Qui no coneix l’obra “Yerma” de Federico García Lorca , un dels poetes i dramaturgs de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX.
“Yerma” (1934) juntament amb “Bodas de Sangre” i “La casa de Bernarda Alba”, formen part de l’anomenada “trilogia lorquiana”.
Va ser estrenada a Madrid l’any 1934 i protagonitzada per Margarida Xirgu, una de les actrius més admirades de Lorca.
Al 1960 “Yerma” va ser la primera obra de Lorca que es va estrenar després de la guerra civil espanyola.
Moltes són les actrius que han interpretat aquest paper, Aurora Bautista (1960), María Casares (1963), Nuria Espert (1971), Aitana Sánchez-Gijón(1998), Mercè Arànega(2005), Silvia Marsó (2012),…
Jo n’he vist tan sols dues versions, una en dansa dirigida per Critina Hoyos en el 2005, i la que es va fer al Teatre Tívoli al 2014 amb Sílvia Marsó com a protagonista.
Penso que després de veure la Yerma que s’està representant al Teatre Akadèmia , hi caldrà afegir un altre nom a la llarga llista d’actrius que l’han representat. Alba José , una jova actriu recentment llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, que n’estic del tot convençuda que, a partir d’ara, en sentirem molt a parlar d’ella. El que fa aquesta noia és realment increïble. És impressionant com aconsegueix transformar gradualment el seu personatge, traspassant totes les seves emocions més enllà de l’escenari. Malauradament no puc dir el mateix de Martí Salvat en el paper de Juan, que tot i que ha estat correcte en la seva interpretació, no m’ha acabat de convèncer, tot al contrari d’un excepcional Xavi Torra que se’l veu molt còmoda i natural en el seu paper de Víctor.
La “Yerma” que podeu veure al Teatre Akadèmia és una adaptació de Marc Chonet i Anna Maria Ricart , dirigida pel mateix Marc Chonet .
Tot i que ens presenten una posada escènica contemporània, han respectat el seu text original incloent els poemes i cançons.
Laura Clos “Closca” ha apostat per una escenografia minimalista, visualment poètica i plena de metàfores i símbols lorquians. També ha tingut en compte que el teatre visual de Lorca és igual d’important que el lingüístic. Un llit, la terra i els ceps són els tres elements principals de l’escenografia.
La il·luminació de David Bofarull és també una part molt important dins l’escenografia.
L’obra està ambientada en un poble d’Andalusia, i ens narra la història d’una camperola de nom Yerma, que està frustrada per no poder engendrar fills amb el seu home, Juan.
En el personatge de Yerma podem veure el rol que tenien les dones de principis del segle XX, condemnades a les labors domèstiques i a la maternitat, dins de la estructura familiar. El matrimoni era una elecció paterna i era, per a les dones, la manera natural de trobar el seu lloc en la societat. Tenir fills era la seva funció vital.
“ y las mujeres no tenemos más que esta de la cría y el cuido de la cría”
“El deber de las mujeres es tener hijos a los que poder cuidar; como el de los hombres: trabajar y alimentar a sus familias…”
Yerma parla de desitjos, de cobdícia, de manipulació, de frustració, de masclisme, d’infidelitat, de poder, de culpa, d’incomunicació.
Yerma parla dels conflictes entre la gent que vol avançar i de la societat conservadora que vol seguir mantenint les arrels.
Yerma parla de la necessitat d’estimar.
Penso que el principal problema de Yerma no és el de no poder engendrar fills, sinó el fet de no poder desenvolupar-se com a ésser humà.
Vista amb ulls del segle XXI, Yerma és un crit contra la injustícia i la intolerància, i la reivindicació dels drets humans i socials.
Totalment recomanable.