Trobar pis a Barcelona s’ha convertit en un autèntic drama. Les arts escèniques, sempre àvides de noves històries que expliquin el moment que vivim, no han tardat a transformar aquesta preocupació latent en muntatges teatrals. El Teatre Akadèmia va exhibir Llogatera, de Paco Gàmez, on Júlia Truyol encarnava la tragicomèdia d’algú a qui fan fora de casa. Al Maldà, la companyia Les Pinyes presentava Hi, I’m Steven, on els barcelonins quedaven reduïts a una plaga de paneroles en una ciutat plena d’Steven’s. En trobaríem moltíssims exemples, i segur que se n’estrenaran més en els mesos vinents. La companyia Facòf ha decidit posar-s’hi, també, i convertir aquest drama social en un thriller en clau d’humor: El Piset, i és que buscar pis fa por.
Júlia Calzada, Joana Castellano, Gisela Guitart i Paula Segura formen la companyia Facòf. Es van conèixer als passadissos d’Eòlia i ara hi tornen, després d’haver estrenat espectacles com Divina de la mort (sobre la pressió estètica) o AMOR³, Shakespeare al cap (sobre l’amor romàntic). La crítica social, tractada sempre des de l’humor, el cinisme i l’acidesa, és marca de la casa. En aquesta ocasió, les quatre actrius de la companyia s’han volgut acompanyar de dos professionals amb llarga trajectòria fusionant comèdia i crítica social: Eu Manzanares (Nessun dorma, Lo nuestro) assumeix la direcció i Joan Yago (La Calòrica) ha assessorat la dramatúrgia de Joana Castellano. Ella mateixa confessa que és el primer text que escriu en solitari: “la història de terror és doble”. Buscaven dues persones que encaixessin amb el to lleuger i profund que demanava la peça. No volien fer terror —“de vegades, el terror en teatre és una cagada”, afirmen—, però sí aprofitar els elements de tensió i sorpresa d’un thriller per construir aquesta història.
El malson de trobar pis
Les membres de la companyia, que han hagut de buscar pis a Barcelona diverses vegades, han aprofitat aquestes visites delirants per engreixar el material de l’obra. Castellano ha constatat que, visitant pisos, “les escenes es fan soles; la feina és donar-los coherència”. Finalment, s’han decantat per explicar la història de dues noies que coincideixen a la mateixa hora de visita d’un pis, a càrrec d’un agent immobiliari estrany. Escenes incòmodes fusionades amb la competència entre les dues possibles llogateres, que transformen la visita en una “situació d’ansietat que es genera en un espai claustrofòbic, fosc, petit i ronyós”. Enlloc com a casa, no?
Per desgràcia, el drama de l’habitatge arriba a tot arreu. Qui més qui menys, coneix algú que ha passat pel mal tràngol d’haver de buscar pis en aquesta ciutat terrorífica. Segurament se sentirà més reflectida en l’obra la generació que ara s’emancipa, però també els pares que estan esperant aquest moment. Potser per això, des de Facòf creuen que l’espectacle pot interessar a moltíssima gent. El títol, evidentment, està fet a mida perquè pugueu proposar a algú que vol anar al teatre: què, anem a veure El piset?
Més informació, imatges i entrades:
