Recomanacions

Si ja em semblava brillant (i tot un repte) això de combinar el món dels autònoms amb un musical, ara que he tingut l’oportunitat de veure l’espectacle no puc fer més que treure’m el barret. L’Àlex Martínez Vidal i l’Andreu Rami, que col·laboren per primera vegada com a duo còmic en aquest show, destil·len una complicitat increïble des del minut 0 i saben com fer-nos riure amb les seves divertidíssimes interpretacions. Al seu univers hi caben personatges tan inspirats com un freelance primerenc amb idees de bomber o un gurú sense escrúpols (ni perruquer) que us atraparan tan bon punt s’obri el teló. Els números musicals són un dels punts forts de l’espectacle gràcies a unes lletres plenes d’ironia i […]

Més que una obra de teatre, Cartas de amor és una lectura dramatitzada. La lectura de dues vides escrita en el noble llenguatge epistolar. El que comença amb una invitació a la celebració d’un vuitè aniversari es converteix en una de les històries d’amor més boniques i a la vegada més agredolces. Amb humor, dolçor i molta melancolia. Assistim a la relació de dues ànimes que es busquen sense trobar-se i observem el conjunt de decisions i circumstancies que els porten a mai coincidir. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-cartas-de-amor/

Ja fa temps que esperàvem amb ganes el resultat d’aquesta proposta que s’ha aixecat amb un projecte de Verkami i amb una gran il·lusió per part de tot l’equip que l’ha dut a terme. Nosaltres hi vam col·laborar, perquè creiem en la feina d’aquesta petita sala que aposta per donar oportunitats a petites produccions i per la creació de noves propostes. És cert que el tema de Frankestein a priori no ens interessava massa i segurament això ha influït en la nostra valoració final. Felipe Cabezas ha volgut encaixar en aquesta proposta, d’una banda la biografia de l’autora Mary Shelley, des del moment del seu naixement fins que va començar a crear la seva novel·la, i d’altra banda la mateixa […]

Extraordinària Muntsa Alcañiz, la protagonista d’aquesta història, obra de la dramaturga Marta Barceló i guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Tal com va manifestar a la roda de premsa la mateixa autora, aquesta no és una obra sobre la malaltia de l’Alzheimer, sinó una eina per explicar l’empoderament d’una dona davant d’una situació complicada. Estem davant d’un text molt vitalista i que transmet un bri d’esperança davant la irreversibilitat d’aquesta malaltia, no tant per la possibilitat futura de curació, com per l’actitud vital de gaudir de cada segon, cada minut, cada hora, cada dia … del temps del qual encara pot gaudir. Júlia reacciona, plora, nega, crida, riu i decideix anar complint pas per pas els […]

Mary Frankenstein Shelley fa servir tants ingredients en la seva creació que, al final, esdevé un espectacle sense rumb ni personalitat. Cabaret, horror gòtic, comèdia, biografia, història, teatre d’ombres, titelles… tot s’intenta encabir en 75 minuts sense arribar a apostar en cap moment per un únic codi o missatge. Malgrat comptar amb un bon punt de partida i una estètica interessant, el resultat esdevé decepcionant. Més informació a Somnis de teatre

En mans de la Companyia Solitària, Hedda Gabler d’Ibsen ha esdevingut un text contemporani carregat de ritme i referències pop sobre el que vol dir sentir-se atrapat a la pròpia existència. Amb una Hedda magnètica i carregada de matisos interpretada per Júlia Barceló i una posada en escena senzilla però molt efectiva, és de justícia que Filla del seu pare hagi esgotat entrades a totes les funcions (em diuen que hi ha llista d’espera!). Més informació a Somnis de teatre

Malgrat la magnífica posada en escena i interpretacions de què fa gala L’ànec salvatge, el muntatge no va aconseguir emocionar-me, i tampoc no va aconseguir que connectés amb un text que vaig trobar llunyà, efectista i alié. Tampoc no va ajudar, en la meva opinió, una adaptació allargasada tant en el primer com en el darrer acte, que es delecta en l’estètica sense aportar gaire quant a trama o discurs. En resum, una obra impecable des d’un punt de vista tècnic (com no hauria de ser d’una altra manera al Teatre Lliure), però potser massa grandiloqüent. Més informació a Somnis de teatre

L’ànec salvatge del Teatre Lliure de Montjuïc és sublim. Julio Manrique ha aconseguit fer una molt bona direcció i no ha de ser fàcil. Un càsting espectacular amb Elena Tarrats de Hedvig, Laura Conejero de Gina Ekdal, Lluís Marco d’avi Ekdal i molts més; actuacions de primera. Una escenografia extraordinària de Lluc Castells que ha acabat d’arrodonir l’obra com a perfecte. I sense oblidar-nos a Carles Pedragosa, pianista magnífic acompanyant en tot moment els sentiments que inundaven els nostres cossos. “A fora, ha deixat de nevar” i als nostres cors també. No us la perdeu, és única. La crítica completa: http://bit.ly/2llvlRk

Vaig tenir la sort de poder veure aquesta petita joia al Teatre Gaudí. Ara cinc anys després torna a Barcelona a La Vilella. Encara recordó aquell dia. Vaig sortir entusiasmada !!!. Acabava de descobrir tres coses: al dramaturg Tennessee Williams, a Thomas Lanier, i sobretot a un gran actor que fins aleshores desconeixia, Martí Peraferrer i Vayreda. Si sou d’aquells que no la vau poder veure, ara teniu una nova oportunitat. Acosteu-vos a La Vilella i gaudiu d’aquest meravellós espectacle. Creieu-me si us dic que seria una llàstima que us el perdéssiu. Paga la pena per molts motius, la posada en escena, el text, la interpretació i fins hi tot la proximitat i la qualitat humana que es respira en […]

Qui no coneix l’obra “Yerma” de Federico García Lorca , un dels poetes i dramaturgs de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. “Yerma” (1934) juntament amb “Bodas de Sangre” i “La casa de Bernarda Alba”, formen part de l’anomenada “trilogia lorquiana”. Va ser estrenada a Madrid l’any 1934 i protagonitzada per Margarida Xirgu, una de les actrius més admirades de Lorca. Al 1960 “Yerma” va ser la primera obra de Lorca que es va estrenar després de la guerra civil espanyola. Moltes són les actrius que han interpretat aquest paper, Aurora Bautista (1960), María Casares (1963), Nuria Espert (1971), Aitana Sánchez-Gijón(1998), Mercè Arànega(2005), Silvia Marsó (2012),… Jo n’he vist tan sols dues versions, una en […]

Al mes del desembre de 2015 es va estrenar aquesta versió lliure de Hedda Gabler dins del Festival Temporada Alta, amb la firma del jove dramaturg gironí Aleix Aguilà i la direcció de Pau Miró. Els intèrprets formen part de la companyia Solitària i treballen plegats per primer cop en aquesta proposta: Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals. Partint de la trama del seu autor, Henrik Ibsen, Aleix Aguilà ha refet la història limitant l’acció a la nit de cap d’any i l’endemà. Amb una mirada desacomplexada, aconsegueix traslladar el personatge, les seves frustracions i la seva crisi existencial al món contemporani. Un món on vivim amb una obsessió malaltissa per mostrar-nos als altres, per aparentar ser el que […]

Dissabte passat ens vàrem apropar a la primera sessió al Teatre de l’Eixample, i un altra vegada amb una certa por, perquè aquell matí havíem llegit una crítica destructiva que literalment se la carregava, sense gaires miraments ni arguments. A vegades crec que els que escrivim les nostres opinions sobre el que veiem al Teatre, no som massa conscients del mal que li podem arribar fer a un equip de persones que han estat treballant en un projecte artístic i han posat tota la seva il·lusió, el seu treball i els seus diners en aquest projecte. Una crítica d’aquest calibre pot acabar fent que una proposta escènica fracassi, malgrat que aquesta tingui, com és el cas, una qualitat més que […]

Una magnífica opció per passar una estona de desconexió total amb la nostra realitat. Des que estàs entrant a la sala et submergeixes en un altre món al compàs d’un flexo de la llum amb so de violoncel, tocat per un ésser sortit d’un univers de fantasia. Ja a dins, l’escenografia no té desperdici, estem a una carpa de circ en una altra dimensió. Millor no perdre detall perquè cada element / instrument és més original que l’anterior! Interpretació molt autèntica, amb personatges molt aconseguits i ben defensats que desprenen una gran tendresa! Gags que desperten des d’un tímid somriure a la més gran riallada, senzillament perquè no ho busquen d’una manera forçada. En tot moment hi ha risc i […]

Deliciosa i amarga. Tendra i violenta. Tot i tenir un format agradable, humorístic i lleuger, la temàtica és molt potent i atravessa per tots els poros de la pell. Cocktail de text, dansa, música en directe,… perfectament preparat i servit. Utilització de diversitat de recursos en la justa mesura i amb un per què, amb molt de simbolisme i molta metàfora perfectament comprensibles. Molt de joc en escena, naturalitat i veritat. Format magistral per conéixer la biografia d’algú, per conéixer a la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. I amb ella, la de tantes altres dones. La de tantes altres peixetes que acaben a la mar. Ens hem tret […]

Molts dels musicals que ens arriben actualment ho fan amb el comodí d’apostar sobre segur, tot refugiant-se en alguna història coneguda o en productes habituals, ja siguin pel·lícules, grups musicals o d’altres similars. Per això, s’agraeixen apostes com aquesta, la qual d’entrada arrisca sense vendre’s com allò que ja hem vist tantes vegades i oferint un punt de partida original dins dels musicals. Tot i això, l’obra té els seus encerts i les seves mancances, però sent en tot moment una proposta que ens fa passar una bona estona, gràcies especialment a unes bones veus, a uns temes musicals complaents i a una història lleugera amb la que ens deixem emportar sense gaires complicacions. Per contra, la història que se’ns […]