tristesa que han col·lapsat les seves vides. Mariona Castillo, per la seva banda, com la mare de les criatures, torna a demostrar que no hi ha paper que se li resisteixi. Tota la seva interpretació és cor i humanitat, la seva veu s’eleva i hipnotitza a l’audiència. Impressionant.

Per a aquelles persones que l’han vista en altres ocasions, aquesta obra els hi donarà tot allò que esperen i més. Unes expectatives que no han d’influenciar al públic nou, que ha d’anar a gaudir d’una història trista amb bona música i un talent descomunal per part dels artistes que han format la producció.

23/12/2025 - Teatre Condal
Marc Ribera
Teatre Barcelona

Nostàlgia del passat en un present urgent que viu angoixat per un futur immediat

La reposició de Germans de Sang al Teatre Condal es presenta com un producte escènic professionalment ben resolt, però profundament qüestionable en termes de pertinença artística i política dins del moment històric que travessa l’escena catalana —i europea— contemporània.

Començaré reconeixent els seus mèrits estrictament teatrals. La posada en escena de Daniel Anglès és sòlida, eficient i actual, amb una direcció que sap gestionar els temps narratius i un dispositiu escenogràfic modern i funcional que acompanya l’acció sense destorbar-la. No s’han pres grans riscos formals (més enllà, potser, de l’aposta coreogràfica moderna i sorprenent d’Ariadna Peya), però existeix una artesania escènica solvent, d’ofici, que modernitza una obra que, no ho oblidem, té més de 40 anys.

El treball actoral és, sens dubte, un dels punts més destacables del muntatge. El repartiment compleix amb correcció, però és especialment rellevant la feina de l’Albert Salazar i el Roc Bernadí, interpretant els dos nens protagonistes, així com la de Mariona Castillo, mare --en tots els sentits-- de la història. Tots ells sostenen amb veritat, profunditat emocional i solidesa escènica el nucli dramàtic de la proposta. Les seves presències aporten emoció i humanitat a una història que, sense ells, correria el risc de quedar reduïda a una simple postal melodramàtica.

Per altra banda, resulta difícil entendre una de les decisions més discutibles del muntatge: la incorporació de Triquell com a narrador. No es tracta d’una qüestió de prejudici en contra d’afegir perfils mediàtics per omplir butaques, sinó d’un fet estrictament escènic. Triquell no és actor, i això es fa evident en cada una de les seves intervencions: manca de presència i carisme escènics, incapacitat per ocupar l’espai amb sentit dramàtic, i una corporalitat que no dialoga amb els moments dramatúrgics als quals intervé. El narrador hauria de ser el fil invisible que cus el relat, una presència noble i imponent; aquí, en canvi, esdevé un element estrany, aliè, que trenca la continuïtat dramatúrgica.

Però el problema de Germans de Sang no és —o no és només— interpretatiu o formal. El problema és conceptual i polític. Ens trobem davant d’un musical que no dialoga amb cap de les urgències socials, climàtiques, econòmiques o identitàries del present. En un context de precarització estructural de la cultura, de crisi ecològica, migratòria, política, de col·lapse emocional juvenil i col·lectiu, d’amenaça tecnològica i de revisió profunda dels relats hegemònics, aquesta producció opta per refugiar-se en una nostàlgia còmoda i acrítica.

El resultat és un exercici d’entreteniment respectable però artísticament irrellevant, que apel·la a una memòria emocional desconnectada de la realitat contemporània. Aquesta desconnexió no és supèrflua: programar avui Germans de Sang no és un gest neutral, sinó una renúncia explícita a interpel·lar el present, a incomodar, a obrir preguntes, a fer art escènic. És una aposta per un teatre que mira enrere nostàlgicament per distreure’ns d’un present incòmode i d’un futur que angoixa. I això el converteix en pur entreteniment en un país que amb prou feines estrena un o dos musicals l’any.

I és aquí on la decisió programàtica esdevé especialment greu, perquè en els darrers vint anys, Broadway i el West End han produït musicals d’un enorme èxit comercial i crític que sí dialoguen amb el nostre temps. Alguns exemples significatius que podrien haver ocupat aquest espai amb molta més legitimitat: Dear Evan Hansen (soledat, adolescència i xarxes socials), Next to Normal (malaltia mental i família), Come From Away (solidaritat en crisi global), The Color Purple (racisme, gènere i violència), Hadestown (capitalisme i ecologia), Matilda (empoderament infantil), Jagged Little Pill (trauma, gènere i addiccions), A Strange Loop (raça, cos i representació), Six (relectura feminista de la història), The Band’s Visit (alteritat i comunicació), Once (migració i precarietat emocional) i d’altres que desconec o se m’obliden. Això, sense obrir el meló de la nova creació, en un país on hi tant de talent i experiència com falta de nova producció pròpia.

El musical contemporani ha de lluitar per ser popular sense ser superficial, polític sense ser pamfletari, i emocionant sense caure en la nostàlgia o la distracció. En aquest sentit, Germans de Sang acaba funcionant com un símptoma preocupant d’una cartellera que, massa sovint, confon seguretat amb rellevància.

Un espectacle correcte, fins i tot ben fet, però també innecessari en el moment social, artístic i polític actual.

22/12/2025 - Teatre Condal
Llapis

Magnífic. Ja tenia ganes de posar-me a aplaudir dempeus al cap de poc de començar l’obra. I el llistó no va baixar.

21/03/2026
ESPERANZA LLAURADO

M’agradat molt tot, els actors, com ballan, com cantant, vaig disfrutar molt.

06/03/2026
ARSENI

Molt bon musical. Ens ha encantat el musical, l’argument, la bona iactuació de tots els artistes i la posada en escena. La recomano.

01/03/2026
ARSENI

Ens ha encantat el musical, l’argument, la bona interpretació de tots els artistes i la posada en escena. La recomano.

01/03/2026
Beth Prats

100% és el musical d’aquesta temporada

17/02/2026
mc

La obra funciona. Entretiene y mantiene la atención. Pero en algún despacho creativo alguien decidió que, además de contar una historia, había que demostrar que estamos en el siglo XXI a toda costa. Las coreografías ultramodernas, ya vistas en otras producciones de A. Peya, irrumpen como si el drama necesitara urgentemente un tutorial de danza contemporánea.
El vestuario, mezcla de Neo con Los Inmortales, parece concebido tras una maratón de cine noventero. Los contenedores de barco, ese fetiche escenográfico tan socorrido, cumplen con la cuota de “modernidad industrial” obligatoria. Los desnudos finales, lejos de aportar densidad simbólica, se perciben como un subrayado innecesario.
Se nota que ciertas decisiones responden más a la firma estética de la coreógrafa que a la coherencia interna de la obra. No es una suma, es una superposición. Y la superposición no distrae: desagrada. Porque el arte, al menos desde la Escuela de Moscú, aspira a producir extrañamiento, a hacernos ver lo cotidiano como si fuera la primera vez, incluso a incomodarnos hasta el retorcimiento. Pero aquí no hay extrañamiento, hay reiteración. Y de eso hace ya un siglo que creíamos haber aprendido algo.
El público aplaudió, sí, pero no hubo ese temblor colectivo que convierte un espectáculo en acontecimiento.
La música en directo merecía mayor protagonismo visual. Ocultar a los músicos priva al espectador de una capa expresiva fundamental. Si el teatro es presencia, también lo es la de quien ejecuta la partitura.

15/02/2026
Ivan Places

Les escenes dinàmiques i la musica amb moviment no et deixa indiferent! Molt recomenable

15/02/2026
pilimg1173

Els intèrprets, la escenografia, la història. Tot el conjunt estat espectacular.

14/02/2026
August Rocafull

La producció, els actors/actrius, la posada en escena, la música, ens ha agradat molt.

10/02/2026
sergarti

Un equip de professionals que ens van fer gaudir i emocionar-nos al 100%. Una meravella.

08/02/2026
kevinlopezoficial

IMPRESSIONANT! No us perdeu aquest musical esplèndament dirigit per Daniel Anglès. Tots els intèrprets estan genials. REPETIRÉ!

25/01/2026
Josep Barderi

Bona feina dels intèrprets cantant i ballant. Quan fan de nens la cosa afluixa molt; qualsevol afeccionat ho faria millor. Imperdonable els barbarismes tipus “tinc que…”, “puesto” i “rato” que deixen anar alguns actors diverses vegades. Tanmateix, recomanable.

08/01/2026
Enric

Espectacular musical. Escenografia molt original. Elenc molt bo. Hem gaudit d’un espectacle fantàstic. Si hagués de dir alguna cosa per millorar seria que haurien de polir la llengua. Dir “puestu”, “en seriu”, “buenu”, … no és admissible. Però no treu que sigui una obra de primera que no es pot deixar perdre.

02/01/2026
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Germans de Sang vuelve a los escenarios catalanes con un gran montaje como se merece.
Un musical estupendo que me ha gustado mucho a pesar de que he sentido que en la segunda parte los hechos se aceleraban demasiado.
Mariona Castillo es la protagonista absoluta por encima de los hermanos protagonistas. Está estupenda y canta de maravilla.
Escenografía correcta, buenas canciones, vistosos momentos coreográficos.
En resumen creo que es un buen musical ideal para estas fiestas navideñas para ver en familia.

17/12/2025
miguel

Una puesta en escena que moderniza el musical sin quitarle dramatismo.Todos están estupendos pero creo que el director se ha equivocado en el personaje del presentador,una persona qué pulula por el escenario sin fuerza ninguna excepto en el final.

14/12/2025
Raul Varela Rivera

Mai un musical m’havia fet plorar com ho ha fet aquesta producció, no havia vist l’original en català als 90, llavors anava sense saber res. Mariona Castillo es roba l’espectacle amb la seva emocionalitat. El segon acte és una muntanya russa d’emocions. Totalment recomenat.

11/12/2025

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

“El musical comercial també pot tenir un missatge social i transformador”

Per a tota una generació, Germans de sang forma part d’aquella espurna que va encendre el teatre musical en català als noranta i que avui continua present en l’imaginari dels aficionats […]

19 desembre 2025

El mític musical ‘Germans de sang’ arribarà al desembre al Teatre Condal

A partir del 13 de desembre el Teatre Condal estrenarà una nova versió de Germans de sang, el musical de Willy Russell, amb direcció de Daniel Anglès i direcció coreogràfica […]

17 abril 2025