Tot el que necessites per anar al teatre

Mary Frankenstein Shelley: S’ha volgut abastar massa

Mary Frankenstein Shelley
21/03/2017

Ja fa temps que esperàvem amb ganes el resultat d’aquesta proposta que s’ha aixecat amb un projecte de Verkami i amb una gran il·lusió per part de tot l’equip que l’ha dut a terme.

Nosaltres hi vam col·laborar, perquè creiem en la feina d’aquesta petita sala que aposta per donar oportunitats a petites produccions i per la creació de noves propostes. És cert que el tema de Frankestein a priori no ens interessava massa i segurament això ha influït en la nostra valoració final.

Felipe Cabezas ha volgut encaixar en aquesta proposta, d’una banda la biografia de l’autora Mary Shelley, des del moment del seu naixement fins que va començar a crear la seva novel·la, i d’altra banda la mateixa novel·la amb la creació del monstre.

Amb un format de cabaret i de comèdia, les dues històries s’alternen i les tres actrius han d’anar interpretant diferents personatges; també ho fa Felipe Cabezas, que actua com a mestre de cerimònies, i alterna també el paper de Lord Byron i el del mateix Frankestein, amb la utilització d’un titella.

Un gran desplegament de recursos que s’han volgut encabir potser massa a la força en la mateixa proposta, … teatre de text, titelles, commedia dell’arte i música en directe de la mà de Joange (Joan Gerard) i potser un excessiu moviment escènic que fa que la petita sala es quedi encara més petita i on fins i tot les actrius ens han de recol·locar els peus per no entorpir el pas de la llitera.

Alba Valldaura (memorable record de IAIA en aquesta mateixa sala), Elena Visus i Aleyda Puerto creiem que acaben una mica perdudes entre els diferents papers que han d’interpretar i sobretot ens acaben perdent a nosaltres, que finalment no sabem si veiem a la mare o la germanastra, el marit o …..

Una proposta amb la que malauradament no hem pogut connectar gairebé en cap moment i que en la nostra modesta opinió, necessitava encara un temps de maduració. Pel nostre gust, s’ha volgut encabir massa temes i massa arts escèniques diferents, en aquesta producció (i en poca estona de temps), la qual cosa, almenys a nosaltres ens ha provocat molta confusió …. i encara ens ho ha acabat d’espatllar més, l’aire d’un pretès vodevil amb una comicitat amb la qual no ha hagut manera de connectar.

Malgrat tot, creiem que hem de continuar apostant per la feina d’aquesta sala que considerem que forma part important de l’entramat teatral de Barcelona.

Si desitgeu llegir la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Mary Frankenstein Shelley