Us donem algunes claus per conèixer quines propostes, sobretot internacionals, es podran veure al Mercat de les Flors, al TNC i al Liceu aquesta primera meitat d’any. Consulteu tota la programació de Dansa Metropolitana, que us portarà a llocs més diversos, i feu un cop d’ull al cicle El Mercat no m’ha coproduït encara.
Cites internacionals de gran format
Des d’una típica companyia de repertori alemanya fins a l’últim crit de la dansa creada a l’Àfrica, la programació de la primera meitat del 2026 del Mercat de les Flors ve carregada de cites internacionals molt estimulants. Seguint un ordre cronològic, el primer gran espectacle és el del Ballet Estatal de Hessen, dirigit per Bruno Heynderickx, una companyia alemanya que ens visitarà amb un programa triple firmat per tres veus vibrants de la dansa contemporània a Europa: l’alemany Marco Goecke, la francesa Leïla Ka i els germans neerlandesos Imre i Marne van Opstal. Sens dubte, oferiran un banquet coreogràfic divers i suculent de la mà d’un elenc excel·lent de ballarins. Al febrer, la Korea National Contemporary Dance Company (KNCDC) arribarà amb Jungle, que firma el mateix director de la companyia, Kim Sungyong, una mirada sobre la cara salvatge del nostre dia. Dansa atlètica, virtuosa i carregada de missatge social.
El mes de març és la festa de la dansa a Barcelona i a l’àrea metropolitana, perquè se celebra Dansa Metropolitana, i com és habitual, al Mercat de les Flors s’hi concentren part dels espectacles més grans del festival. Enguany torna la coreògrafa valenciana Marina Mascarell –que va ser artista associada de la casa– amb el Danish Dance Theatre, companyia que dirigeix actualment. Mascarell presenta dos espectacles firmats per ella mateixa. D’una banda, Bloody Moon, una celebració dionisíaca inspirada en l’obra del pensador francès Georges Bataille. De l’altra, el Mercat recupera Mongrel, una coreografia que ja es va poder veure fa gairebé deu anys. Mongrel és un mirall de la mesquinesa del ramat i de com la homogeneïtat pot ser realment asfixiant. Les obres de Mascarell sempre combinen coreografies i posades en escena sorprenents amb reflexions profundes.
A finals de març, el Ballet de Lorraine —que també va formar part de la programació del 2021— aterra al Mercat amb un programa doble. Folia, del portuguès Marco da Silva Ferreira, és una coreografia exuberant i contagiosa que indaga en l’èxtasi, l’eufòria i la rebel·lió, amb vint-i-dos ballarins a escena. L’altra meitat del programa la firma la directora de la companyia, Maud Le Pladec, amb Static Shot, en què submergeix vint-i-tres ballarins en un crescendo gairebé infinit.
A principis de maig podrem veure el treball d’Idio Chichava amb la companyia Converge+ Dance Company, de Moçambic. Després d’una carrera com a ballarí a França, Chichava va tornar al seu país, on ha engegat diferents projectes de dansa entre comunitats. Al Mercat presenta Vagabundus, una obra que tracta la migració a través d’un principi: cossos que ballen i canten alhora. Segons la tradició del poble Makonde, només ens podem expressar del tot ballant i cantant. I, en aquesta línia de la veu i el cos, el coreògraf suec establert a Alemanya, Jefta van Dinther, torna a Barcelona per presentar Unearth al Museu d’Art Contemporani de Catalunya (MACBA), on deu ballarins s’endinsen en una coreografia feta de veu i cos. Els espectacles de Van Dinther acostumen a ser experiències espirituals perfectes per alimentar l’ànima.
Solos, duets i espectacles de proximitat
En plena Dansa Metropolitana, Pau Aran —que va ser ballarí del Tanztheater Wuppertal de Pina Bausch— interpretarà el solo Myco, una proposta poètica que ens endinsa al bosc. La creadora brasilera Poliana Lima torna al Mercat per partida triple amb Oro Negro, The Common Ground i, amb la ballarina de flamenc britànica Yinka Esi Graves, proposa A Place to Dance. També al març, el coreògraf andalús Manuel Rodríguez presenta Otra cosa que no es una conferencia, un quintet de luxe amb Søren Evinson, Rodrigo Sobarzo, Laila Tafur, Paula Tato i ell mateix. A finals d’abril, ens visita Cherish Menzo, que presenta el duet aclamat per la crítica europea Darkmatter.
Dansa teatre al TNC i ballet narratiu al Liceu
La coreògrafa i directora d’escena Vero Cendoya reuneix un grup d’actors i actrius de diferents capacitats per crear i estrenar Una brillant imperfecció (o la mort d’un pianista) al TNC (15 de gener). Cendoya, que treballa en el camp de la dansa-teatre, i el dramaturg Israel Solà s’inspiren en el llibre Brilliant Imperfection d’Eli Clare, activista discapacitat i queer. Cendoya sempre remou consciències amb tendresa i humor. I a finals de temporada, Gabriela Carrizo, codirectora de la companyia Peeping Tom, presenta Chroniques, amb cinc intèrprets a escena que revelen històries o memòries superposades. Com és habitual en els espectacles de la companyia belga, els límits del temps i l’espai es confonen, com si fos un somni, en un format de dansa-teatre virtuós i inquietant.
El Liceu recupera Nijinski (12–15 d’abril), un ballet de John Neumeier amb el Ballet d’Hamburg, inspirat en el ballarí mític Vàtslav Nijinski, que va brillar als Ballets Russos de Serge Diaghilev. Neumeier, coreògraf de ballet narratiu, s’endinsa en la vida turbulenta del ballarí polonès i transporta el públic a l’encant de la Belle Èpoque i l’opulència dels anys vint.
