En poc temps, El fil invisible de Míriam Tirado i El monstre de colors d’Anna Llenas s’han convertit en dos fenòmens de la literatura infantil contemporània. Les seves històries, llegides arreu del món per famílies i mestres, han saltat als escenaris convertits en espectacles que reivindiquen el teatre com un lloc per sentir, créixer i posar paraules al que costa expressar: les emocions.
Quan la filla de Míriam Tirado tenia tres anys li va preguntar per a què servia el melic. D’aquella conversa en va néixer El fil invisible (2020), un conte que ha venut més de 200.000 exemplars i que parla dels llaços que ens uneixen a les persones que estimem, fins i tot quan no hi som físicament. “Els nens entenen millor a través dels contes, perquè veuen coses que els ressonen dins”, explica Tirado, periodista i consultora de criança conscient.
L’obra s’ha convertit en un musical familiar d’èxit dirigit per Alícia Serrat, amb dramatúrgia i música de Víctor Arbelo i Daniel Anglès, i un repartiment encapçalat per Beth Rodergas a Barcelona i Nerea Rodríguez a Madrid. Després d’una primera temporada d’èxit al Teatre Goya, l’espectacle torna a partir del 22 de desembre.
Abans que El fil invisible unís melics, un altre personatge havia donat color a les emocions. El monstre de colors (2012), creat per Anna Llenas, és un dels àlbums infantils en català més traduïts, amb més de 3 milions d’exemplars venuts. El seu missatge és senzill i universal: cada emoció té un color i aprendre a identificar-les ens ajuda a viure millor.
El conte també s’ha adaptat en un espectacle de titelles i música, pensat per a infants a partir de tres anys, que es pot veure fins al 25 de gener al Teatre Condal. A escena, un monstre viatja per un univers cromàtic on les emocions es poden veure, escoltar i tocar. L’adaptació manté l’esperit original: ajudar els més petits a reconèixer el que senten i als adults a acompanyar-los. “És un conte senzill però revolucionari”, deia Llenas, “perquè dóna veu al que abans s’amagava: les emocions són part del que som, no un problema a resoldre”.
Tant El fil invisible com El monstre de colors formen part d’una nova generació d’espectacles familiars que combinen art i pedagogia. El seu èxit no només radica en la qualitat escènica, sinó en la capacitat de parlar amb naturalitat de sentiments. A platea, infants i adults s’hi reconeixen. I potser és aquí on rau la seva força: a recordar-nos que, a qualsevol edat, tots necessitem posar color al que sentim i agafar-nos a algun fil invisible quan tot sembla moure’s.
Més informació, imatges i entrades:
